Resultats de la cerca

En el procés civil, les conclusions tanquen el debat, resumint i analitzant les proves practicades En el procediment penal, es donen tres tipus de conclusions alternatives , que són les que hom ofereix com a subsidiàries d’unes altres en l’escrit de qualificació, definitives , que són les que, després de la modificació o la ratificació prèvies, sostenen les parts després del judici oral i que constitueixen la base de la sentència, i provisionals , que són les que precedeixen la pràctica de la prova en el judici oral

Davanter, començà destacant amb l’Espanya Industrial 1912-13 i després milità en el Futbol Club Barcelona 1913-16 i 1921-23, el Reial Club Deportiu Espanyol 1916-17, 1918-21 i 1923-26 i l’Atlètic Sabadell 1917-18 Guanyà tres Campionats de Catalunya 1913, 1916, 1922 i una Copa d’Espanya 1922 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana i el 10 de juliol de 1927 fou objecte d’un homenatge, a Sarrià, juntament amb Canal Després de retirar-se, es dedicà a l’arbitratge

Format al planter del FC Barcelona, actuava de defensa central i després de jugar al Barcelona Atlètic jugà al primer equip quatre temporades 1987-91 Disputà 51 partits i marcà 1 gol Guanyà una Lliga 1991, una Recopa 1989, dues Copes del Rei 1988, 1990 i una Copa de la Generalitat 1990 Després jugà amb el Mallorca 1991-92 i el Saragossa 1992-95, amb el qual obtingué una altra Recopa 1995 Acabà la carrera al Gavà, a segona B Fou tres vegades jugador internacional sub-21

Defensa que s’inicià com a extrem dret a les files de l’Artiguense la temporada 1948-49 Jugà successivament al Barcelona Aficionats, al Calella, al Martinenc i al Mataró, on romangué tres temporades 1953-56 Després d’un curt pas pel CE Sabadell 1956-57, fitxà pel RCD Espanyol, on disputà 82 partits de Lliga durant cinc temporades Després s’incorporà al Múrcia 1962-64 i acabà a la UE Sant Andreu el 1966 Disputà dos partits amb la selecció espanyola B el 1960

Suspesa després del primer número es va reemprendre el 1935 Duia per subtítol "Portantveu de l’activitat esportiva de la comarca vigatana" i tingué seccions de futbol, boxa i ciclisme, tot i que tractava a bastament d’informació sobre el futbol, tant en l’àmbit comarcal, com superior Signaven els seus articles Bel, Arnau de la Guia, Lari, Teddi i Vicenç Castellano, entre d’altres Es deixà de publicar arran de la Guerra Civil, després de trenta-quatre números, el 10 de juliol de 1936

Estudià dret a Touen i belles arts a París 1894 Després de fer dissenys humorístics per a la premsa, es dedicà 1906 a la pintura Influït de bon començament pels fauves , després 1911 s’uní als cubistes i fundà, amb Picabia, La Fresnaye, Metzinger i Gleizes, entre altres, la Section d’Or La seva pintura pot ésser considerada com el desenvolupament, bé que molt modest, dels principis de Cézanne adoptà la tècnica cubista, així com l’abstracta, d’una manera simplista, molt sovint tendent al decorativisme

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Després d’uns inicis acadèmics —exposà a Sabadell 1942, Madrid 1945 i Tàrrega—, participà en l’Exposició d’Art Litúrgic del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona 1952 Féu diverses pintures murals a Sabadell, Sant Feliu del Racó, Bellaterra, Barcelona església de la Mercè, etc, dins un figurativisme suaument estilitzat i geometritzat Exposà el 1957 i el 1960 a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i després a Barcelona Conreà també el paisatge i el retrat

Serví a Betxuanalàndia 1884-85 i a Zululàndia 1888, i lluità contra els bòers 1899 Participà en la Primera Guerra Mundial, de primer a França 1915-17 i després a Palestina com a comandant de les forces expedicionàries egípcies S'apoderà de Běer Sheva’ i Gaza, entrà a Jerusalem 1917 i després de la victòria de Megiddo setembre del 1918 aconseguí la capitulació de Turquia armistici de Murdros, octubre del 1918 El 1919 fou nomenat alt comissari per a Egipte, càrrec que ocupà fins el 1925

Fill de Shamshi-Adad V i de la famosa Semíramis, després, de la regència de quatre anys de la seva mare, es llançà a la conquesta de l’estratègica i desunida regió de Síria-Palestina, i aconseguí imposar tribut a Tir i Sidó, Israel i Edom i Damasc La potència, però, del regne d’Urartu, que cobejava també el nord de Síria, es feu sentir poc després, en els regnats dels seus fills i successors Salmanassar IV, Ashur-dan III i Ashur-nīrāri V

Associat 776 al seu pare Lleó IV, el succeí sota la regència de la seva mare Irene 780-790 Aquesta, finida la tutoria, volgué mantenir la iniciativa en el govern i sabé treure partit de la impopularitat del seu fill a causa de les segones noces amb Teòdota 795 després de divorciar-se de Maria Fou traït i lliurat a Irene, que el féu eixorbar, i regnà després de la seva deposició Durant la regència d’Irene tingué lloc, a Nicea, el setè concili ecumènic 787