Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
cafè concert

Café-concert, obra d’Edgar Degas (c. 1876–77)
Música
Arts de l'espectacle (altres)
Cafè on eren presentats números de música o de cant en una tarima o en un petit escenari.
A partir de mitjan segle XIX s’hi anaren afegint altres atraccions números còmics, illusionisme, ballet, mímica, etc, i els locals, generalment exòtics i decorats amb luxe, s’adaptaren a la preeminència de l’espectacle Molt estesos per tot Europa, decandiren després de la Primera Guerra Mundial
depressió d’Islàndia
Meteorologia
Àrea depressionària de la faixa de baixes pressions subpolars de l’hemisferi nord, centrada habitualment a l’Atlàntic nord-occidental, entre el 50° i el 75° de latitud entre Grenlàndia i Islàndia.
És el centre d’acció més constant i uniforme dels que regeixen el clima de l’Europa occidental Canalitza cap al continent les masses d’aire fred polar i càlid subtropical i estableix a la seva vora meridional la trajectòria normal de les pertorbacions del front polar
Brown Boveri & Cie
Economia
Empresa suïssa de construccions electromecàniques fundada a Baden el 1891.
El 1900 era la primera d’Europa en la fabricació de turbines de vapor Des del 1936 ocupa un dels primers llocs mundials en la indústria electromecànica Té una branca a Catalunya, a Sabadell, amb fàbrica pròpia de grups electrògens de petita i de mitjana potència
abellerol

Abellerols
© Dûrzan Cîrano
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de cos esvelt, d’uns 28 cm, de colors vius, amb predomini sobretot de verds a les ales, a la cua i al dessota, i de grocs al coll i parts superiors.
De costums gregaris, viu en terreny obert i es posa sovint als fils de telègraf Hom el troba a les regions càlides d’Europa als Països Catalans és corrent durant l’estiu El seu nom alludeix al règim alimentari, a base d’abelles i de vespes
cadernera

Cadernera
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformesde la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm, de plomatge fosc, amb una taca vermella al cap, amb els costats del cap blancs i el darrere negre, les ales negres amb una banda groga i la cua negra amb taques blanques.
És freqüent de trobar-la als jardins i als conreus cercant les llavors del card, el seu aliment preferit Habita a tot Europa, llevat a l’extrem més septentrional, i nia en els arbres Viu fàcilment en captivitat és apreciada pel cant i per la coloració
avet de Douglas

Avet de Douglas
Jamain (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les pinàcies, semblant a l’avet de fulles sempre verdes, d’uns 2-3,5 cm de llargada; les pinyes són d’un bru brillant, pèndules, de 5 a 10 cm de longitud.
En condicions òptimes l’avet de Douglas arriba a tenir fins a 100 m d’alçària, amb un tronc de 12 m de circumferència Es fa en extenses zones de l’oest nord-americà És plantat sovint a les terres humides d’Europa com a arbre forestal
blauet

Blauet
Barry Breckling CalPhotos (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de tija de 30 a 100 cm, fulles grisenques, allargades i blanes, i capítols blaus.
Originària de l’Orient, s’ha introduït als sembrats d’Europa des de temps molt antics, especialment en sòls calcaris i argilosos Abunda sobretot a muntanya Les seves flors havien estat emprades com a desinflamatori dels ulls Algunes varietats de ‘flor plena’ són conreades en jardineria
Emil Nicolas von Rezniček
Música
Compositor austríac.
Estudià a Leipzig amb Reinecke Director d’orquestra, actuà per Europa i fou mestre de capella a les corts de Weimar i Mannheim 1896-99 Influït per Wagner, deixà quatre simfonies i l’òpera Donna Diana 1894, única de les seves obres teatrals encara en repertori
Benedikt Reid
Arquitectura
Arquitecte d’origen alemany o txec.
Treballà en la construcció del Castell de Praga del 1487 al 1511, on féu la Sala de Ladislau, l’espai interior més vast de l’Europa central 62 m × 15 m × 13 m, amb volta de nervis dinàmics Influí en l’arquitectura de Saxònia i Lusàcia
Blocatge Continental
Història
Conjunt de mesures preses per Napoleó I per tal de tancar al Regne Unit tots els ports del continent.
El decret de Berlín del 1806 prohibia tot comerç o correspondència amb les illes Britàniques La Gran Bretanya compensà la pèrdua del mercat europeu intensificant el seu comerç amb les colònies espanyoles d’Amèrica Europa patí les conseqüències del blocatge, reflectides en una baixa del comerç colonial