Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
xeflera
Botànica
Arbre petit o arbust perennifoli, de la família de les araliàcies, de fulles palmaticompostes, de color verd fosc brillant, amb 6-8 folíols el·líptics, i flors petites, blanques, arranjades en panícules grans.
Autòctona del sud-est d’Àsia, és cultivada com a planta d’interior a Europa, on és molt apreciada pel seu port i per la seva resistència a la sequedat ambiental A les zones litorals més càlides dels Països Catalans pot viure a l’exterior
contradansa
Música
Dansa i ball
Ball de figures d’origen popular anglès (country-dance) que les parelles de balladors, disposades les unes davant les altres, executen successivament.
Estigué en voga durant els segles XVII i XVIII a l’Europa occidental A Catalunya eren conegudes, a mitjan segle XIX, diferents modalitats d’aquesta dansa de saló, una de les quals perdura com a número de les ballades del ball de gitanes del Vallès
emídids
Zoologia
Família de quelonis d’aigua dolça amb el dorsal totalment ossificat i el cos oval o allargat.
Tenen quatre dits a les extremitats anteriors i cinc a les posteriors Llur alimentació és carnívora Viuen a les zones pantanoses i embassades, als estanys i als rius de l’Amèrica del Nord, de l’Àsia occidental i de l’Europa central i meridional
vairó
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, d’uns 9 cm de longitud, de cos allargat, cap relativament gruixut i musell una mica arrodonit.
Habita als torrents i petits llacs de muntanya i als rius i rierols de la plana d’una gran part d’Europa i de l’Àsia occidental Abunda als Països Catalans continentals Hom el cria en les piscifactories com a aliment de la truita
tularèmia
Patologia humana
Malaltia infectivocontagiosa produïda pel bacil Pasteurella tularensis, transmesa a l’home pel contacte amb animals rosegadors malalts (conills, esquirols, etc) o per picades d’insectes o paparres.
Clínicament es manifesta, en l’home, per una lesió papulosa i pruriginosa, que s’ulcera, i per infart ganglionar regional amb tendència a la supuració i guarició lenta en algunes setmanes És una malaltia pròpia del nord d’Europa, dels EUA i del Japó
bescuit
El toro Farnesi bescuit procedent d’Alcora (~1850)
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pasta fina i tendra de caolí cuita al forn, la superfície de la qual hom deixa en estat mat, sense pintura ni vernís.
A vegades rep una doble cuita Conegut ja a les manufactures de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a partir de la segona meitat del s XVIII Als Països Catalans són notables els de la fàbrica de porcellana i ceràmica de l'Alcora
rococó
Música
Dit de l’estil musical del segle XVIII (~1725-80), anomenat així pel predomini de l’ornamentació delicada, elegant i una mica superficial en la melodia que recorda les característiques similars de les arts plàstiques.
Hom l’anomena també estil galant Sorgí principalment a França, des d’on s’estengué per tot Europa S'hi destacaren FCouperin, GPhTelemann, DScarlatti i molts altres hom en troba exemples també en obres de Haydn, Mozart i els compositors de l’escola de Mannheim
alosa

Alosa
© Biopix
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, de color terrós, ratllat de negre, amb el dessota clar i les plomes timoneres externes blanques; té una llarga cua i un plomall arrodonit poc visible.
Durant el vol, potent i una mica ondulatori emet un cant agut i musical, sostingut llargament Viu a tot Europa i nia a terra en els conreus i rostolls a les Balears, on s’anomena terrola , sembla que només hi hiverna, sense niar-hi
ànec mandarí
Ànec mandarí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, de colors vius, amb unes veles que sobresurten de les ales, i bigotis de color taronja.
La femella és grisa i té una taca blanca entorn de l’ull És originari de la Xina, Japó i Sibèria i ha estat introduït a Europa com a ocell ornamental En alguns països europeus, hom el cria en llibertat, i nia als arbres
Fath ‘Alī Shāh de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1797-1834) de la dinastia dels qajarites.
Per resoldre els conflictes territorials provocats per Rússia intentà diverses aliances amb Europa Anglaterra, 1801 França, 1802, fracassada pel tractat francorus de Tilsit, 1807 Però, agreujada la situació per la guerra amb Turquia 1821, perdé Geòrgia i una part d’Armènia tractat de Turkmānčai, 1828