Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
sulfanilamida
Farmàcia
Química
Amida de l’àcid sulfanílic.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i soluble en els solvents orgànics, que es fon a 165°C Hom l’obté per condensació del clorur de N -acetilsulfanilil amb amoníac, seguida d’hidròlisi de l’amida protegida És emprada en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfamides La sulfanilamida presenta activitat antistreptocòccica, i produeix uns efectes secundaris que la fan poc recomanable
carbonilació

Principals reaccions de carbonilació i derivades
©
Química
Reacció per la qual s’introdueix un grup carbonil C = O dins una molècula orgànica; això és aconseguit mitjançant els grups C≡O activitats.
També és possible d’aconseguir-ho emprant el monòxid de carboni lliure en presència de carbonils metàllics, composts actius capaços de cedir grups CO i regenerar-se per addició de monòxid de carboni Algunes reaccions de carbonilació per a l’obtenció de plàstics poliamídics, parafines i alcohols són de gran importància pràctica, puix que permeten d’obtenir productes intermediaris essencials per a la gran indústria orgànica
Nachikufià
Prehistòria
Un dels quatre grups culturals importants del Mesolític de l’Àfrica meridional.
Descobert a la cova de Nachikufú Mpika, es localitza en jaciments a ple aire, coves i abrics del nord de Zimbàbue i a les zones adjacents La seva indústria lítica és bàsicament microlítica, i en la fase final apareixen ceràmiques del tipus de l’edat del ferro La raça humana d’aquest grup és de la Boskop, que hom considera l’originadora de l’actual poble san
Gregori Ferrer
Literatura
Cristianisme
Poeta i prevere.
Mestre en arts 1578 i catedràtic de filosofia 1588 Ingressà 1592 a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d' Industria , on llegí sis composicions poètiques en castellà, en general de tema religiós, i vuit discursos També participà amb una composició al certamen poètic dedicat a sant Vicent 1600 Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris 1586
,
Robert August Bosch
Enginyer i industrial alemany.
S'inicià als EUA, on treballà amb Sigmund Bergmann i Thomas AEdison El 1886 fundà a Stuttgart la indústria que porta el seu nom El 1902 el seu collaborador GHonold inventà la bugia Bosch, que ajudà al desenvolupament de l’automòbil, al qual ha contribuït Bosch amb la producció d’altres elements magneto, llums, equips d’injecció dièsel i de benzina, equips d’encesa, frens, etc
Martín González de Cellorigo
Economia
Arbitrista.
Escriví un Memorial de la política necesaria y útil restauración de la República de España 1600, on es manifestà antibullionista i basà l’essència de la riquesa en la producció Analitzà les causes de la decadència econòmica centrada en la inflació produïda pels metalls preciosos americans, les inversions especulatives censos i juros , l’abandonament de l’agricultura i de la indústria i la despoblació
Gustau Gili i Roig
Disseny i arts gràfiques
Edició
Arxivística i biblioteconomia
Editor i bibliòfil.
Com un dels principals promotors de la indústria del llibre a Catalunya, fundà l' Editorial Gustau Gili Fou també president i fundador de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i de l’Institut Català de les Arts del Llibre Pertanyent a la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona 1916 i diputat provincial 1931 Publicà les seves experiències en Bosquejo de una política del libro 1944
Francesc Delcós
Història
Política
Dret
Notari i polític, dirigent del partit radical socialista.
Conseller de Perpinyà 1906, fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates Diputat 1936-61, es distingí durant la Resistència i fou deportat Després de la guerra esdevingué sotssecretari d’estat de comerç i d’indústria President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació 1936, ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país
Rafael Cusí i Furtunet
Farmàcia
Farmacèutic.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1904 Amplià estudis a Alemanya Fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona i director dels Laboratoris del Nord d’Espanya al Masnou i de l’Institut Cusí, fundats 1925 pel seu germà Joaquim Publicà, entre d’altres obres, Indústria de l’àcid làctic 1919, Antisépticos modernos 1926 i Monitor de la farmacia 1927
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de Cerdans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al sector més alt de la comarca; comprèn la vall de Sant Llorenç de Cerdans (excepte la capçalera, que pertany al municipi de Costoja), drenada pel riu de Sant Llorenç (format a la farga de Dalt, aigua amunt de la vila, per la unió de les rieres de Vila-roja i de Costoja, i que aflueix al Tec, per la dreta, a la zona engorjada anterior al pas del Llop).
Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell 1194 m i de la serra de la Garsa 1212 m la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on abunden els castanyers L’agricultura és poc important 11 ha dedicades a arbres fruiters…