Resultats de la cerca
Es mostren 6407 resultats
Sant Esteve de Montenartró (Llavorsí)
Art romànic
Els primers esments del lloc de Montenartró daten del 1034 i el 1060, en què se cita com a límit dels termes de Santa Eulàlia, Sant Julià, Sant Martí i Sant Pere, de Romadriu El lloc formava part del vescomtat de Vilamur La parròquia de Montenatró, Montano Hortone , és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En les dècimes papals del 1279 apareix com a cap del deganat de Montenartró, que en aquesta relació sols inclou la parròquia d’Estac Gràcies a la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona als diferents deganats del bisbat d’Urgell, entre els…
Sant Sadurní de Sovelles (les Llosses)
Art romànic
L’antiga parròquia de Sant Sadurní de Sovelles, “ Sovezillas ”, apareix documentada l’any 925, quan el bisbe de Vic, Jordi, la donà, amb Sant Martí de Vinyoles, al monestir de Ripoll Donació que es veu confirmada per la seva inclusió en el breu donat pel papa Alexandre IV l’any 1260 al monestir de Santa Maria de Ripoll, confirmant-li les seves possessions La parròquia de “ Sancto Saturnino de Soveiles ” o “ Sovidiviles” o “Sovediles ” apareix a les llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII, i en el plet esdevingut entre aquest bisbat i el monestir de Ripoll, que…
Sant Climent de Perarrua
Art romànic
Aquesta església és situada al costat de les ruïnes del castell de Perarrua, sobre el poble actual del mateix nom, en un contrafort de la serra conegut com el Mont de Sant Climent En l’actualitat té consideració de capella, però a l’edat mitjana fou una de les parròquies del terme del castell de Perarrua La referència més antiga sobre aquesta església és de l’any 1134, en què, des del setge de Fraga, el bisbe Pere Guillem de Roda, induït per les seves contínues disputes, cridà els abats o rectors de Sant Climent i de Sant Martí de Perarrua per tal de resoldre-les davant la cúria…
premi Nèstor Luján de novel·la històrica
Literatura catalana
Premi literari en llengua catalana convocat anualment i editat per Editorial Columna des del 1997.
Relació de guardonats 1997 Terra d’oblit d’Antoni Dalmau 1998 El mestre de Kheops d’Albert Salvadó 1999 La segona mort de Shakespeare de Jordi Mata 2000 L’avi Confessions íntimes de Francesc Macià d’Alfred Bosch 2001 Sibilla, la plebea que va regnar de Ramon Borrell 2002 George El perfum dels cedres de Gabriel Janer i Manila 2003 L’any dels francs d’Albert Vilaró 2004 La pell de la revolta de Jordi Sierra i Fabra 2005 La gran concubina d’Amon d’Albert Salvadó 2006 Intrigues de palau de Maria Carme Roca 2007 Forasters de Rafael Vallbona 2008 La venjança del bandoler de Martí Gironell 2009 Rere…
Juli Carsalade du Pont
Juli Carsalade du Pont
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Perpinyà (1899-1932).
De família gascona, fou canonge d’Auch i secretari del bisbe Gouzot Creà el Musée Historique et Archéologique d’Auch, els Archives Historiques de Gascogne i la Société d’Arqueologie du Gers Consagrat bisbe d’Elna-Perpinyà el 1899, aprengué el català, hi predicà, hi escriví i restablí l’ensenyament del catecisme i la predicació en aquesta llengua Organitzà els Jocs Florals del 1902, que hom no pogué celebrar a Barcelona, i presidí els de Barcelona el 1914 Collaborà en l’Obra del Diccionari d’Antoni MAlcover, del qual es distancià a causa de l’actitud germanòfila d’aquest arran de la Primera…
Joan Eiximeno
Literatura catalana
Teòleg, predicador i diplomàtic.
Vida i obra Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb…
Johnston, Shields and Co, L'Escocesa
Johnston, Shields and Co, una empresa de Newmilns, al sud de Glasgow, s’installà a Catalunya el 1894 per fabricar cortines i cortinetes de tul Tenien un privilegi protegit per una patent, que els convertí en fabricants únics d’aquests gèneres durant uns quants anys La seva fàbrica era situada a Sant Martí de Provençals, en el que després serà el carrer de Pere IV, núm 345 Dues escenes a la fàbrica a Sant Martí de Provençals fotografia del començament del segle Etiqueta de L'Escocesa 1894 Johnston, Shields and Company introduirà el 1894 la fabricació de cortines i…
L’assassinat del bisbe Strauch
RStrauch, sd BiV / RM El 30 de juliol de 1819 Ramon Strauch i Vidal, bisbe de Vic, feia un decret on anunciava que “Habiendose extendido por nuestra Diocesis un tomo en octavo que contiene 182 paginas, en Idioma Provincial, cuyo título es Catecisme de las Fiestas y solemnitats principals de la Iglesia Per lo Dr Hermenter Martí Pbre y rector de la Parroquia de Gurb, bisbat de Vic prohibimos instruir por el dicho Catecismo a los Fieles, antes procuren por medio de la persuasion, retraherlos de su lectura, hasta ulterior providencia” Es posava de manifest, d’aquesta manera, la…
Taravaus
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Vilanant (Alt Empordà), a la dreta del Manol.
L’església parroquial de Sant Martí fou consagrada el 1321 Havia pertangut a l’ardiaconat de Besalú Al s XVII el poble era lloc reial dins la batllia de Figueres Fou municipi independent fins el 1969, que fou agregat al de Navata L’antic terme comprenia també els petits veïnats de Corts i de Mas Safont
Pertegàs

Pertegàs, agregat de Sant Celoni
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), prop de la riera de Pertegàs, afluent per l’esquerra de la Tordera, aigua avall de Sant Celoni, que neix als vessants meridionals del turó de l’Home i drena també els termes de Fogars de Montclús i de Campins.
El lloc de Pertegàs, on hi havia la casa forta de Pertegàs que pertangué als Pertegàs, als Horta i als Sentmenat, entre altres, és esmentat ja al segle XI, i la parròquia de Sant Martí de Pertegàs fou la primera de Sant Celoni es conserva al NW de la vila l’antiga església segle XIII i la rectoria vella