Resultats de la cerca
Es mostren 13087 resultats
Josep Rodrigo i Pertegàs
Història
Erudit.
Llicenciat en medicina 1875, n'abandonà aviat l’exercici per dedicar-se als estudis històrics Paleògraf destacat, collaborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i collaborà activament al Diccionari català-valencià-balear d’AMAlcover S'especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres La judería de Valencia 1913, El mal de sement 1922, Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados 1922, La urbe valenciana en el siglo XV 1924, La morería en Valencia 1925 i Hospitales de Valencia en el siglo XV…
Josep Rodergas i Calmell
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l’Orfeó Gracienc i secretari de la Unió Catalanista Escriví comèdies i collaborà a Cu-Cut , on, del 1910 al 1912, emprà el pseudònim Flavius per als seus versos satírics sobre l’actualitat política i social També escriví a L’Esquella de la Torratxa , La Tralla , El Renaixement , La Veu Gracienca i La Veu de l’Empordà , entre d’altres Guanyà alguns premis de poesia i actuà de mantenidor als Jocs Florals del 1924 Escriví l’assaig Art i monuments Catalunya 1926, i el 1951 publicà l’inventari Els pseudònims usats a Catalunya , on n’aplegà uns 3…
,
Josep Rocarol i Faura
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf.
Format a Llotja i al taller de Soler i Rovirosa Freqüentà Els Quatre Gats, on féu amistat amb Picasso, amb el qual el 1902 compartí el taller i viatjà a París Enquadrat en l’escola realista catalana d’escenografia, debutà el 1912 amb La Sagrada Família d’Avellí Artís Escenògraf titular del teatre Romea de Barcelona, treballà també per al Centre de Lectura de Reus
Josep Vives i Solé
Història
Patròleg i hel·lenista.
Jesuïta, ingressà com a novici a l'orde el 1945 i s'ordenà de sacerdot el 1959 Estudià filosofia grau a Anglaterra i doctorat a Barcelona, filologia clàssica Master a Oxford i teologia llicènciatura a Sant Cugat del Vallès Entre els anys 1961 i 1973 exercí la docència de filosofia i filologia grega a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i a les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona Des del 1974 fou professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya , d'on posteriorment fou professor emèrit Entre les seves obres de patrística, destaquen Los Padres de la Iglesia…
Josep Vives i Miret
Historiografia catalana
Literatura catalana
Escriptor i historiador.
Autodidacte El 1933 publicà el minuciós Historial del gremi de bastaixos de capçana i macips de ribera de la duana de Barcelona Installat a Tarragona en la postguerra i centrà els seus estudis en Tarragona i sobretot en Santes Creus L’escriptori de Santes Creus , 1959 Els tres palaus reials de Santes Creus , 1960 fou secretari general de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus La seva obra fonamental fou publicada pòstumament Reinard des Fonoll Escultor i arquitecte anglès renovador de l’art gòtic a Catalunya 1969 Participà en diversos jocs florals Publicà, en l’aspecte literari, Les cançons…
,
Josep Vives i Gatell
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Cristianisme
Historiografia catalana
Sacerdot, historiador, bibliògraf, liturgista i epigrafista.
Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i…
, ,
Josep Vives i Ciscar
Història
Erudit.
Doctor en dret 1878, fou un dels impulsors de la Societat Arqueològica Valenciana i de l’exposició arqueològica feta a València el 1878, per a la qual redactà el catàleg Formà una valuosa biblioteca sobre història valenciana Collaborà a Revista de Valencia , Valencia Ilustrada i altres periòdics Publicà diversos opuscles, entre els quals Los diccionarios y vocabularios valencianos 1882, Retratos de alicantinos ilustres 1892, Bosquejo biográfico de Crisóstomo Martínez y Sorlí 1890, Los limoncillos de Sagunto 1885 i Noticias de Pep de l’Horta Fou soci fundador de la Caixa d’Estalvis de…
Josep Virós i Moyes
Cinematografia
Literatura catalana
Història del dret
Advocat, escriptor i productor cinematogràfic.
Vida i obra Estudià al Seminari d’Urgell i cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona Fou advocat i productor cinematogràfic És autor de les novelles Verd madur 1957 —obra d’ambientació pirinenca que descriu una societat tradicional de muntanya en declivi— i Una altra mena de fosca 1976 Vinculat a partir del 1929 a diverses productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, el 1960 fundà amb Amadeu Bagués la productora Pirene Films SA, amb l’objectiu de fomentar el cinema català Aquest mateix any, un cop traduïda la novella Verd madur al castellà, amb el títol de Siega…
,
Josep Vilar i Torres
Pintura
Pintor.
Catedràtic de paisatge a l’escola de Sant Carles 1891 Participà en exposicions oficials a Madrid i a Barcelona És representat, amb paisatges — la seva especialitat— al Museu de Belles Arts de València
Josep Viladomat i Massanas
Escultura
Escultor.
Fou aprenent amb R Atché i amb Borrell i Nicolau Fou membre fundador del grup d' Els Evolucionistes 1917 La seva revelació pública fou una Maternitat presentada a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1923 Viatjà per Itàlia i a París 1924 Exposà individualment a Barcelona Sala Parés el 1929 És autor del Sant Francesc d’Assís de Montserrat, del monument a Fortuny a Reus i del monument a FSPearson a Barcelona 1918, així com d’una de les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona 1929, d’altres al parc de Montjuïc i de l’allegoria de la República 1936 al monument barceloní a Pi i Margall que…