Resultats de la cerca
Es mostren 15497 resultats
Concepció Llorente i Escarpanté
Teatre
Actriu.
Anà a Barcelona, on el 1885 debutà Figurà aviat en les principals companyies teatrals Fontova, Tutau-Mena, Borràs En 1897-1911 fou primera actriu de teatre català al Teatre Romea de Barcelona Donà a conèixer obres catalanes a Tolosa Llenguadoc i a Cuba Fou una excellent intèrpret de Guimerà
nematogen
Zoologia
Nom donat a diversos estadis del cicle vital dels mesozous dicièmids.
Les larves originen el nematogen fundador en entrar dins el cefalòpode que parasiten, el qual, per divisió, dóna els nematògens primaris que produeixen nous individus del mateix tipus, mitjançant una partenogènesi diploide en els sacs urinaris de l’hoste Dins aquest cicle pedogenètic hom parla també de nematògens secundaris
micaesquist
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica constituïda essencialment per quars i mica.
La mica hi és en tanta quantitat que, per la seva disposició foliàcia, dona un aspecte característic a la roca També conté, de manera accessòria, granats, hornblenda, glaucòfan, estaurolita, distena, epidot, grafit, calcita, turmalina, oligist i magnetita La textura és esquistosa, a vegades glandular És abundant als Pirineus
Josef Václav Myslbek
Escultura
Escultor txec.
Pertangué a l’anomenada generació del Teatre Nacional, ja que participà en la decoració d’aquest teatre, obra popular Representant del realisme monumental, sabé, però, donar les característiques psicològiques en els seus retrats A la fi de la seva carrera donà la modelació impressiva, conservant la realitat objectiva
Cristòfol Montserrat i Jorba
Pintura
Pintor.
Format a Llotja Conreà la pintura d’història i la religiosa, però sobretot foren els retrats, malgrat les seves imperfeccions i el seu desfasament — encara seguia un cert natzarenisme — , allò que li donà àmplia anomenada El seu retrat de Mussolini li valgué la Gran Corona d’Itàlia 1928
esfinxs d’Agost

Esfinx d’Agost conservada al Museo Arqueológico Nacional
Rafael Edwards (CC BY-NC 2.0)
Escultura
Nom amb el qual són conegudes dues escultures de pedra, d’art ibèric, trobades per atzar a la fi del segle XIX al lloc anomenat el camp de l’Escultor, prop d’Agost (Alacantí).
Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona Foren portades al Musée du Louvre de París, però una d’elles la més ben conservada passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut
marquesat de la Ferla
Història
Títol concedit a Sicília, el 1625, a Anna de Requesens i de Montcada, divuitena baronessa de la Ferla, filla dels prínceps de Pantel·leria.
Passà als seus descendents, els Rao Rau La baronia de la Ferla havia estat concedida el 1395 a Guillem Ramon de Montcada i de Peralta , comte d’Agosta, i donà lloc a una branca del llinatge de Montcada, que la vengué 1573 als Spadafora, i aquests 1582, als Requesens
Disc de Teodosi
Escut circular d’argent de 74 cm de diàmetre trobat a Almendralejo i conservat a l’Academia de la Historia de Madrid.
El gravat representa l’emperador Teodosi i els seus fills asseguts en solis sota un pòrtic i amb vestit de cerimònia a la part baixa hi ha la figura de Ceres Una inscripció en dóna la data 18 de gener del 388 Sembla una obra oriental enviada a Mèrida
edòmetre
Construcció i obres públiques
Aparell emprat en l’estudi de l’assentament dels sòls sota l’efecte de càrregues exteriors.
Consisteix en un motlle cilíndric on hom colloca la mostra de terrenys, que és sotmesa a una càrrega creixent L’edòmetre mesura les variacions de volum de la mostra en funció de la càrrega i del temps d’aplicació i dóna un índex de l’assentament del terreny
verònica
Art
Història
Religió
Nom antic donat a la Santa Faç amb relació al llenç de la Verònica.
El mot probablement fou aplicat primer a una icona del Salvador en llatí grecitzat, vera εἰκών ‘vera icona’ venerada a Roma des del segle VIII i que Bonifaci VIII traslladà al Vaticà el 1297, i posteriorment passà a designar la piadosa dona que eixugà la faç de Crist