Resultats de la cerca
Es mostren 6323 resultats
Balades
Literatura catalana
Llibre de poemes d’Apel·les Mestres, il·lustrat per ell mateix i publicat l’any 1889.
Petites visions d’una edat mitjana mítica i romàntica, amb els personatges i els ambients essencials En alguns dels poemes, s’hi ressegueix una trama amorosa en general, són petites accions en què s’oposa, de manera pessimista, la vida lliure a la natura amb la vida a la cort, o l’amistat fidel dels animals i l’egoisme de l’home o, encara, s’hi presenta el fer lliure i els valors de qui no té res, o l’abús dels de dalt A vegades, s’hi plantegen les relacions de rebuig que pateix el poeta —artista o savi— per part de la societat —el poble o el poder dominant, unes relacions que algunes vegades…
Context exterior del modernisme artístic català
Auguste Rodin 1840-1917 Monument a Honoré de Balzac 1893, no installat en bronze a París fins al 1939 FF El Modernisme artístic català –deixant una mica de banda l’arquitectura, que va ser la més original de les arts modernistes del nostre país– va extreure bona part de les seves idees de l’art europeu de la fi de segle, alhora que també revertia ocasionalment en ell a través dels constants viatges i estades que els artistes del nostre país van fer a l’exterior, especialment a París Allà és on l’afany de modernitat que sentien els modernistes d’aquí trobava una bona pedrera per als seus…
Els amfibis fòssils
Els estudis fets sobre amfibis fòssils als Països Catalans són, en general, molt escassos Ultra les troballes fetes en el jaciment cretaci de Santa Maria de Meià Noguera, només podem parlar de treballs sobre el Miocè inferior del País Valencià, sobre el Vallès-Penedès i sobre els jaciments càrstics pleistocens de Mallorca Els caudats Els urodels fòssils apareixen sovint en les margues bituminoses del Miocè de la península Ibèrica Això no obstant, els estudis fets sobre aquest grup són molt rars als Països Catalans En aquest cas, cal citar les formes Triturus, Megalotriton filholi i…
Equador 2013
Estat
En les eleccions celebrades al febrer, els resultats van ser molt favorables al moviment polític de l’oficialisme, anomenat Alianza País, que dóna suport al president Rafael Correa En els comicis presidencials, Correa va guanyar en la primera volta amb el 57% dels vots, seguit de lluny per Guillermo Lasso, el candidat de l’aliança de dreta, que en va aconseguir el 23%, mentre que l’anterior president, Lucio Gutiérrez, que havia estat cap de l’oposició a Correa, només va assolir el 7% dels vots L’aclaparadora victòria de l’oficialisme es va repetir en les eleccions legislatives, en què la…
Presidents i militars americans d’origen català. 1810-2000
Molts dels emigrants i dels descendents d’emigrants catalans, valencians, mallorquins i menorquins a l’Amèrica del segle XVIII esdevingueren, a poc a poc o ràpidament, "catalans d’Amèrica" Aquests catalans d’Amèrica participaren, de maneres molt diverses, en les revolucions liberals iniciades al final del segle XVIII o el començament del XIX, les quals comportaren la formació d’un bon nombre de noves repúbliques parlamentàries independents Repúbliques americanes i presidents catalans 1810-2000 La participació en aquests processos d’emancipació exigia una forta implicació en camps ben diversos…
cant gregorià
Música
Repertori de cants litúrgics utilitzats per l’Església cristiana d’Occident des de l’Edat Mitjana.
Les seves melodies, exclusivament vocals, són escrites a una sola veu sobre textos llatins Pren el seu nom de Gregori I, papa entre els anys 590 i 604, a qui la tradició iniciada per Joan el Diaca segle IX n’atribuí la composició Tot i que aquesta atribució és poc fiable, la iconografia cristiana acostuma a representar Gregori I recollint les melodies directament de l’Esperit Sant, que, en forma de colom, les hi dicta a l’orella Aquesta llegenda gaudí d’un gran predicament durant l’època medieval Si bé el paper de Gregori en la composició del repertori musical és dubtós, sí que és cert que…
art rus
Retrat de Vladimir Tatlin, per Mikhail Larjonov, representant del simbolisme en l'art rus.
© Fototeca.cat
Art
Art propi del poble rus.
Tot i que en sentit ampli comprèn l’art de tots els pobles que han integrat Rússia en aquest sentit, hom hi inclou sovint l’art de les estepes, l’art grecoescita del Bòsfor i de Crimea i, en general, l’art dels eslaus, l’art pròpiament rus no comença fins al segle X, després de l’adopció del cristianisme per la Rússia de Kíev 988 art que, de moment, cal encara considerar com una modalitat de l’art bizantí En aquest primer període destaquen els centres de Kíev i de Novgorod Entre els monuments més antics de Kíev, ultra l’església del Delme 989, destruïda pels mongols el 1240, cal…
llatí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu Imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al moment que es produí el trànsit a les respectives llengües nacionals.
Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna , en els…
editorial
Disseny i arts gràfiques
Empresa que té com a finalitat la selecció, reproducció i venda de texts generalment a través de la impremta.
Ja a la Grècia i a la Roma clàssiques i a l’Egipte dels Ptolemeus hi hagué una activitat editorial important, mitjançant obradors on escrivans professionals o esclaus feien còpies múltiples de manuscrits destinades a la venda Però a partir del Baix Imperi i sobretot de l’alta edat mitjana, els copistes estigueren al servei de monestirs, catedrals, corporacions, magnats o sobirans, que n'eren els únics beneficiaris La difusió de la impremta s XV significà una veritable revolució, i el llibre adquirí novament interès comercial El negoci editorial, però, restà de moment a les mans dels…
Els intel·lectuals contra la Dictadura
Exposició del Llibre Català, Madrid, “D’Ací i d’Allà”, gener del 1928 AC / GS Com que la Dictadura es va imposar, segons declaracions de Primo de Rivera, per acabar amb el descrèdit i la corrupció política generalitzada i amb la llavor separatista que es manifestava cada dia amb més força a Catalunya, la conseqüència immediata va ser la proscripció i prohibició dels vells polítics i el desmantellament de les institucions, associacions, partits i grups d’àmbit estatal i també, i encara més, dels específicament catalans Impedida, per tant, tota activitat política pública de fet es va aconseguir…