Resultats de la cerca

Vida i obra Ordenat 1926 de sacerdot, obtingué 1953 per oposició la plaça d’arxiver de la seu de Sogorb Alt Palància, on reorganitzà la biblioteca i l’arxiu Fou professor d’història universal i d’art al seminari diocesà de Castelló de la Plana, cronista de Catarroja i de Montcada de l’Horta i director del Centre de Cultura Valenciana des del 1972 A més, fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Carles de València i membre honorífic de Lo Rat-Penat La seva producció historiogràfica tractà, fonamentalment, de temes locals i religiosos, especialment de l’època foral Els seus…

Vida De família humil, combinà la seva formació musical amb oficis diversos, com carreter o manobre Durant el servei militar tocà en la banda del seu regiment Actuà el 1905 a Olot amb Marina , d’E Arrieta, però el debut oficial li arribà el 1910 amb La favorita , al Teatre Novetats de Barcelona Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià la seva formació amb el tenor E Colli Després d’un breu període a Anglaterra, on cantà sota el pseudònim d’Antonio Manuele, el 1913 tornà a Itàlia, on P Mascagni el contractà per a actuar en la seva òpera Isabeau al Teatro alla Scala de Milà El 1914 es…

Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius diarrees, vòmits negres característics, etc Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil la primera campanya de…

És accidentat al seu sector meridional per la serra d’Orpesa 418 m alt, prolongació vers l’Est de la serralada del Desert de les Palmes, que arriba al mar en espadat formant el cap d’Orpesa o punta de les Llances , promontori de 29 m on s’aixeca el far d’Orpesa aquest tanca pel N la platja d’Orpesa i limita pel s la platja de les Amplàries, sorral ample i ple de còdols al S de la petita badia que forma la platja d’Orpesa la costa és alta fins a arribar, prop de Benicàssim, al sector arenós del s de la torre de Bellver El sector nord del terme és format per una plana, antigament coberta d’…

Bé que d’origen desconegut, sembla que hom pot identificar la primitiva cultura germànica amb una certa civilització del bronze final que, partint d’un nucli situat al sud d’Escandinàvia, emigrà cap a la zona costanera compresa entre l’Oder i el Weser, ocupà la gran plana europea i es posà en contacte amb el món mediterrani, on la conquesta romana en limità l’expansió En època d’August, el límit meridional de poblament germànic era constituït pel curs del Danubi fins a la conca pannònica Fins a l’època de Marc Aureli el món germànic romangué en una relativa estabilitat, però a la segona…