Resultats de la cerca

Era centrada a l’antic castell d’Aiguafreda , conegut amb el nom de castell de Cruïlles i situat entre l’actual poble d’Aiguafreda i l’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda La senyoria passà dels Aiguafreda als Vilaragut s XIII, als Basella s XIV, als Cruïlles s XV, als Aimeric s XVII i als Pignatelli s XVIII

Neix a la serra de l’Albera, al vessant occidental del puig dels Tres Termes, transcorre sota el coll del Pertús, per la Clusa i Sant Martí de Fonollà i s’uneix al seu collector al Voló La seva vall és el pas natural, des de l’època romana, de les comunicacions entre Barcelona i el Rosselló

Hi ha agricultura, ramaderia boví, oví, porcí i pesca Hi ha una certa activitat industrial indústries alimentàries conserves de peix, metallúrgiques, materials de construcció, etc Dins el terme hi ha l’església de Sant Martí de Mondoñedo, que fou catedral al segle X, amb interessants elements romànics i preromànics destaca especialment el seu retaule romànic de pedra

Fill d’Elionor d’Arborea i de Brancaleó Dòria Era un infant quan succeí el seu germà Frederic I, el 1387, i la regència fou exercida per la seva mare fins que morí, el 1404 Amb el seu pare, Brancaleó, continuà coratjosament la lluita contra la dominació catalana en temps del rei Martí, fins que aquest morí, el 1407

Canonge de la seu de Mallorca Fill del mercader Antoni Figuera i Dameto, heretà una fortuna important, que li permeté de subvencionar la sumptuosa capella i el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1715-20, l’altar de Sant Martí i les reixes del portal des Mirador 1734 de la seu mallorquina Fou rector de la Universitat Lulliana 1745

Amant de la poesia i la història local, guanyà el seu primer premi literari el 1927, als Jocs Florals de Barcelona, a Sant Martí de Provençals El 1950, publicà el seu únic llibre en solitari, La terra de la fruita d’or , obra publicada íntegrament en català També recopilà fets sobre la història del seu poble, la Granada

Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell

Eclesiàstic, fou vicari de Prats de Molló i d’Illa de Tet i rector d’Oms 1840-63 Escriví o traduí cent vuit faules, moltes de les quals publicades al diari Le Roussillon  i recollides en volum, l’any 1937, per Martí Jampy i Eduard Boixeda, segons la versió del seu oncle Jaume Boixeda , nebot de Gabriel

Les seves notes diferencials procedien dels plantejaments que possibilitaren el corrent Crònica de la Realitat Fou important el paper que hi tingué el crític Tomàs Llorens Hi collaboraren, amb l’Equip Crònica, Martí Quinto, Juan Antonio Toledo, Marí, Josep Maria Gorris, etc Empraren la ironia, els contrasts significatius i imatges aparentment estereotipades, unint al realisme la imaginació satírica

La capella de Sant Grau apareix esmentada per primer cop l’any 1366 Si bé és probable que existís de molt abans, ja que entre els pergamins del mas Molinou d’Armàncies surt esmentat des del 1280 el topònim coll de Sant Grau com a límit de possessions Aquesta capella havia estat filial de Sant Martí d’Armàncies