Resultats de la cerca
Es mostren 8726 resultats
Joachim Pedro de Andrade
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic brasiler.
Es formà com a documentalista i s’inicià amb dos films de caràcter polític — Macunaíma 1969 i Os inconfidentes 1971— Posteriorment es dedicà a la comèdia intranscendent A guerra conjugale 1974, Vereda tropical 1979, etc El seu darrer film fou O Homem do Pau-Brasil 1981
Claudi Ametlla i Coll
Periodisme
Política
Literatura catalana
Periodista, assagista i polític.
Vida i obra Després d’exercir el magisteri a Barcelona i a Tarragona passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili Entrà com a redactor d’ El Poble Català 1906, òrgan del nacionalisme republicà, en el qual milità, i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana 1906 L’any 1914 formà part de l’equip de redactors d’aquell diari, que abandonaren com a protesta pel pacte de Sant Gervasi 1914 A proposta d’Amadeu Hurtado passà al diari El Diluvio 1914-15 Durant la Primera Guerra Mundial fou un dels més entusiastes propagandistes de la causa aliada al Principat, i dirigí la…
, ,
América Sánchez
Disseny i arts gràfiques
Fotografia
Nom pel qual és conegut el fotògraf, il·lustrador i dissenyador gràfic Juan Carlos Pérez Sánchez.
És fundador i professor a l’Escola Eina, de Barcelona, des del 1967 La seva creació artística és preferent ment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena “Foto-grafic Art” Ha dut a terme campanyes publicitàries per a nombroses empreses, entitats i institucions catalanes El seu estil s’engloba en el conjunt d’influències pop-art , amb un to irònic que s’allunya de l’austeritat racionalista, per bé que la influència més acusada és la del dissenyador suís Josef Müller Brockman És l’autor del llibre Barcelona gràfica , publicat el 2001 i…
Frederic Amat i Noguera

Frederic Amat i Noguera
© F.Amat
Art
Artista plàstic i escenògraf.
Feu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona S'inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria Conrea un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils Són característiques les seves entonacions càlides Treballà durant un temps a Mèxic, on fou molt influït per l’art indígena Com a escenògraf, collaborà estretament amb Fabià Puigserver i Plana , amb el qual participà a El público , de F García Lorca 1986, obra dirigida per Lluís Lluís Pasqual i Sánchez , per al qual ha creat els espais…
Amadeu I d’Espanya
Amadeu I d’Espanya, segons una pintura de Ramon Amado
© Fototeca.cat
Història
Duc d’Aosta i rei d’Espanya (1871-73), de la casa de Savoia, fill de Víctor Manuel II d’Itàlia.
Fou elegit rei per les corts 16 de novembre de 1870 i proclamat el 2 de gener de 1871 Amb aquest acte s’acabà el període d’interinitat obert amb la revolució del 1868 Durant el seu breu regnat hagué d’enfrontar-se amb una gran part de les forces polítiques, sense que els seus partidaris arribessin a constituir un bloc capaç d’estabilitzar la nova dinastia Molt aviat es trencà la coalició governamental entre els progressistes democràtics i la Unión Liberal de Francisco Serrano Posteriorment es produïren les rivalitats entre Práxedes Mateo Sagasta i Manuel Ruiz Zorrilla, que de fet encapçalaren…
Concepció Alòs i Domingo
Literatura
Novel·lista en llengua castellana.
Casada amb un periodista de la Falange destinat al diari Baleares , s’inicià literàriament amb articles als diaris de Palma, on exercia el magisteri Hi coincidí amb Baltasar Porcel i Pujol , que ajudà en els inicis de la seva carrera literària i amb el qual, separada del seu marit, anà a viure a Barcelona 1959 Continuà collaborant a la premsa i el 1958 publicà la primera novella, Cuando la luna cambia de color , a la qual seguiren El sol y las bestias 1962, obra guanyadora del premi Planeta però que arran de ser publicada per un altre editor amb el nom de Los enanos li comportà la pèrdua…
Joan Antoni Almela i Llonet
Història
Literatura catalana
Periodisme
Poeta i periodista.
Escriptor romàntic d’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro Com a periodista collaborà a El Liceo Valenciano , El Fénix i a revistes de Madrid S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer
,
Alessandro Allori
Pintura
Pintor italià, deixeble de Miquel Àngel i d’Agnolo Bronzino, i autor dels frescs de la capella Gaddi de Santa Maria Novella a Florència.
El seu fill i deixeble Cristófano Allori Florència 1577-1621, influït per Vasari, és autor de la Judith de la Galleria Pitti de Florència Tots dos foren pintors destacats del postmanierisme florentí i representen l’inici de la decadència definitiva de l’escola de Florència
Robert Allan
Literatura
Poeta occità.
La seva poesia, molt personal i a voltes d’una gran fantasia, es feu mereixedora del premi de les Lletres Occitanes 1955 Cal destacar Lei cants dau deluvi 1967 Altres reculls són Lo cantic dau brau 1956, Lo poèma de l’ametla 1957, La cantada di cantadas 1960, Lo poèma dis amics 1963, Dichas d’un occitan dau sègle atomic 1967 i Poèmas politics 1959-74 Fundà l’editorial Comptador Generau dau Libre Occitan
Hannes Olof Gösta Alfvén
Física
Físic suec.
Entre els anys 1930 i 1940, en intentar explicar la dinàmica de les taques solars, estudià la interacció d’un camp electromagnètic amb un plasma En la mateixa línia, estudià la magnetosfera terrestre, les aurores polars i les tempestes magnètiques Postulà 1942 la propagació d’ones electromagnètiques en els plasmes, les anomenades ones Alfvén Donà una teoria sobre la formació dels planetes del sistema solar segons la qual el Sol capturà matèria de la pols interestellar Els seus estudis sobre magnetohidrodinàmica són fonamentals per a la física del plasma És autor, entre d’altres, de Cosmical…