Resultats de la cerca
Es mostren 3696 resultats
Castell de Boldú (la Fuliola)
Art romànic
La primera referència al lloc de Boldú es remunta al 20 de juny del 1080, en què el comte Ermengol IV concedí a Ponç Dalmau l’alou o quadra de Boldú, dins el comtat d’Urgell, al Mascançà, a l’indret que els sarraïns anomenaven Lavandera Segons es dedueix de la donació de la Fuliola, Ponç Dalmau ja era a Boldú el mes de gener del 1080 En aquest lloc Ponç Dalmau erigí un castell, documentat més tardanament Diversos senyors tingueren drets al terme i per això es fa difícil resseguir-ne la història Al segle XIII el castell i el terme de Boldú apareix en mans dels Almenara També per aquests…
Castell de Castellserà
Art romànic
El poble de Castellserà es troba a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit a la darreria del segle XI, època en què es degué bastir el castell, integrat al comtat d’Urgell La primera referència del seu terme apareix en una escriptura datada el 1173 per la qual Guillem Seró, el seu germà Pere i llur mare Ermessenda donaren a l’obra de Santa Maria de la Seu una peça de terra que tenien a la plana d’Alúdia, la qual limitava per una part amb el terminus de Castelsseran Al començament del segle XIII era senyor de Castellserà Martí de Vall-llebrera, que es…
Necròpoli de Malacara (Estaràs)
Art romànic
Situació Cista sepulcral ben conservada que, amb altres lloses disperses, indica l’existència en aquest lloc d’un grup d’antics enterraments ECSA-I Estany Als marges del rierol o rasa de Malacara, uns 500 m a ponent del casal que rep el mateix nom, hi ha dues tombes que pertanyen al tipus cista La tomba situada al marge dret del rierol és a sota mateix de la casa anomenada cal Cintet, al peu del corriol que va parallel al petit curs d’aigua Mapa 34-14 361 Situació 31TCG654200 Per a accedir-hi, a la sortida de Sant Ramon en direcció a Ferran es pren la pista que mena a Malacara…
Francesc Andreví i Castellar
Música
Compositor i prevere.
Fou escolà de la catedral de la Seu d’Urgell i cantant del cor durant gairebé deu anys Fou aquí on inicià els seus estudis musicals, que després amplià a Barcelona amb Francesc Queralt composició i Joan Quintana orgue El 1806 obtingué la plaça de mestre de capella a Tarifa, i el 1808 es presentà a la mateixa plaça a la catedral de Tarragona, però no l’aconseguí, malgrat que havia guanyat les oposicions, a causa d’enemistats amb el capítol catedralici Obtingué, en canvi, les places de Tafalla 1808, la catedral de Sogorb 1808-14, Santa Maria del Mar de Barcelona 1814-19, la catedral de València…
,
Baltasar Gracián
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta des del 1619, residí un quant temps a Osca, on es relacionà amb Juan de Lastanosa, que animava l’ambient intellectual de la ciutat Fou vicerector del collegi dels jesuïtes de Tarragona 1642-44 i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida 1646 L’esperit normatiu de l’orde apareix a El héroe 1637, breu tractat, influït per Sèneca, Aristòtil i Castiglione, sobre les condicions que ha de reunir un capitost el seu complement és El político 1640, apologia de Ferran el Catòlic A l' Agudeza o Arte de ingenio 1642, veritable manifest del conceptisme barroc, formulà el…
Antoni Gisbert i Pérez
Pintura
Pintor.
Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado exercí aquest…
Cristòfor Despuig i Pinyol
Filosofia
Literatura
Escriptor i humanista.
Donzell i després cavaller, era fill del ciutadà de Tortosa Pere Joan Despuig i besnebot del cardenal Ausiàs Despuig i del mestre de Montesa Bernat Despuig Procurador de Tortosa el 1548, l’any següent fou procurador general de la baronia de Carles i Alfara, per la ciutat de Tortosa, per a judicar les causes de la baronia dins la ciutat Casat el 1530 amb Marianna Curto, tingué tres filles, una de les quals es casà amb Anníbal Aldana, fill de l’heroi de Pavia Joan Aldana És autor de L os colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , que el 1557 dedicà al comte d’Aitona Francesc de Montcada, l’…
Josep Dencàs i Puigdollers

Josep Dencàs i Puigdollers
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Estudià medicina De procedència conservadora, passà a militar en el nacionalisme extremista Proclamada la Segona República, intervingué activament en les vagues de telèfons i del port 1931 Adherit a Estat Català, fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya i per la ciutat de Barcelona en les eleccions del juny del 1931 i en les del Parlament de Catalunya novembre del 1932, del qual fou secretari Conseller de sanitat i assistència social gener del 1933 – setembre del 1934, mentre era president de les Joventuts d’Estat Català Collaborà en La Humanitat , Som 1933 i en la primera…
,
Centre d’Estudis d’Història Local del País Valencià
Historiografia catalana
Entitat creada l’any 1988 per la Diputació de València amb l’objectiu de donar suport a la història local i als nous corrents de renovació historiogràfica al País Valencià, que visqueren un moment d’efervescència durant la dècada de 1980-90.
El Centre nasqué parallelament amb l’organització del Primer Colloqui Internacional d’Història Local vg Colloquis Internacionals d’Història Local La sintonia entre Manuel Cerdà, director del Centre, Antoni Furió, organitzador del Colloqui, i altres membres de les universitats de València Joan Alcàzar, Pedro Ruiz i Ferran Garcia-Oliver i Barcelona Agustí Colomines fou decisiva en la seva definició i trajectòria Fou clausurat el 1995, any en què el Partit Popular entrà al govern de la Diputació de València En els seus anys d’existència dugué a terme una notable activitat, que tingué en l’…
orde d’Alcántara
Militar
Orde militar fundat amb el nom d’orde de San Julián del Pereiro l’any 1156 per Suero Fernández i el seu germà Gome Fernández, sota la protecció de Ferran II de Lleó.
Des del 1187 fou subjecte a l’orde de Calatrava i, com aquesta, professava la regla del Cister En conquerir Alfons IX la vila d’Alcántara, el 1212, la lliurà a l’orde de Calatrava perquè hi fundés un convent que fos cap d’aquest orde fora de Lleó El 1218, el mestre de Calatrava, Martín Fernández, i el de San Julián del Pereiro, Nuño Fernández, establiren un acord pel qual el primer lliurava al segon la vila d’Alcántara i tots els béns de l’orde en el regne de Lleó a canvi de quedar l’orde del Pereiro sotmès a la visita del de Calatrava Des d’aleshores començà a ésser anomenat orde d’Alcántara…