Resultats de la cerca
Es mostren 2707 resultats
El bronze d'Àscul
Fragment del bronze d'Àscul, 89 aC MCR El 1908 es localitzà a Roma un document epigràfic sobre una planxa de bronze —entre els romans era el material característic per a plasmar els textos jurídics—, que aviat la investigació del moment va batejar com a bronze d'Àscul o turma salluitana i apareix indistintament amb un nom i l'altre en la bibliografia especialitzada des d'aquell moment El primer nom se li va donar perquè feia referència a un esdeveniment que tingué lloc a l'antiga ciutat italiana d'Ausculum, avui Àscul Ascoli Piceno, l'any 89 aC data del document, i el segon…
Medi ambient: conservació i innovació
La conferència d’Estocolm sobre Medi Ambient Humà 1972 és un dels punts de referència en la conscienciació social sobre els problemes ambientals i la presa de mesures per part dels governs dels països desenvolupats Alguns ministeris de Medi Ambient es crearen al voltant d’aquell any Els anys vuitanta, la protecció del medi ambient no era una prioritat dels poders públics als Països Catalans Tanmateix, des de l’àmbit científic ja s’havia dut a terme una tasca de recerca i difusió amb el Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans 1976, realitzat sota la direcció de Ramon Folch i…
Congrés de Cultura Catalana
Cinematografia
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de seccions, treballs i actes culturals diversos en defensa i per a la promoció de la cultura catalana.
Evolució Nasqué d’una iniciativa aprovada, pel gener del 1975, per la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona La convocatòria rebé immediatament l’adhesió de diverses entitats i personalitats, de resultes de les quals fou constituït un secretariat provisional, fins que a l’octubre d’aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B Moll…
,
Vila closa i castell de Castellnou d’Oluja (Cervera)
Art romànic
Situació Torre i fragments de muralla, que tot i algunes reformes posteriors són els elements més antics d’aquest castell ECSA-J Bolòs La localitat de Castellnou d’Oluja i les restes del seu castell es troben a la riba esquerra del Sió, prop dels nuclis de la Prenyanosa i Malgrat Mapa 34-14 361 Situació 31TCG585184 Per a arribar a Castellnou d’Oluja des de Cervera cal seguir la carretera L-311, que mena a Guissona Superats 4 km, hi ha una cruïlla on caldrà prendre el camí de la dreta Després d’1 km s’arriba al poble de Castellnou d’Oluja JRG-DRR-JIR-JMT Història La vila de Castellnou s’…
Castell d’Argimon (Riudarenes)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt que formen les ruïnes del castell I el santuari modern TAVISA Aquest castell es troba situat dalt un turó de 471 m d’altitud, en un contrafort avançat de la Serralada Prelitoral des d’on té un domini immediat sobre la vall de l’Esparra i bona part de la riera de Santa Coloma A més, des d’aquest punt podem albirar el territori comprès entre el Montseny i la serra del litoral de les Gavarres, controlant conjuntament amb altres enclavaments defensius les planes de la Selva, lloc de pas de les vies de comunicació tradicionals Mapa 365M781 Situació 31TDG698312 Per…
Jaciment de la Fabregada (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Zona industrial del jaciment on s’aprecien dos estrats ben diferenciats El primer correspon a la disgregació dels òxids de ferro, de color vermellós, i el segon, més negre i en primer pla, conté fragments de carbons M Sancho El jaciment es troba situat en el coll de Fabregada, punt de divisió d’aigües entre les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana, en la vall i el municipi de Sant Esteve de la Sarga Al sud limita amb la serra del Montsec d’Ares, amb una alçada màxima en el cim del Santalís de 1 678 m, la qual representa una veritable muralla natural que separa…
La lluita per la pau
La lluita per la pau és un anhel ben antic que s’ha anat concretant en milers d’iniciatives de tota mena i que, sota diverses formes, és present a tots els racons del món Situar totes aquestes realitats en un mapa és impossible Tanmateix, però, intentar-ne una primera aproximació és sumar-se conscientment a aquesta lluita i a aquell anhel En primer lloc, s’han localitzat al mapa les seus centrals de les principals xarxes, federacions i ONG d’àmbit mundial o regional que treballen en el camp de la cultura de la pau desarmament, educació per la pau, no-violència, resolució de conflictes, etc La…
Lluís Domènech i Montaner

Lluis Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Arquitectura
Historiografia
Política
Arquitecte, historiador i polític.
Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…
, , ,
Joan Pons i Marquès
Literatura
Escriptor i historiador.
Vida i obra Net de l’escriptor renaixentista Josep Lluís Pons i Gallarza El 1911 acabà el batxillerat a l’Institut Balear, on posteriorment fou professor d’història, i inicià la carrera d’arquitectura 1912-14, que abandonà El 1922 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Amb Joan Estelrich dirigí La Veu de Mallorca 1917-19, on publicà un nombre considerable de traduccions —en vers i en prosa— i gran part de la seva poesia, amb el pseudònim de Fergus També collaborà en diverses revistes, com Ofrena 1916-18, La Revista , Correu de les Lletres 1922-23, Sóller i…
, ,
August Pi i Sunyer
Fisiologia
Medicina
Literatura catalana
Cinematografia
Esport
Fisiòleg.
Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…
, , ,