Resultats de la cerca
Es mostren 6128 resultats
Adriana Maliponte
Música
Soprano italiana.
Ingressà al Conservatori de París a catorze anys i el 1956 hi obtingué el primer premi en l’especialitat de cant Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià la seva formació al costat de C Melis El 1958 debutà al Teatro Nuovo d’aquesta ciutat italiana i dos anys després guanyà diversos concursos de cant a Itàlia i Suïssa La seva carrera internacional s’ha desenvolupat bàsicament a Lisboa, Barcelona, França i Bèlgica El 1962 cantà a París com a Micaela Carmen i vuit anys més tard ho feu al Teatro alla Scala de Milà amb Manon El 1971 inicià la seva tanda de representacions al Metropolitan…
Benoît Violier
Gastronomia
Cuiner francès.
Es formà com a cuiner i pastisser amb Didier Stéphan, els anys 1987-90 El 1991 anà a París, on fou deixeble d’alguns dels principals xefs francesos El 1996 s’incorporà al restaurant Frédy Girardet, a Crissier, prop de Lausana, que el mateix any, en canviar de propietari, canvià el nom pel de Restaurant de Hôtel de Ville El 1999 n’esdevingué cuiner en cap, i el 2012 propietari, juntament amb la seva dona Des del 1998 el restaurant obtingué cada any tres estrelles Michelin Considerat per diverses publicacions i societats gastronòmiques un dels millors cuiners del món, l’any 2015 el govern…
Brie Larson
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Des d’infant interpretà sèries i telefilms i més tard protagonitzà comèdies de temàtica adolescent Tanner Hall, 2009, de Francesca Gregorini i Tatiana von Fürstenberg Interpretà el seus primers papers pròpiament dramàtics com a jove seductora d’homes madurs en Greenberg 2010, de Noah Baumbach, i The Trouble with Bliss 2011, de Michael Knowles Posteriorment ha protagonitzat o ha tingut papers rellevants, entre d’altres, a Short Term 12 2013, de Destin Daniel Cretton The Gambler 2014, de Rupert Wyatt Digging for Fire 2015, de Joe Swanberg Trainwreck 2015, de Judd Apatow Room 2015, de…
Idriss Carlos Kameni

Idriss Carlos Kameni
RCD Espanyol
Futbol
Porter de futbol.
Fitxà pel RCD Espanyol la temporada 2004-05 procedent del Saint Étienne francès Fou jugador de l’equip blanc-i-blau fins al gener del 2012, quan fitxà pel Màlaga Amb l’Espanyol disputà 222 partits de Lliga, i guanyà la Copa del Rei 2006, tres vegades la Copa Catalunya 2006, 2010, 2011 i fou finalista de la Copa de la UEFA 2007 També establí el rècord d’imbatibilitat en la porteria amb 550 min sense encaixar un gol en la temporada 2008-09 Amb la selecció del Camerun participà en dues Copes del Món 2006, 2010, en quatre edicions de la Copa d’Àfrica, de la qual es proclamà campiona el 2002 i…
Daniel Cèrcols Uset

Daniel Cèrcols Uset
CN Sabadell
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Montjuïc, fou dues vegades campió d’Espanya juvenil 1992, 1993 i obtingué la medalla de bronze en el Campionat d’Europa júnior 1994 Fitxà pel CE Mediterrani, CN Catalunya 2000-04, CN Sabadell 2004-10 i CW Navarra 2010-11 Guanyà dues Lligues catalanes 2003, 2005, una Copa del Rei 2005 i una Supercopa d’Espanya 2005 Amb la selecció espanyola jugà setanta-quatre partits, disputà dos Campionats d’Europa 1997, 2001 i guanyà la medalla d’or dels Jocs Mediterranis 2001 i la de plata a la Lliga Mundial 2002 Rebé la medalla de Serveis Distingits en Bronze 1998 i Argent 2002 i la…
Josep Canals Nolla

Josep Canals Nolla
Arxiu J. Canals Nolla
Hípica
Genet i entrenador de doma clàssica.
S’inicià en la doma clàssica a vint-i-tres anys Fou campió de Catalunya en la categoria de poltres de sis anys 2006 i del nivell Criterium Gran Premi 2008 Treballà com a professor al Centre Hípic Can Nicolau de Torrelles de Llobregat i a l’escola hípica Collserola de Sant Cugat del Vallès Creà la seva pròpia escola de formació de genets a les installacions hípiques propietat de Carles Torrell a Cardedeu Posteriorment, impartí classes de doma clàssica durant cinc anys al Centre Hípic Esparreguera Després traslladà la seva escola EDC Josep Canals al Club Hípic Llerona, a les Franqueses del…
Vicent Comas
Música
Organista i compositor, fill d’una família catalana refugiada a València durant la guerra del Francès.
A dinou anys feu oposicions a organista de Girona, i l’any següent obtingué per oposició la plaça de Morella El 1839 s’ordenà de prevere, i des del 1852 apareix a la catedral de Terol com a organista per oposició A més de les d’organista i compositor, mostrà qualitats com a tenor El 1858 vestí els hàbits franciscans, i el mateix any s’establí a Terra Santa, a les cases regentades per aquest orde, primer a Betlem i després a Jerusalem És autor d’obres religioses, entre les quals destaquen Sinfonías religiosas , Missa en re m , Missa en si ♭, salves, trisagis i altres obres menors Deixà a…
Leo Schrade
Música
Musicòleg nord-americà d’origen alemany.
Estudià musicologia a les universitats de Heidelberg, Munic -amb A Sandberger- i Leipzig, centre aquest darrer on fou alumne de Th Kroyer i es doctorà el 1927 amb una dissertació sobre la música antiga per a orgue També estudià història de la música i de la literatura, filosofia i economia Fou professor al seminari de musicologia de la Universitat de Königsberg, on obtingué un postdoctorat el 1929, i també impartí classes a les universitats de Bonn 1932-38, Yale 1938-58 i Basilea 1958-64 Fundà 1947 i edità 1947-58 The Yale Studies in the History of Music i la sèrie de partitures Yale…
Jean-Jacques Nattiez
Música
Teòric musical canadenc d’origen francès.
Estudià música al Conservatori d’Amiens Des del 1972 fou professor a la Universitat de Mont-real i el 1973 obtingué el doctorat en semiologia musical en aquest centre Ha estat director del Grup de Recerques en Semiologia Musical a la mateixa universitat 1974-80 i s’ha dedicat especialment a l’estudi de l’obra de C Debussy i a la recerca sobre la música dels esquimals del Canadà Entre les seves publicacions cal esmentar Musique en Jeu , llibre dedicat a la semiologia, nombrosos articles i Fondements d’une sémiologie de la musique París, 1975, obra que establí el mètode semiològic en l’anàlisi…
Yves Prin
Música
Director d’orquestra i compositor francès.
Començà a estudiar piano a set anys i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de París, on el 1956 obtingué un primer premi en un concurs pianístic, i el 1959, un de direcció orquestral En 1966-70 dirigí la Societat de Concerts Populars d’Angers i del 1970 al 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica dels Països del Loira, de la qual és cofundador Nomenat director del Taller Líric del Rin el 1974, set anys més tard passà a dirigir la Temporada Lírica de Ràdio França El 1995 es posà al capdavant de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França Especialitzat en el…