Resultats de la cerca

El 1905 vengué el primer automòbil britànic a l’estranger, el 16/20 CV Fabricà models de gran èxit, com els Rhyl i els Fulham , però el que tingué més èxit de la seva història fou el Standard-Vanguard , del 1946 El 1945 absorbí la Triumph Motor Limited, el 1961 s’uní amb el grup de la Layland Motor Corporation, i el 1965 la Standard deixà d’existir com a marca

Es convertí en la fàbrica d’armes més important de l’imperi austrohongarès, però, com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, acabà essent controlada pel grup Schneider El 1923 començà la fabricació d’automòbils amb llicència de La Hispano Suïssa i la Laurin-Klement, amb la qual es fusionà el 1924 A partir d’aquest any fabricà models originals, que, si bé no han estat mai gaire ràpids, han estat sempre molt forts En 1946-91, que fou vigent el règim comunista, fou estatitzada Posteriorment passà a ser controlada majoritàriament pel grup Volkswagen

L’àmbit geogràfic de treball i d’edició fou el País Valencià Publicà 52 volums en català, en diverses colleccions, entre les quals destaquen les dedicades a temes històrics, lingüístics i literaris Alguns autors que hi publicaren treballs foren Joan Valls, Carles Salvador, Eduard Soleriestruch, Beatriu Civera, Xavier Casp, Antoni Igual Úbeda, Lluís Guarner, F Almela i Vives, V Sorribes, Frederic Moscardó, Francesc Ferrer i Pastor, etc Entre les obres d’història editades destaquen El duc de Calàbria i la seua cort 1958 de F Almela i Vives o els tres estudis, València del General Espartero 1956…

El 1945 creà la societat anònima Saltos del Guadiana conjuntament amb Hidroeléctrica Española i Unión Eléctrica per explotar la conca d’aquest riu Durant els anys cinquanta i seixanta absorbí diverses empreses que la portaren a controlar la distribució elèctrica d’Andalusia Tenia centrals hidràuliques, tèrmiques i nuclears —una tercera part d’Almaraz i participació a Valdecaballeros, en construcció— El 1985 tingué uns ingressos de 143517 milions de pessetes amb una plantilla de 6443 treballadors L’any 2002 s’integrà completament a Endesa

Fou dirigida per François Buloz a partir del 1831 Començà essent sobretot de caràcter literari hi collaboraren Honoré de Balzac, Alexandre Dumas, Alfred de Vigny i d’altres, però des del 1832 inclogué temes diversos polítics, econòmics, de belles arts, etc El 1945 canvià el nom per La Revue Littérature, Histoire, Arts et Sciences des Deux Mondes , i el 1956 es fusionà amb la revista mensual  Hommes et Mondes L’any 1969 es convertí en mensual i el 1972 de nou canvià el nom per  Revue Mensuelle des Deux Mondes , nom que utilitzà fins el 1982, que recuperà el nom original En l’actualitat…

De periodicitat bimensual, recull les principals aportacions teòriques i d’economia aplicada dels economistes francesos, i formen part del seu comitè de redacció noms com ASauvy, JLRueff, PMassé, ELabrousse, JMarchal i EJames, entre altres Ha dedicat alguns números a sintetitzar les principals polèmiques teòriques a nivell internacional, com la controvèrsia del capital, etc Des del 1964 n'és director Henry Gitton

Nasqué durant la Dictadura de Primo de Rivera com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana Tenia més de cent planes i hi aparegueren memorables estudis i assaigs d’Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Melcior Font, Josep Pla, Domènec Guansé, Prudenci Bertrana, Joan Sacs, Joan Crexells, Tomàs Garcés, Carles Pi i Sunyer, etc Suspesa per raons econòmiques el 1929, fou represa pel setembre del 1930 fins al desembre del 1930, sota la direcció de Ferran Soldevila A banda dels antics i assidus collaboradors, hi escriviren, entre d’altres, Manuel Brunet, Lluís Nicolau i d…

Adquirida al cap d’un any per l’editor Baguñà, des del 1910 en fou el principal collaborador Josep M Folch i Torres , que, a més d’altres seccions, hi publicà des del 1915 les cèlebres Pàgines viscudes En els primers temps hi collaboraren també Aureli Capmany, Manuel Marinello, Josep Morató i Manuel Folch i Torres, i posteriorment Lluís Almerich i Xavier Bonfill Els seus principals illustradors foren Cornet, Junceda i Llaverias Del 1913 al 1914 incloïa cada setmana, a més d’un fulletó amb una novella de Folch i Torres, un dels Contes d’En Patufet La revista, que havia anat…

Dirigit per César de Paepe i, després, per E Vandervelde, lluità per obtenir el sufragi universal 1919 i un millorament de les condicions de vida i de treball Influït per les teories “neosocialistes” del seu president, Henri De Man, menà una política reformista En produir-se la invasió alemanya, De Man el dissolgué 1940, però la base el reconstruí en la clandestinitat 1945 Després de la Segona Guerra Mundial, els socialistes participaren en diversos governs de coalició amb socialcristians i liberals, feren promulgar mesures socials llei Van Acker, 1945, s’oposaren al retorn de Leopold III…

Abans del 1939 havia estat molt marcada pel catalanisme i beneficiada pel mecenatge de Josep Carbonell i Gener Pel seu esperit obert, la seva modernitat i la seva llibertat de crítica ha estat la més important de les revistes occitanes Connectada molt de temps a l’Institut d’Estudis Occitans, posteriorment esdevingué independent