Resultats de la cerca
Es mostren 4214 resultats
Matthew Biondi
Natació
Nedador nord-americà.
Guanyador de set medalles als Jocs Olímpics de Seül el 1988 cinc de les quals foren d’or, en les proves de 50 i 100 m lliures i tres més en els relleus 4 × 100 i 4 × 200 m lliures i 4 × 100 m estils Ja havia guanyat una medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 en el relleu 4 × 100 metres lliures, i set medalles en el campionat del món de Madrid del 1986 El 1991, en el campionat del món celebrat a Perth, aconseguí tres medalles d’or i una d’argent, per la qual cosa esdevingué el capità indiscutible del poderós equip nord-americà present en els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992…
Prudenci
Literatura
Poeta cristià i apologista.
Fill d’una família noble hispanoromana, estudià retòrica i jurisprudència i triomfà en la carrera administrativa hom creu que obtingué un càrrec important, potser el de governador, a la Tarraconense, però l’abandonà per lliurar-se al conreu de la poesia, concebuda com un instrument de conversió espiritual Conreà la poesia lírica i l’epicodidàctica, motiu pel qual ha estat anomenat “el Virgili i Horaci dels cristians” Escriví el Cathemerinon o ‘Llibre dels himnes del dia’, el Peristephanon , ‘Llibre de corones’, en honor dels màrtirs l' Apotheosis, sobre la divinitat de Crist l'…
Juli Pons i del Castillo
Música
Pianista i compositor.
Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Charles Koechlin a París Debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant S’inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de Barcelona, i…
Lambert Plasència i Valls
Música
Compositor.
Fou el més gran dels germans Plasència i Valls — Joan Baptista i Marià—, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música…
,
Lauritz Melchior
Música
Tenor danès naturalitzat nord-americà.
Estudià cant a l’Òpera Reial de Copenhaguen i hi debutà, com a baríton, el 1913, amb I Pagliacci Posteriorment reorientà la seva carrera i el 1918 debutà, ara com a tenor, amb el paper titular de Tannhäuser Especialitzat a partir d’aleshores en R Wagner, es convertí en intèrpret de referència d’aquest compositor alemany El 1924 es presentà al Covent Garden de Londres com a Sigmund La valquíria i, dos anys més tard, ho feu al Metropolitan de Nova York amb Tannhäuser En 1928-29 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on representà el seu primer paper de Tristany, i la…
,
Michael Gerard Tyson
Boxa
Boxador nord-americà, conegut com Mike Tyson.
Procedent d’un gueto novaiorquès de Brooklyn, debutà com a professional a Albany Nova York el 1985 El 1986 es proclamà campió del món dels pesos pesants del Consell Mundial de Boxa CMB L’any següent aconseguí el títol mundial de l’Associació Mundial de Boxa AMB i el de la Federació Internacional Després de cinc anys d’hegemonia absoluta, on no havia perdut cap combat, fou batut per James Buster Douglas a Tòquio el 1991 El 1992 fou condemnat a sis anys de presó per violació El 1995, després de complir la meitat de la pena, abandonà la presó El 1996 retornà a la competició contra Frank Bruno,…
Valentín de Zubiaurre Aguirrezábal
Pintura
Pintor basc, fill d’un músic, germà del també pintor Ramón de Zubiarre Aguirrezábal (Garay, Biscaia 1882 — Madrid 1969).
Sordmuts, llur carrera i llurs estils són estrictament parallels, i sovint exposaven junts Es formaren a l’Escuela Especial de Pintura de Madrid, i ampliaren estudis a París Participaren en certa manera de l’esperit de la Generació del 98, i assistiren a les tertúlies del Café de Levante de Madrid, sense deixar, per això, d’estar arrelats al País Basc, on mantenien a Garay llur casa pairal Se centraren en temes populars hispànics, molt especialment bascs, copsats amb conscient rigidesa i un estil realista i arcaista a la vegada Bertsolariak , de Valentín, primera medalla a Madrid el 1917 El…
Pedro Navarro
Història
Condottiere
.
Inicià la carrera al servei del marquès de Cotrone, fent el cors Del 1500 al 1507 lluità a Itàlia al servei del Gran Capità i posà en pràctica el seu mètode de tàctica militar a base de mines terrestres en fou recompensat amb el comtat d’Oliveto Passà després a l’Àfrica, prengué Vélez de la Gomera 1508, participà en la presa d’Orà 1509, conquerí Bugia 1510 i sotmeté Alger, Tunis, Tremicèu i Trípoli El 1512, de nou a Itàlia, com a capità general de la infanteria, participà en la batalla de Ravenna empresonat pels francesos, fou rescatat per Francesc I de França, que el nomenà…
Ricard Muñoz i Suay
Cinematografia
Cineasta.
Es formà a la facultat de lletres El 1932 Juan Piqueras l’introduí en els ambients cinematogràfics polítics de l’avantguarda Creà diferents cineclubs universitaris Membre del comitè nacional de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos 1935, el 1937 n'esdevingué secretari general i el mateix any fou elegit membre del comitè nacional de la Federació Nacional dels Estudiants de Catalunya El 1951 inicià la crítica cinematogràfica a Índice , i uns quants anys més tard creà —amb Bardem, Ducay i Garagorri— Objectivo El 1955 fou un dels organitzadors de les converses de Salamanca El 1949 inicià la…
Jeanne Moreau

Jeanne Moreau
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral francesa.
Formà part de la Comédie Française i del Théâtre National Populaire de Jean Vilar Dedicada al cinema, començà a adquirir popularitat amb Ascenseur pour l’échafaud 1958 i Les amants 1959 Interpretà personatges sensuals i de vegades misteriosos, sovint dominats per una mena de fatalisme Entre les seves interpretacions, cal destacar les de les pellícules Le Dialogue des carmélites 1959, La notte 1960, Moderato cantabile premi d’interpretació a Canes, 1960, Jules et Jim 1962, Le journal d’une femme de chambre 1963, Viva María, Chimes at Midnight 1965, L’histoire immortelle 1966, Mrs Klein 1976,…