La conferència d’Estocolm sobre Medi Ambient Humà (1972) és un dels punts de referència en la conscienciació social sobre els problemes ambientals i la presa de mesures per part dels governs dels països desenvolupats. Alguns ministeris de Medi Ambient es crearen al voltant d’aquell any.
Els anys vuitanta, la protecció del medi ambient no era una prioritat dels poders públics als Països Catalans. Tanmateix, des de l’àmbit científic ja s’havia dut a terme una tasca de recerca i difusió amb el Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans (1976), realitzat sota la direcció de Ramon Folch i Guillén. Aquesta obra, amb els 15 volums de la Història Natural dels Països Catalans —del mateix director—, va marcar, per la seva qualitat científica i la seva difusió popular, una fita en la divulgació de les característiques i els problemes del medi al nostre país.
En el camp de l’estructuració política calgué esperar fins el 1991 perquè la Generalitat de Catalunya creés el Departament de Medi Ambient. Al País Valencià i a les Illes no es van crear departaments específics, sinó que el medi ambient es trobava inclòs en d’altres, com el d’Agricultura en el cas valencià.
En el camp ambiental destacava també el cas d’Andorra. En l’elaboració de la seva Constitució s’hi van incloure els criteris de desenvolupament sostenible, debatuts i difosos en la Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament de Rio de Janeiro (1992). Andorra es va convertir, el 1994, en l’únic país del món la Constitució del qual atribuïa explícitament a l’Estat la funció de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de mantenir un equilibri ecològic racional per a les generacions futures. També creava una Secretaria General de Medi Ambient, adscrita al Ministeri d’Ordenació Territorial i Medi Ambient.
Aquesta secretaria va elaborar un pla ambiental atenent a les característiques del Principat d’Andorra i les seves possibilitats. El pla contenia deu punts per planificar l’acció de govern, basant-se en la prevenció, l’estimació econòmica dels costos ambientals i la globalitat de les accions.
Així, doncs, la progressiva conscienciació social envers el medi ambient va ser afavorida pel nivell de la investigació i la difusió dels resultats dels estudis elaborats pels nombrosos grups de recerca de Catalunya i el País Valencià.
Estació de presa de mostres d’aire per al control de la contaminació atmosfèrica, s.d.
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
La recerca en medi ambient té unes característiques especials. En primer lloc, pel que fa als problemes del país, es basa en un coneixement exhaustiu del territori, element clau per a la seva ordenació. L’estudi del territori inclou des de l’estructura geològica, la flora i la fauna fins a l’impacte de les diverses activitats humanes, fet que permet relacionar aquesta recerca amb la identitat nacional (cal recordar que durant la Renaixença es van impulsar les associacions i els estudis naturalistes). D’altra banda, per bé que la consciència sobre els problemes ambientals en la societat i els dirigents es limitava sovint encara a la idea de protecció dels espais naturals i les espècies, i a la disminució de la contaminació, els investigadors catalans, com els de la resta dels països avançats, ja havien pres en consideració, des de molt de temps abans, tots els aspectes socials, econòmics, polítics i culturals que influeixen en el medi.
L’existència de grups ja consolidats, sobretot al Principat, va facilitar la progressiva implantació d’una política ambiental en diversos àmbits. Destacava també el fet que la densitat industrial a Catalunya obligava a prendre mesures per a equiparar l’ordenació jurídica amb les tendències europees en aquest àmbit.
Filtres i dipòsits per a la correcció de la contaminació atmosfèrica a l’empresa Sirusa, Tarragona.
DMAGC
Tot plegat, consolidava una xarxa on treballaven conjuntament biòlegs, químics, enginyers, economistes i altres investigadors. Concretament, en el camp industrial els temes ambientals servien no tan sols per a prendre mesures de protecció del medi, sinó també per a promoure una sèrie d’innovacions tecnològiques. Així, la disminució del consum d’energia rebaixava els costos de l’empresa. D’altra banda, la depuració obligada de fums i líquids traspassava la responsabilitat i el cost a la mateixa empresa, tot reduint la despesa de l’administració i, sobretot, el cost social que la contaminació representa. Finalment, els productes i els processos ecològics es convertiren en imprescindibles per a mantenir o millorar la competitivitat en el mercat i significaren l’obertura de noves sortides per a alguns sectors.
El segon Pla de Recerca de la Generalitat de Catalunya preveia com una de les àrees de gestió el medi ambient i els recursos naturals. Els objectius eren impulsar la recerca ambiental a Catalunya, la formació i consolidació de grups, i proposar actuacions de recerca ambiental que tinguessin en compte les necessitats de les institucions i les empreses catalanes.
Turbina eòlica per al bombament d’aigua i generació d’electricitat finançada per la Generalitat i la Diputació de Barcelona, la Llacuna, s.d.
En el món universitari cal destacar la creació de la carrera de ciències ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona, així com la introducció de criteris ambientals en altres estudis universitaris. En aquest sentit, un dels plans més ambiciosos és el que la Universitat Politècnica de Catalunya va traçar el 1997. El seu objectiu era “ambientalitzar” totes les carreres. Això volia dir introduir els criteris ambientals —estalvi d’energia i de recursos, disminució de contaminació, potenciació del reciclatge, avaluació de costos ambientals— en tots els cicles d’estudi.
Pel que fa a la recerca, el 1997 la UAB i el Parc Tecnològic del Vallès van anunciar la creació de l’Institut de Medi Ambient. Les seves funcions consistirien a dur a terme programes de recerca multidisciplinaris i constituir un centre de referència per a la societat. A la UPC la recerca ambiental ja s’havia manifestat de diferents formes. En diversos departaments es realitzaven estudis d’impacte ambiental o s’hi desenvolupaven noves tecnologies. D’altra banda, l’Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental (ITEMA) es convertia en un dels centres de referència en la recerca sobre medi ambient i tots els seus vessants —del tecnològic al socioeconòmic—. La UPC també va anunciar el 1997 la creació del Laboratori d’Estudis de Medi Ambient, per tal d’estudiar i definir un model global de gestió ambiental exportable a la societat.