Documentada a la primera meitat del segle IX, la vila de Buseu apareix situada dins del pàgus o territori de Corts en un instrument de l’any 817.
L’any 1011 el comte Guillem donà al monestir de Gerri la vila de Buseu amb les seves esglésies i parròquies de Sant Sadurní i Sant Lliser. Però l’any 1089 Artau II, Eslonça i el bisbe Ot vengueren el villarunculum de Buseu, juntament amb el de Vila-rubla, que integraven el castell de Rocafort, a Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos. Deu anys més tard, a petició del prior Teudall de Gerri, Guillem Guitard retornà al monestir el castell i les viles esmentades amb les seves esglésies.
La jurisdicció de Gerri sobre Buseu i la resta de viles de l’Abadiat, fou víctima, a la primera meitat del segle XIV, de la contestació dels comtes de Pallars, a la qual caldria afegir la dels senyors del veí castell de Rocafort. L’any 1303 Gombau de Rocafort renuncià en favor del monestir a les pretensions del seu pare sobre els castells de Sarroca i Buseu. Com els llocs veïns d’Useu, Baén i Enseu, Buseu conegué les mateixes vicissituds pel que fa als traspassos de titularitat del domini jurisdiccional als segles XIV-XVI. L’any 1519 Buseu tenia dos caps de casa i Sant Sebastià de Buseu tres. L’any 1631 la jurisdicció del lloc de Buseu encara consta que era del monestir de Gerri.