Resultats de la cerca

Debutà acompanyant la cantant Mammie Smith el 1919 El 1922 entrà a formar part de l’orquestra de Fletcher Henderson, on romangué fins el 1934, desenvolupant un estil que tingué una influència fonamental en els saxofonistes i músics de jazz en general De l’any 1934 al 1939 visqué a Europa, on tocà com a solista a moltes ciutats, acompanyat per grups locals La millor mostra d’aquesta època són els enregistraments que feu a París amb Django Reinhardt el 1937 El 1939, a Nova York, enregistrà la cançó Body and Soul , que tingué un gran èxit comercial i influí en altres músics, que valoraren el…

Estudià a Bolonya, on seguí cursos de violí i composició A partir del 1942 es traslladà a Odessa, on estudià direcció d’orquestra amb N Cerniatinskij Passà una breu temporada a l’Argentina, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Tucumán 1948 i l’Orquestra Simfònica de l’Estat, a Buenos Aires 1949-51, i després tornà a Itàlia, on es feu càrrec de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma A partir d’aleshores la seva carrera prengué una embranzida definitiva, especialment en el terreny de l’òpera Intervingué en el Festival de Glyndebourne 1961-62 i debutà al Metropolitan de Nova York el 1972 amb la La…

Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970 interpretà al Carnegie Hall…

Es formà al Conservatori de París, on el 1893 guanyà el primer premi de final d’estudis, que havia iniciat amb JP Maurin Des del 1896 actuà com a concertino a la prestigiosa orquestra Lamoureux, però aviat es distingí com a solista i destacà per la seva tècnica depurada i el control de l’arquet L’any 1924 fou nomenat director de l’Institut de Violí de París, on exercí una notable tasca El 1893 formà un reconegut quartet de corda amb H Casadesus, Giron i Carcanade, actiu fins el 1899 L’any 1903 formà un segon quartet amb la participació de Louis Hasselmans, que interpretà la integral dels…

Inicià la seva carrera com a acompanyant, i el 1956 edità el seu primer disc, New Jazz Conceptions Dos anys més tard entrà al grup de Miles Davis, si bé posteriorment actuà i gravà sobretot en trio Waltz for Debby , 1961, encara que també enregistrà peces per a piano sol Conversations with myself , 1963 i a duo amb contrabaix Intuition , 1974 Cal destacar així mateix el disc que feu acompanyant el cantant Tony Bennet el 1975 Evans fou un dels músics de jazz més influents de la seva generació, i ocupa un lloc preeminent entre els més admirats i imitats pianistes de la història d’aquest…

Estudià música a la seva ciutat natal, on debutà a la Volksoper el 1915 Entre el 1917 i el 1926 actuà a la Staatsoper i del 1922 al 1935 ho feu al Festival de Salzburg Convidada per B Walter, fou membre de la companyia de la Städtische Oper de Berlín, on romangué entre el 1926 i el 1933 Es destacà especialment en el repertori mozartià, tot i que també obtingué èxits en òperes de G Donizetti, G Verdi i R Strauss, especialment en papers de coloratura El 1927 cantà una reeixida Liú Turandot al Covent Garden de Londres El 1933, amb l’adveniment del nacionalsocialisme, es traslladà a França, on…

Estudià amb W Domgraf-Fassbänder i debutà el 1943 a Aussig com a Zerbinetta Ariadna a Naxos Del 1946 al 1951 cantà a la Staatsoper de Berlín, on es destacà en papers de soprano lleugera en òperes de WA Mozart, G Verdi, J Offenbach i R Strauss També actuà amb la companyia de l’Òpera de Viena, amb la qual el 1953 es presentà a Londres El 1957 interpretà a l’Òpera de San Francisco El cavaller de la rosa i Ariadna a Naxos , òpera que cantà també al Festival de Glyndebourne un any més tard Participà en diverses ocasions en els festivals de Salzburg i d’Ais de Provença, amb un gran èxit de…

A dinou anys ingressà al Conservatori Nacional de Santiago per estudiar violí amb W Fischer, viola amb L Mutscher, harmonia i composició amb PH Allende i música de cambra i conjunt vocal amb A Carvajal Fou professor de viola i amb aquest instrument actuà en diverses orquestres del país Com a compositor destaca la seva Suite para violín y viola , 1946 i Concertante para violas y orquesta 1948 Com a intèrpret de viola formà part del grup Tonus, especialitzat en el repertori xilè i internacional contemporani, i fou segona viola en l’Orquestra Filharmònica de Santiago de Xile Apartat el 1973 per…

Estudià música a Wilberforce i posteriorment, gràcies a una beca, pogué ampliar la seva formació a la Juilliard School de Nova York En un principi es dedicà als musicals, entre els quals algunes obres de G Gershwin com ara Porgy and Bess , i el 1957 participà, a San Francisco, en l’estrena nord-americana de Diàlegs de Carmelites El 1958 es presentà amb èxit a Verona, Viena i Londres, ciutat aquesta darrera on interpretà el paper d’Aïda, que el 1960 tornà a interpretar durant el seu debut al Teatro alla Scala de Milà El 1961 actuà per primer cop al Metropolitan de Nova York i a partir de…

Estudià amb F Redi a Florència i el 1716 aconseguí el seu primer èxit amb la representació de Dafne , d’E Astorga, a Parma Entre el 1720 i el 1750 actuà als principals teatres italians i de la resta d’Europa Cantà a la inauguració del Teatro San Carlo de Nàpols el 1737, i dos anys més tard a Madrid, amb Farinelli Uns deu anys després s’establí a Viena, on el 1749 gaudí d’un important èxit amb la Didone abbandonata , de N Jommelli Després del 1750 deixà de cantar en públic i durant la temporada 1751-52 fou responsable del vestuari del teatre de la cort de Viena També es dedicà a l’ensenyament…