Resultats de la cerca
Es mostren 405 resultats
Barxeta

Municipi
Municipi de la Costera, a l’extrem est de la comarca; limita amb les muntanyes que envolten per l’oest la vall Digna (Safor).
El terme és, en general, pla, amb algunes ondulacions suaus És drenat pel riu de Barxeta, afluent del riu d’Albaida per la dreta, i pel barranc de la Parra, ambdós d’aigües permanents L’àrea no conreada és ocupada per brolles, i és aprofitada com a pastura d’hivern L’àrea conreada ocupa 1 256 ha un 77% del terme, amb predomini de secà i arbori oliveres, garrofers, ametllers El regadiu té 209 ha, 79 de les quals utilitzen aigües del riu de Barxeta i són de reg permanent, i 130 utilitzen aigua de pou, que permet un reg eventual El principal conreu de regadiu és el taronger, seguit…
Agullent

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra d’Agullent
als turons que separen les aigües dels rius Clariano i d’Albaida.
El regadiu 166 ha, on són conreats moresc i hortalisses, aprofita les aigües del riu Clariano o d’Ontinyent i de la font Jordana La major part de les terres conreades són, tanmateix, de secà 1 105 ha de cereals, garrofers, vinya i olivar Un 60% de les terres de conreu són explotades directament pels propietaris, un 30% per parcers i un 10% per arrendataris La indústria tèxtil teixits, filats, mantes, l’oleícola refineria d’oli, sabó i la de la cera constitueixen una part important de l’activitat econòmica i han originat un apreciable augment de la població un 65% des del 1930 La vila 2 259 h…
Alfafara

Municipi
Municipi del Comtat, situat a la part occidental de la valleta d’Agres, entre els de Bocairent i d’Agres.
El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos al S, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al N, al límit amb la Vall d’Albaida, les serres de la Solana i de la Filosa La terra no conreada ocupa una gran extensió, en part de propietat municipal L’agricultura és la principal font de riquesa El regadiu, que aprofita l’aigua de les fonts que neixen a les muntanyes veïnes, té 95 ha La major part dels conreus, tanmateix, són de secà, els quals ocupen bé la part plana del terme no regada, bé els turons suaus o els costers de les muntanyes en bancals esglaonats…
Antoni Miró i Bravo
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
El 1965 feu la seva primera exposició individual, Fou impulsor i creador dels grups Alcoiart 1965-72 i Denunzia 1972 Iniciat en l’expressionisme, que conreà fins l’any 1967, i al qual pertanyen les obres Crit, dejuni forgos, Les tres gràcies i El boig , travessà una època abstracta que culminà en una altra, connexa amb la problemàtica de l’home i l’entorn que el condiciona Els relleus visuals 1968 correspon a aquest període d’investigació El mateix any realitzà Vietnam 68 , obra molt allunyada de l’anterior Fou en aquesta etapa que començà de realitzar les seves escultures, metàlliques…
Mosterià

La indústria mosteriana era tallada principalment en nuclis de sílex i, menys sovint, en calcàries o quars. Hi ha una remarcable uniformitat en el temps i l’espai, si bé es pot distingir una certa varietat regional.
Biopunt, a partir de fonts diverses
Prehistòria
Època prehistòrica corresponent al Paleolític mitjà.
La indústria del Mosterià fou fabricada per l’home de Neandertal, des del 100000 o abans fins al 40000 aC L’extensió és bàsicament europea, bé que també n'hi ha jaciments a l’Àsia occidental i indústries contemporànies emparentades al nord de l’Àfrica Aterià Els instruments de sílex són més complexos i més diversificats que els del Paleolític inferior, la qual cosa demostra un avançament tècnic notable, amb peces com les puntes triangulars, gratadors, etc Geològicament, el Mosterià correspon al darrer interglacial i a la primera fase de la glaciació del Würm Les condicions climàtiques fredes…
Berenguer de Vilaragut i de Sarrià
Història
Cavaller.
Fill de Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, i de Gueraua de Sarrià Pel fet d’ésser senyor de Sant Martí i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller Prengué part en la campanya d’Almeria 1309 Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars 1311 Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols 1314 Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebellió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir 1326-28, 1330-34 Fou procurador general del rei Jaume III…
serra de Requena
Serra
Sector de la serra Grossa, a llevant del riu d’Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa la Costera (Barxeta, Genovés) de la Vall d’Albaida (Benigànim).
Culmina a 486 m alt
Joseph Pérez

Joseph Pérez (2009)
© Robert Ferrieux
Historiografia
Historiador francès.
Els seus pares procedien de Bocairent Vall d’Albaida Llicenciat en lletres per la Universitat de París, inicià la tasca docent el 1956 a la Universitat de Bordeus, on el 1960 obtingué la càtedra de civilització espanyola i de l’Amèrica Llatina Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica en aquesta universitat, de la qual fou rector del 1978 al 1983 Especialitzat en la formació de l’Estat espanyol modern, l’any 1970 es doctorà amb la tesi La revolución de las Comunidades de Castilla 1520-1521 , obra considerada fonamental en la historiografia hispànica Investigà també sobre…
Josep Francesc Ortís i Sanç
Historiografia catalana
Arqueòleg i eclesiàstic.
Estudià arquitectura clàssica a Roma Dedicà especial atenció a l’arqueologia valenciana i estudià sobretot el teatre romà de Sagunt, tema central de la seva obra Viaje arquitectónico-anticuario de España 1807 Autor de Carta misiva del deán de Xátiba a don Vicente Pla y Cabrera 1807 –sobre la interpretació d’una làpida romana trobada a València aquest any–, després de la seva mort s’editaren el que han estat considerades les seves obres principals Compendio cronológico de la historia de España 1841-44, en nou volums, i Compendio histórico del Cisma Grande de Occidente 1849 Escriví també…
Hilario Martínez
Boxa
Boxejador.
Desenvolupà la seva trajectòria esportiva a Barcelona, entre el 1922 i el 1938 Fou campió d’Espanya de pes lleuger entre el 1923 i el 1927, i campió d’Espanya de pes wèlter entre el 1934 i el 1936 Un cop retirat, fou durant un temps entrenador en els gimnasos de l’Obra Sindical de Educación y Descanso de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina