Resultats de la cerca
Es mostren 3158 resultats
l’Argentera

L’Argentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n’és el cap, i…
Alcanó

Alcanó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita d’una banda amb els termes garriguencs de Granyena de les Garrigues i el Cogul SE i E, respectivament i de l’altra amb els d’Alfés NE i N, Sunyer NW, Sarroca de Lleida W i Torrebesses S, pertanyents a la comarca del Segrià El relleu, de característiques semblants al de la comarca veïna de les Garrigues, és format per plans trencats per turons i drenats per diversos barrancs afluents a la vall del Secà, que circulen en direcció NW i W En els sectors orientals i sud-orientals es troben…
Creixell

Creixell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa; el sector N és accidentat pels primers contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m alt.).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…
la Llagosta

La Llagosta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat en un pla, a la dreta del Besòs.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Fost de Campsentelles E, Mollet del Vallès N, Montcada i Reixac S-SW i Santa Perpètua de Mogoda NW, els dos últims pertanyents a la comarca del Vallès Occidental El municipi de la Llagosta se segregà el 1945 del terme de Sant Fost de Campsentelles El poble de la Llagosta està situat entre la riera de Caldes i la riera Seca el terme, a l’altra banda d’aquesta, forma com una llenca de terreny que s’endinsa vers ponent, envoltada pels municipis de Santa Perpètua i Montcada i Reixac El límit de migdia coincideix, en bona part, amb la vora…
Celrà
Celrà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació El municipi de Celrà, que havia tingut una extensió de 25,9 km 2 , restà reduït a 20,14 després de l’agregació a Girona de la plana de Campdorà, aigua amunt del congost del Ter A l’E confronta amb els municipis de Bordils i Juià, al S i a l’W amb Girona, i també a l’W i al N amb el de Sant Julià de Ramis El terme és situat a la dreta del Ter, riu que fa de termenal al sector nord-occidental s’estén al N per la plana regada per la séquia d’en Vinyals, que enllaça amb el pla de Bordils, i al S i a l’W per la zona muntanyosa de les serres de Tramont i de Sant Miquel,…
Castellserà
Santuari de Sant Sebastià (Castellserà), construït al segle XVIII
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, que divideix el terme en dos sectors.
Situació i presentació És situat al NW de la comarca Limita al N amb els municipis de Preixens Noguera i Agramunt, a l’E també amb Agramunt, a l’W amb Penelles Noguera i al S altra vegada amb Penelles i la Fuliola Al NW del territori principal del municipi hi ha l’enclavament allargassat de Torretosquella, que és dins el terme de Penelles Castellserà és al vessant de migdia de la serra d’Almenara i s’estén un bon tros endins del pla d’Urgell Per aquesta raó els sòls són molt variats, des de les roques calcàries i els guixos de la serra, fins a les terres profundes i fèrtils de les zones…
el Masroig

Vista del Masroig (Priorat)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba al sector meridional i més baix de la comarca, en contacte amb la cubeta de Móra Limita amb el Molar NW, Bellmunt del Priorat NE, Falset, Marçà E, els Guiamets S, tots ells municipis del Priorat, i amb Garcia W que pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre El sector més elevat és el de llevant, amb 341 m al tossal de Puig-roig i 305 a la Tosseta El riu de Siurana, poc abans de la seva confluència amb l’Ebre, forma el límit nord-occidental, i rep per l’esquerra diversos barrancs com els d’en Pou, de la Vila i de la Raora, aquest últim que conforma el límit…
El Fòrum de les Cultures o la tercera via per a grans esdeveniments
El Fòrum de les Cultures 2004 —l’adjectiu universal es va perdre pel llarg camí— és una creació genuïnament barcelonina És la denominada tercera via Ni Jocs Olímpics ni Exposició Universal o Internacional Barcelona, esperonada per l’èxit del 1992, va inaugurar el tercer format de gran esdeveniment, amb la cultura com a fil conductor i amb el protagonisme principal de les ciutats i no dels estats «L’experiència barcelonina en l’organització d’esdeveniments complexos, amb aportacions i protagonistes diversos i molt abundants, n’ha permès crear un de bell i excitant,…
Una nova època daurada dels castells
Cinc de nou amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la diada de Santa Úrsula, 27-10-1996 AVUI La majoria d’estudiosos coincideixen en el fet que el 25 d’octubre de 1981 és la data en què va començar la segona època d’or dels castells Aquell dia, en l’actuació corresponent a les festes de Santa Úrsula, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fer el primer castell de nou del segle XX, el quatre de nou amb folre, que també va descarregar Les construccions de nou pisos d’alçària eren el gran emblema de la mítica primera època daurada dels castells, enquadrada en el…
Medinyà
Conjunt de l’església i el castell de Medinyà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès), situat al NE de la ciutat de Girona, al pla de la vora esquerra del Ter.
Recorren el seu territori, en direcció SW-NE, la carretera i l’autopista de Barcelona a França El nucli antic 84 m alt és a prop de la carretera N-II, damunt un petit turó, al sector oriental del terme, i envolta el castell de Medinyà i la seva antiga capella, que esdevingué posteriorment parroquial, dedicada a sant Sadurní El lloc és esmentat el 1017, i l’església, el 1098, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà Fou refeta al segle XVIII, segons consta en una inscripció a la porta, “ Charitas me fecit 1763 ” Foren senyors del castell…