Resultats de la cerca

Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives , de Joan Morena, en el qual ja havia intervingut L’autor hi simula un somni d’un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d’una partera, segueix una conversa entre diverses dones aquestes continuen, en un moment donat, la discussió encetada en Lo procés de les olives sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges entre altres els poetes Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero, la deessa Venus, la Raó, etc i que acaba amb el triomf absolut dels joves L’obra, que conté una burla…

Milità a les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana Emigrà a l’Argentina per evitar el servei militar 1913 i s’installà a Buenos Aires, i, en arribar-hi, es féu soci del Casal Català de la ciutat, del qual més tard fou president Collaborà al setmanari “Nación Catalana” i a les revistes “Ressorgiment” i “Galeuzca” Fou president i fundador del Comitè Llibertat, grup polític creat durant la Dictadura de Primo de Rivera el 1928 féu entrar Francesc Macià i Ventura Gassol clandestinament de l’Uruguai a l’Argentina Home emprenedor en el camp econòmic, el 1931 creà una indústria de…

Feu estudis musicals primer amb el seu pare  Joan Sabater i Roca Vilassar de Mar, Maresme, 1849 - , 1904 i després a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb Josep Solé, piano amb Joan B Pellicer i harmonia amb Enric Morera El 1901 fou nomenat professor de piano de l’esmentada escola, on romangué durant dotze anys També fou concertista de piano, amb actuacions per l’Estat espanyol i l’estranger i collaboracions en concerts de música de cambra Aviat es dedicà a la direcció d’òpera El 1913 dirigí per primera vegada al Liceu de Barcelona, i durant més de…

Estudià al Conservatori de París 1918-23 i a partir del 1926 amplià la seva formació amb Maurice Ravel Després d’haver exercit com a violinista en diverses agrupacions, el 1928 debutà com a director d’orquestra als Concerts Pasdeloup, i inicià una brillant carrera El 1934 fou nomenat director adjunt de l’Orquestra Nacional de la Radiodifusió francesa Dirigí com a titular les orquestres Nacional de França 1944-47, Simfònica de Seattle 1948-51 i Simfònica de Lieja 1964-67 El 1962 ingressà com a professor de direcció orquestral al Conservatori de París 1962-74, i més tard ensenyà al de Lieja…

Es graduà en dret per a satisfer el seu pare, però el 1885 emprengué la carrera musical estudiant composició amb Th Dubois i J Massenet al Conservatori de París L’any següent es convertí en un apassionat seguidor del mestratge de C Franck Fou també molt amic del compositor A Magnard Fou director del Conservatori de Nancy 1894-1919 i del d’Estrasbug 1919-29, centre on portà a terme una important tasca de promoció de la música francesa Fou un impulsor del renaixement de la cultura bretona i musicà textos d’escriptors bretons La seva composició més coneguda és l’òpera Le pays 1912, inspirada en…

Inicià estudis de piano a vuit anys amb J Salvat, i més tard fou deixeble d’E Daniel, A Nicolau i, a partir dels setze anys, d’E Granados Debutà amb un gran èxit amb la interpretació del concert número 3 en re menor, BWV 974, de JS Bach L’any 1910 feu una gira arreu de l’Estat espanyol formant duo amb el violinista M Perelló Juntament amb aquest instrumentista i el violoncellista JP Marès, el 1911 creà el Trio de Barcelona, que tingué un debut esclatant a Berlín l’any 1913 Oferiren més de 500 concerts per diferents països d’Amèrica i Europa Vives també acompanyà cantants com M Barrientos, L…

Documentat a Barcelona des del 1573 Establert a Milà, anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra El 1576 feu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals el Davallament que encara es conserva a la dita capella i l’ Enterrament del Crist Es…

Llicenciat en dret, seguí el negoci bancari familiar Fills de Magí Valls, amb l’ajuda del seu germà Agustí Valls Formà part de la directiva de la Cambra de Comerç de Barcelona i fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona Collaborà a La Renaixença –fou president 1902-04 de la societat que administrava aquest diari–, L’Esperit Català ,   La Veu del Montserrat , Lo Gai Saber i La Ilustració Catalana Usà el pseudònim de Josep Maria Bosch Gelabert Publicà novella Mes memòries , 1882 L’exemple , 1885 Guideta , 1887 Lo segador , 1892 drama Maria de Montpeller , 1893 La vida moderna…

Fou deixeble de Carl Flesch a Berlín i prosseguí els estudis de violí a París amb Jacques Thibaud També a París, feu estudis de composició amb Nadia Boulanger Debutà a Varsòvia l’any 1933 i fou violí solista de l’Orquestra Simfònica de Varsòvia Vinculat al govern polonès a l’exili, es traslladà a Amèrica per ajudar els nombrosos refugiats polonesos Durant la guerra oferí concerts a les tropes aliades El 1946 inicià la seva activitat docent al Conservatori de Mèxic, i dos anys després obtingué la nacionalitat mexicana Artur Rubinstein, amb qui coincidí el 1954 en un concert a Mèxic, donà un…

Hi ha diferents procediments per a calcular el valor energètic dels nutrients, és a dir, la quantitat de Kcal que és generada durant llur combustió El mètode més senzill consisteix a mesurar la quantitat de calor que es desprèn al medi extern durant l’oxidació de cada un d’ells i, per això, s’introdueixen en un calorímetre, que és una cambra aïllada tèrmicament les parets de la qual registren canvis mínims de temperatura Així, hom ha pogut determinar que la combustió d’1 g d’hidrats de carboni genera una quantitat de calor de 3,74 Kcal aproximadament la d’1 g de lípids, 9,30 i la…