La lluita per la pau és un anhel ben antic que s’ha anat concretant en milers d’iniciatives de tota mena i que, sota diverses formes, és present a tots els racons del món. Situar totes aquestes realitats en un mapa és impossible. Tanmateix, però, intentar-ne una primera aproximació és sumar-se conscientment a aquesta lluita i a aquell anhel.
En primer lloc, s’han localitzat al mapa les seus centrals de les principals xarxes, federacions i ONG d’àmbit mundial o regional que treballen en el camp de la cultura de la pau (desarmament, educació per la pau, no-violència, resolució de conflictes, etc.). La majoria de grups per la pau d’arreu del món es troben vinculats com a mínim a alguna d’aquestes xarxes. Al mapa, també s’hi han localitzat les campanyes d’abast mundial, els principals centres de recerca per la pau i els grups dedicats a la prevenció i resolució no violenta dels conflictes.
La pau, però, no és tan sols la lluita per eradicar la guerra. Per tal que sigui sostenible s’ha de fonamentar també en l’afirmació dels drets humans, la justícia social, la protecció del medi ambient, el diàleg i d’altres valors universals. No podem deixar d’esmentar, tampoc, l’impuls que ha significat en l’àmbit de la mobilització ciutadana el naixement del nou moviment per una altra globalització. Malgrat la seva joventut i heterogeneïtat ideològica, ha sumat noves energies i noves sensibilitats. N’és un bon exemple la celebració de la jornada de lluita global del 15 de febrer de 2003, en què més de 500 ciutats del món es van manifestar de manera conjunta contra la guerra i la injustícia.
Del mapa, se’n desprenen diverses reflexions. Hi ha una clara concentració en ciutats del Nord (com ara Londres o París) i especialment en aquelles ciutats on hi ha organismes internacionals (Brussel·les, Ginebra i Nova York). No és pas estrany, tenint en compte que estem parlant de xarxes i d’ONG que fan una important tasca d’incidència i pressió política. Però això no ens hauria de fer perdre de vista que, dins d’aquestes xarxes, hi ha moltes iniciatives que provenen del Sud. Algunes, de fet, tenen ja un caràcter regional i així queda reflectit al mapa. Pel que fa al moviment per una altra globalització, observem com bona part d’aquest sorgeix directament del Sud, arrelat en les realitats que vol transformar i altaveu real de les lluites socials dels països empobrits.
També és interessant de constatar com, en estats amb governs clarament militaristes, hi ha una forta presència de grups i campanyes a favor de la pau. Finalment, cal destacar l’important lideratge en l’àmbit de pau que comença a exercir, al sud d’Europa i a la Mediterrània, la ciutat de Barcelona.
La pau a Catalunya
La lluita per la pau als Països Catalans presenta una consolidació creixent. Actualment, les principals xarxes, campanyes i mobilitzacions globals sobre desarmament, drets humans, globalització, etc., reben la presència i participació activa de grups catalans.
L’origen del pacifisme modern a Catalunya, cal situar-lo en les primeres activitats de grups com el Club d’Amics de la UNESCO de Barcelona o l’Associació per a les Nacions Unides, que van apropar els temes de pau i drets humans a la societat catalana. Entitats com Justícia i Pau o col·lectius vinculats a l’acció no violenta, com els organitzadors de la Marxa de la Llibertat, van desenvolupar i aprofundir les qüestions de pau i la no-violència.
La irrupció del moviment d’objecció de consciència als anys setanta (complementat als noranta amb la insubmissió) o la mobilització pel referèndum de l’OTAN, són moments clau de l’expansió social del pacifisme. De fet, a Catalunya el rebuig al servei militar ha estat molt superior al de la resta de l’Estat espanyol i al de la mitjana europea. Les mobilitzacions contra la guerra als Balcans, Txetxènia o l’Iraq han mantingut la flama del pacifisme i la solidaritat internacional a Catalunya. També hi ha notables experiències d’educació per la pau, fetes tant des d’entitats de pau com des de moviments de renovació pedagògica, l’escoltisme i el món de l’esplai i el lleure.
El naixement de la Fundació per la Pau, com a entitat dedicada específicament a la implantació d’una cultura de pau, la formació del Centre UNESCO de Catalunya i la constitució de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, són altres fites significatives. La celebració del Fòrum Social de la Mediterrània a Barcelona, com també la implantació a la ciutat de la Xarxa UBUNTU o de l’oficina de l’International Peace Bureau (IPB), o bé també l’interès internacional per accions fetes a Catalunya (campanya “Per la pau, prou investigació militar!” o Consulta Ciutadana sobre el Deute Extern), són indicadors clau de la important tasca feta per la pau i la solidaritat al nostre país.
Respostes a la violència
Com que el mapa reflecteix, a fi d’evitar un excés d’informació, només xarxes i ONG mundials, es podria pensar que el treball per la pau és cosa de despatxos i acadèmies, situats a les grans capitals de països rics, on es fan tasques de lobby, s’usen noves tecnologies, etc.
La veritat és que alguns dels millors exemples de lluita per la pau s’han donat a països del Sud o zones en conflicte armat. Allí, persones i comunitats, en un entorn que convidava més aviat a la fugida, la desesperació o la claudicació, han buscat camins de pau. Moltes d’aquestes iniciatives, radicalment no violentes, s’han dut a terme a cara descoberta sota règims totalitaris.
Així, podem esmentar el Comitè de Mares de Soldats a Rússia que, en resposta a l’agressió del govern rus a Txetxènia, van organitzar-se per denunciar les atrocitats contra els drets humans i reivindicar el dret a no enviar els seus fills a la guerra. Els importants esforços d’educació per la pau al Sudan o els projectes d’assistència i sensibilització pel que fa a les mines antipersones a Cambodja són altres exemples, eficaços i valents, de treball per la pau.
A Israel grups de joves, soldats, professionals, dones, etc., han desafiat el discurs dominant tot allargant la mà a les reivindicacions palestines. A Colòmbia, i altres països de la regió, en un marc de violència generalitzada, hi ha qui es compromet amb la pau.
Finalment, cal destacar el paper de molts grups de dones que des d’una perspectiva de gènere han estat agents actius de pacificació. Per exemple, l’experiència del grup Dones de Negre a Sèrbia, que es van desmarcar obertament de la política del govern.