Resultats de la cerca
Es mostren 503 resultats
Rosa Maria Ysàs i Roca

Rosa Maria Ysàs i Roca
© Família Ysàs
Música
Mezzosoprano.
Llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, estudià música al Conservatori de Música d'aquesta ciutat Posteriorment, seguí cursos de perfeccionament de cant al Conservatori de Santa Cecília de Roma Canta habitualment al Gran Teatre del Liceu, on ha destacat en papers secundaris d’òperes com La forza del destino G Verdi, Salome R Strauss o La favorita G Donizetti El 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d’aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d’òpera italiana que inclou Rossini, Donizetti…
,
Llorenç Capdevila i Roure
Literatura catalana
Professor i novel·lista.
Estudià Filologia Catalana a l’Estudi General de Lleida i realitzà també un màster en Lingüística Aplicada Catalana Començà a escriure a la revista de la universitat, Tirant al blanc , i formà part del consell redactor La seva primera novella, Racó de món , es publicà l’any 2000 i el feu mereixedor del premi Vila d’Ascó de Narrativa Ha continuat publicant novelles, la majoria de les quals amb un rerefons històric El color del crepuscle 2001 premi Leandre Colomer de novella històrica de Catalunya, O rei o res 2002 finalista del premi Nèstor Luján de novella històrica, Ànima de…
Felipe Acedo Colunga
Història
Militar.
Llicenciat en dret, participà activament en la “Sanjurjada” del 1932 dirigí els insurrectes de Tablada, Sevilla i exercí de fiscal en els consells de guerra ulteriors a la insurrecció d’Astúries del 1934 i la Guerra Civil Espanyola Entre els anys 1939 i 1946 comandà l’Assessoria Jurídica del Ministeri de l’Aire i fou membre del Consell Suprem de Justícia Militar 1946-51 Amb el final de la vaga de tramvies, fou designat governador civil de Barcelona 1951-60, on, després de la primera gran manifestació massiva de rebuig al franquisme a la Ciutat Comtal, intentà atreure les personalitats més…
Orquestra Simfònica de Tenerife
Música
Orquestra creada el 1935 amb el nom d’Orquesta de Cámara de Canarias, dependent del Conservatori de Música de Tenerife.
El 1970, moment en què adoptà la denominació Orquestra Simfònica de Tenerife, passà a dependre de l’Ajuntament de Santa Cruz i del Patronat de l’Orquestra Simfònica de Tenerife i Banda de Música El 1981 se’n feu càrrec el Cabildo Insular de Tenerife mitjançant la creació del Patronat Insular de Música El primer director fou Santiago Sabina, que hi estigué al capdavant entre el 1935 i el 1966 El succeïren A León Villaverde 1966-69 i A Alfonso 1969-85 Amb l’arribada d’E Colomer 1985-86 i Víctor Pablo Pérez, director titular i artístic des del 1986, la Simfònica de Tenerife experimentà una…
El frente infinito
Cinematografia
Pel·lícula del 1956; ficció de 90 min., dirigida per Pere Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Cinematográficas Argemí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Lluís Josep Comeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Maria Rosa Ester MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Adolfo Marsillach pare Herrera, Gérard Tichy capità Estrada, Josefina Güell Cristina, Ramón Durán capità Ibáñez, José Marco tinent Martín, Jesús Colomer Paco Molina, Miguel Fleta sergent Soriano, José Sancho comandant Espinosa, Mario de Bustos capità Campos, Miquel Viadé Vázquez, Josep Maria Caffarel…
La familia Vila
Cinematografia
Pel·lícula del 1949; ficció de 70 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Iquino Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IFIquino, Joan Lladó FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Josep Casas i Augé SO Rossend Riquer INTERPRETACIÓ José Isbert Vila, Maruchi Fresno Carmen, Joana Solé Juny Orly Elvira, Fernando Nogueras Jorge Alsúa, Maria Francès Adela, Modest Cid l’avi, Jesús Colomer Jaime, Juan de Landa srTorrent ESTRENA Madrid, 08051950, Barcelona, 26061950 Sinopsi En Vila és un home senzill i honrat que viu amb la seva dona Adela i quatre fills L’harmonia…
Joan Salvans i Piera
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Fill de Francesc Salvans, un home amb un gran pes econòmic i polític a la ciutat de Terrassa, fou vicepresident segon de la Banca de Terrassa el 1931 i un dels directius de la companyia Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana Saphil, l’empresa que promogué la construcció del cinema La Rambla el 1935 Fou el capdavanter d’un grup de cineastes amateurs terrassencs, entre els quals figurava també el seu germà Ignasi, però la seva carrera es veié tràgicament interrompuda en ésser assassinat el 1936, juntament amb el seu pare, al moment d’esclatar la guerra civil Del seu cinema, els…
Enric Serra i Llobet
Música
Baríton.
Estudià cant amb E Scampini, M Valls i C Bracons de Colomer, abans de seguir cursos de perfeccionament amb G Becchi Debutà el 1966 al Gran Teatre del Liceu amb un paper secundari de l’òpera Carmen , i des d’aleshores intervingué assíduament en les temporades del teatre barceloní El 1969 obtingué el primer premi d’interpretació en un concurs de Radio Nacional de España, i es presentà amb èxit en diversos teatres d’arreu de l’Estat espanyol El 1972 interpretà Caterina Cornaro al Royal Festival Hall de Londres al costat de M Caballé i J Carreras, amb qui poc després actuà en Maria…
,
Lucha Social
Setmanari
Setmanari portaveu de tots els sindicats de Lleida (1919-22), redactat per Joaquim Maurín i Pere Bonet; hi col·laboraren David Rey, Víctor Colomer, Andreu Nin, etc.
Fou exponent de la tendència procomunista dins la Confederació Regional del Treball de Catalunya A partir del febrer del 1934 reaparegué com a publicació mensual, redactada per militants del Bloc Obrer i Camperol i posteriorment del POUM
Argolell
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.125 m d’altitud, a la dreta de la riera d’Argolell (afluent, per la dreta, de la Valira) prop del límit amb Andorra.
L’església parroquial d’Argolell és dedicada a santa Eugènia en depenen les d’Arduix i Farrera dels Llops És un edifici romànic, d’una nau capçada per un absis semicircular sobrealçat El 1934 foren traslladats al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, uns fragments de pintures murals romàniques del seu absis que havien pertangut a la collecció Plandiura Aquests fragments comprenen les figures d’uns apòstols Pau i Felip, amb citacions dels Actes dels Apòstols, i també el cap d’uns altres dos apòstols i el de la Mare de Déu Malgrat que la policromia és rica, la pintura resulta …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina