Resultats de la cerca

Participà en la vida militar de l’època i, posteriorment, en la vida política i de la cort, on madurà la seva crítica a l’autocràcia de Lluís XIV Retirat de París, escriví nombrosos estudis històrics sobre l’alta noblesa i l’Església La seva obra més important foren unes Mémoires 1739-52, que no foren publicades fins el 1830, de gran valor documental

Descendent de Romà I, visqué dedicat als estudis fins a l’edat de seixanta anys Per voler de Constantí VIII, hagué d’esposar la seva filla Zoè i també succeir-lo en el tron 1028 Inexpert en política i en qüestions militars, fou derrotat a l’Àsia pels àrabs A Constantinoble, es convertí en un personatge impopular pel fet d’haver suscitat la qüestió dels imposts

El 1776 entrà a l’armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l’armada

Féu estudis sobre els microorganismes del sòl i descobrí l’estreptomicina, substància extreta de Streptomyces griseus , que s’ha revelat eficaç contra microorganismes que no podia combatre la penicillina, com el bacil de Koch per això s’ha convertit, des dels anys quaranta, en el tractament fonamental de la tuberculosi Waksman rebé el premi Nobel de medicina l’any 1952, com a reconeixement d’aquesta descoberta

Es llicencià a Barcelona 1902 i amplià estudis a París, Bordeus i Berlín Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Electrología y Radiología 1916 L’any 1918 publicà Semiología röntgenológica del aparato respiratorio intratorácico , reeditada l’any 1931 dins la collecció de Monografies Mèdiques Formà part del comitè de publicació de Medicina Física , portaveu de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya

Actuà com a director de música militar a França, Holanda i Bèlgica S'establí a París, on es dedicà a l’ensenyament Les seves obres escèniques, Le futur de province 1825, Le mari de circonstance 1836, foren estrenades a Anvers i a Brusselles Compongué estudis i altres obres per a clarinet, i juntament amb Félix Clément escriví el tractat didàctic Méthode de musique vocale 1860

Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric Treballà en la teoria dels funcionals analítics i en geometria diferencial topològica, i també en geometria algèbrica Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1968, presidí la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1968-73

Teòric i representant del positivisme, és autor de contes, com O życie ‘Per la vida’, 1879, d’obres dramàtiques, com el cicle Nieśmiertelne dusze ‘Ànimes immortals’, 1876-89, i d’estudis filosoficosocials, entre els quals una Historia chłopów polskich ‘Història dels camperols polonesos’, 1925-28 Fou partidari de millores socials i volgué introduir la cultura occidental per tal d’eliminar els romàntics somnis nacionalistes

Fou arxiver municipal, dedicat a estudis històrics, bibliogràfics i arqueològics És autor, amb Diego José de Dormer, de Progresos de la Historia en el reino de Aragón y elogios de Jerónimo Zurita, su primer cronista 1680 única obra, fins ara, per a un estudi biogràfic de Zurita i per una crítica historiogràfica, bé que no prou completa, dels seus Anales de la Corona de Aragón

Fou fundador i president de la Central Lechera Leridana Fundà el 1942 la revista Lérida Ganadera , que dirigí fins el 1958 Prengué part activa en la celebració d’una vintena de concursos de ramaderia El 1963 creà la Secció d’Estudis Veterinaris dins de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, del qual fou vicepresident Publicà nombrosos treballs científics i realitzà una gran tasca de divulgació ramadera