Resultats de la cerca
Es mostren 5532 resultats
marquès | marquesa
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per sobre del de comte i per sota del de duc.
Al regne de Castella els primers títols de marquès foren els de Villena 1366 i 1445 i d’Astorga 1465 a Anglaterra, els de Dublín 1385 i els de Dorset i Somerset 1397 a Itàlia, els d’Ivrea 876, Monferrato 954 i Saluzzo 1125 A França, aquest títol, suprimit l’any 1789, fou restablert per Lluís XVIII Als Països Catalans, arran de la presa d’algunes ciutats, alguns comtes portaren, esporàdicament, els títols de marquès de Tortosa Ramon Berenguer IV, 1148, de Lleida Ramon Berenguer IV, 1149 i de Balaguer Ermengol IV, 1067 però els primers títols de marquès, com a títols nobiliaris, foren el de…
Carles Llop i Torné
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Llicenciat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1984, es doctorà amb un premi extraordinari el 1995 Vinculat a la universitat, director del departament d’urbanisme i ordenació del territori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i professor a l’Escola d’Arquitectura del Vallès ETSAV, director del màster desenvolupament urbà i territorial i professor del màster projecció urbanística de la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC Ha desenvolupat la pràctica professional de planejament urbanístic amb els arquitectes Sebastià Jornet i Forner i…
Sant Miquel de Gurp (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici que presidia un nucli de bordes, ara abandonat, que conserva la disposició original romànica només al sector sud ECSA - J A Adell L’església de Sant Miquel és en un grup de bordes i cases abandonades, situat a uns 2 km de Gurp, en sentit sud, sobre la pista que va de Gurp a Sant Adrià Mapa 33-11252 Situació 31TCG220747 Per a anar-hi cal prendre la pista, en direcció a Montibarri, que surt abans d’arribar a Gurp, i agafar sempre en les cruïlles el trencant de l’esquerra fins que arribem al grup d’edificis on hi ha l’església JAA Història L’església de Sant Miquel, situada dins…
Sant Llorenç de Peracalç (Gerri de la Sal)
Art romànic
La primera notícia que es coneix del lloc de Peracalç correspon a un document datable entre el 1057 i el 1059, en què el comte de Pallars Sobirà Artau I i la seva muller Llúcia donaren al monestir de Santa Maria de Gerri la parròquia de Petracalce amb la seva església i els alous de Miró Borrell i Ramon Miró que tenien “ in ipso monte de Perella vel de Petracalci ” L’1 de juny de 1071, els marmessors de Ramon Miró —segurament el mateix Ramon Miró del document anterior— donaven a Santa Maria de la Seu els alous que el difunt tenia al terme del monte Perela , al terme del castell…
Castell de Buseu (Gerri de la Sal)
Art romànic
Documentada a la primera meitat del segle IX, la vila de Buseu apareix situada dins del pàgus o territori de Corts en un instrument de l’any 817 L’any 1011 el comte Guillem donà al monestir de Gerri la vila de Buseu amb les seves esglésies i parròquies de Sant Sadurní i Sant Lliser Però l’any 1089 Artau II, Eslonça i el bisbe Ot vengueren el villarunculum de Buseu, juntament amb el de Vila-rubla, que integraven el castell de Rocafort, a Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard, a petició del prior Teudall de Gerri, Guillem Guitard retornà al monestir el…
Sant Vicenç d’Adons (el Pont de Suert)
Art romànic
El petit poble d’Adons, habitat tan sols temporalment, és situat a la vall del mateix nom, als vessants de la serra de Sant Gervàs Aquest indret és esmentat l’any 1023 en una escriptura per la qual Baró i el seu germà Ermengol donaren al monestir de Lavaix una terra situada al terme d’Adons, al lloc dit Salíce , per al remei de les seves ànimes Pocs anys després, l’esmentat cenobi engrandí les seves propietats en aquest indret, quan vers el 1031, el comte Bernat I de Pallars Sobirà li cedí un alou situat al castell d’Adons, a la vila d’ Elest que era entre la Roca i el Prat…
Arnau d’Erill i d’Anglesola
Història
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Fill segon d’Arnau III d’Erill i de Pallars, senyor de Selgua A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibilla 1387 Participà en la guerra contra Pere el Cruel de Castella al costat del vescomte de Rocabertí, Bernat de So i Jaume Marc Fou promotor de negocis de la cort conseller reial justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça 1391 lloctinent i reformador d’Albarrasí i justícia d’Osca 1394 Essent justícia i lloctinent de Fraga, lluità contra les tropes del comte…
,
Arnust
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona.
Bé que succeí Teodard el 893, la seva actuació no apareix documentada fins l’any 896, que obtingué una butlla d’Esteve VI per a la seva diòcesi Poc després, Carles el Simple li concedí un precepte per a la seva església 899 La gran activitat que acomplí tingué per escenari, sobretot, els concilis provincials Els primers foren els de Port 897 i d’Asilhan 902 Al celebrat a l’església de la Santa Creu de Barcelona hi assistí 906 el comte Guifré II, i el bisbe de Vic, Idalcari, s’hi queixà de les prestacions monetàries que la seva diòcesi havia de retre a l’arquebisbe Idalcari considerava que les…