Resultats de la cerca

Sastre de professió, fou un dels més eficaços activistes d’Estat Català durant la Dictadura de Primo de Rivera Seguí Macià fins a la proclamació de la República, i llavors s’afilià al Partit Nacionalista Català En collaboració amb Ramon Arrufat, publicà Catalunya poble dissortat 1933

Als Països Catalans aparegueren vers el darrer terç del segle XIX, amb dedicacions molt diverses, però generalment amb caràcter popular i de tendència catalanista Així, els centres excursionistes, molt nombrosos al Principat, amb el Centre Excursionista de Catalunya com a entitat degana els centres polítics, com els diversos centres catalanistes, regionalistes, carlins o republicans, i, sobretot, els centres que originaren el catalanisme polític, com el Centre Català, el Centre Escolar Catalanista, el Centre Nacional Català o el Centre Nacionalista Republicà, i d’altres d’actuació política…

Filla de Lluís Carulla , fundador de l’empresa d’alimentació Gallina Blanca embrió del grup Agrolimen, és llicenciada en econòmiques per la Universitat de Barcelona i PADE Programa d’Alta Direcció d’Empresa a l’IESE Desenvolupà la seva trajectòria professional a Gallina Blanca i ha estat membre del consell d’administració d’Agrolimen fins el 2009 Especialment sensible al món de la cultura, ha estat vicepresidenta de la Junta de la Sagrada Família, i presidenta del Concurs Internacional de Piano Maria Canals des del 2006 El juliol del 2009, i com a vicepresidenta de l’ Orfeó Català , li…

Tingué sempre una intensa activitat política Membre d’Estat Català i un dels fundadors de Bandera Negra, participà en el complot del Garraf 1925 i fou detingut i empresonat durant tres anys S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, posteriorment, deixà la militància a Estat Català Collaborà com a periodista a “L’Opinió”, La Publicitat , “Meridià” i “Mirador”, entre d’altres Signà sovint amb els pseudònims N Griera , Gabriel Blanc i Cronos , tot i que el seu nom de ploma més habitual fou el de Granier-Barrera Regidor per Barcelona durant la República, fou detingut el 6 d’octubre del 1934…

Estudià filosofia a les universitats de Navarra i de Barcelona Professor d’institut des de 1989, ha compaginat la seva tasca docent amb la literària Ha guanyat una vintena de premis entre el quals destaquen els premis Jaume Maspons d’Humor i Sàtira 2003, Gabriel Ferrater de Poesia de Sant Cugat 2005, Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida 2006, Premi d’Assaig i Creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle i Nicolau 2006, i el Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2008 Ha publicat Darrer poema 2000, Tros de Quòniam 2003, Una certa penombra 2005, L’…

Formada al Club Tennis Taula Calella, on jugà durant 24 temporades, el 1993 conquerí el primer títol català i estatal femení per equips de l’entitat Repetí el títol català 1995, 2003, 2004, i es proclamà campiona de Catalunya de dobles 2005, 2006 i campiona catalana per comarques 1999

Fou dues vegades campió de Catalunya de 200 m 1963, 1964, prova en la qual tingué el rècord català També fou el primer plusmarquista català en els 50 m en pista coberta 1965 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola, però deixà l’atletisme als vint anys

Fou construït a iniciativa de l’ Orfeó Català , entitat propietària de l’edifici, que hi té el domicili social i les diverses dependències, de les quals destaquen la biblioteca i l’arxiu Juntament amb el Gran Teatre del Liceu i, des del 1999, l’ Auditori , és el centre de la vida musical barcelonina —concerts corals, simfònics, música de cambra, recitals— tant de música universal i catalana culta com de cançó popular Fins a la construcció de l’Auditori fou la principal sala de concerts de Catalunya També s’hi han celebrat festivals de jazz ,  actuacions de cantants i grups de música popular,…

Fundat l’any 1900, fou un dels clubs pioners del futbol català La temporada 1900-01 disputà la Copa Macaya, el primer torneig oficial del futbol català Hi participaren cinc equips i el Franco-Español es classificà en darrer lloc Tingué una trajectòria curta i es dissolgué poc temps després

Exercí de redactor en el diari El Diluvio de Barcelona 1904 i en Mundo Deportivo 1927 Fou un dels autors del Llibre d’or del futbol català 1928, en què es recollien vivències i polèmiques del futbol professional català i balear des del seu inici fins a la dècada de 1920