Resultats de la cerca

Entre el 1919 i el 1923 fou assistent de B Walter i H Knappertsbusch a la Staatsoper de Munic En 1923-28 fou director a l’Òpera Estatal de Kaiserslautern, i en 1932-34, del Deutsches Theater de Brno Dirigí a Brunsvic 1934-36 i Graz 1937-40 i el 1937 fou convidat a dirigir a la Staatsoper de Viena, de la qual el 1940 fou nomenat director titular, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1952 actuà al Festival de Salzburg Alternà el gran repertori clàssic i romàntic alemany WA Mozart, R Wagner i les obres de compositors contemporanis com E d’Albert, H Pfitzner o R Strauss Enregistrà, entre d’…

Estudià a Augsburg i Munic, on fou deixeble de S Hausegger fins el 1932 Director musical a Münster del 1932 al 1934, aquest darrer any fou nomenat primer director assistent a l’Òpera de Frankfurt 1934-37, activitat que combinà amb els Museumkonzerten En 1937-40 dirigí a l’Òpera de Planen, abans de fer-ho a Linz 1940-45 i Duisburg 1946-58, ciutat en la qual fou director del conservatori La temporada 1948-49 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Bamberg, fins que fou nomenat director associat de l’Orquestra Simfònica de la RIAS de Berlín, que dirigí al llarg dels anys cinquanta i…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Munic amb el director Karl Elmendorff Debutà com a director al Teatre de l’Òpera de Wiesbaden el 1932 Més tard treballà a Darmstadt, Mannheim i Duisburg Del 1942 al 1945 fou director de l’Òpera Bavaresa de Munic per recomanació del director austríac Clemens Heinrich Krauss El 1945 fou nomenat director general de música a Düsseldorf, càrrec que ocupà fins el 1951 Entre el 1952 i el 1961 fou el principal director convidat a l’Òpera de Viena i entre el 1961 i el 1964 ho fou a la Deutsche Oper de Berlín, on dirigí estrenes d’òperes del segle XX Entre el 1973 i el…

Estudià a Munic, on fou deixeble, entre d’altres, de F Mottl i M Reger Entre el 1907 i el 1911 fou director a les òperes de Danzig i Saint-Gall i després dirigí concerts simfònics a Riga 1912-14 i Lübeck El 1920 tornà camp operístic i treballà a l’Òpera de Mannheim 1920-22 i a la Volksoper de Berlín, i com a director musical de Dessau 1923-26, de Barmen-Elberfeld 1926-32 i també de Breslau 1932-36 Especialitzat en R Wagner, estrenà a París la tetralogia L’anell del Nibelung d’aquest compositor i aparegué regularment al Teatre dels Festivals de Bayreuth entre el 1927 i el 1940 El 1936 abandonà…

Recuperà les obres de Palestrina i R de Lassus, i feu passos en favor de la reforma de la música religiosa S’educà a Passau, on, a vint-i-dos anys, fou mestre de capella de la catedral i director musical del seminari El mateix any 1862 inicià la publicació de les obres de Palestrina, una immensa tasca que no es clogué fins el 1894 El 1867 es traslladà a Roma per a estudiar les colleccions de música, i durant el temps que hi romangué fou organista a Santa Maria dell’Anima De retorn a Alemanya el 1871, rebé encàrrecs de vàlua i creà la Societat Palestrina 1879 i també una escola de música…

Fill de mare hongaresa i pare afroamericà, estudià al Peabody Institut de Baltimore amb Leon Fleischer i posteriorment a Filadèlfia amb Genia Robiner i Doris Bawden A nou anys debutà al costat de l’Orquestra de Filadèlfia i el 1963 amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York sota la direcció de Leonard Bernstein L’any 1966 es presentà a Londres amb l’Orquestra Simfònica de Londres i el mateix any feu el primer recital en solitari a Nova York El 1988 celebrà el 25è aniversari del seu debut amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York tot interpretant el Concert per a piano número 1 de F Liszt, el…

Adquirí la seva formació musical a Mannheim, i rebé lliçons de GJ Vogler Després seguí una vida atzarosa com a director de bandes militars, fins que fou fet presoner en la guerra napoleònica Deixà l’exèrcit després de la batalla de Waterloo, i el 1815 ingressà en l’orquestra del duc Guillem de Nassau com a director D’ençà d’aquest moment la seva vida feu un nou tomb convertí l’orquestra del duc en una de les millors de l’època i començà una important carrera com a concertista per Alemanya, Suïssa i Bèlgica Conegué l’obra de L van Beethoven, que influí notablement en les seves composicions per…

Sacerdot 1509, fou amic i deixeble de MLuter a Wittenberg 1511 Guanyà Frederic III de Saxònia per a la Reforma i l’acompanyà a les dietes d’Augsburg 1518 i de Worms 1521 Traductor al llatí de Luter i Melanchthon, i d’Erasme a l’alemany, tractà sobre la Reforma en els Annales Reformationis i Chronicon et annales 1463-1525

S'especialitzà en sistemàtica, ecologia i evolució dels fongs i adquirí un renom internacional en aquesta disciplina L’any 1934 treballà a Catalunya conjuntament amb PFont i Quer en un seguit de treballs d’exploració micològica, el resultat dels quals foren les descripcions de 175 espècies de bolets, 15 de les quals eren descrites per primera vegada És autor d’una extensa bibliografia, però en destaquen les obres The Agaricales in Modern Taxonomy 1949 i un volum de la sèrie Die Pilze Mitteleuropas ‘Els bolets de l’Europa Central, 1965 Tornà a Catalunya el 1979 per tal de participar en una…

Catedràtica de romanística i lingüística general de la Universitat de Frankfurt del Main, es formà a les universitats de Munic, Ais de Provença i Tübingen, on fou deixebla d’E Coseriu En el camp de la romanística es dedicà especialment a l’occità i al català Okzitanische und katalanische Verbprobleme ‘Problemes del verb català i occità’, 1971, Okzitanisch und Katalanisch Ein Beitrag zur Soziolinguistik zweier romanischer Sprachen ‘Occità i català Una contribució a la sociolingüística de dues llengües romàniques’, 1971 Fou coeditora de la revista Zeitschrift für Katalanistik ‘Revista de…