Resultats de la cerca
Es mostren 1431 resultats
Efrem
Cristianisme
Escriptor siríac i doctor de l’Església.
Director de l’escola de teologia de Nísibis, en caure la ciutat sota el domini persa 363, passà a Edessa, on dirigí també l’escola de teologia que s’hi traslladà Escriptor prolífic, considerat el principal escriptor siríac, les seves obres foren traduïdes al grec, a l’armeni, al llatí, al copte i a l’àrab Hom pot dividir les seves obres sobretot en homilies, prosa mètrica dita memra , i en himnes o madraše , amb un refrany 'onitā repetit després de cada estrofa Aquests himnes, molts dels quals entraren en la litúrgia siríaca, tenien la finalitat d’inculcar la doctrina en el poble …
Guillem de Castellnou
Història
Vescomte de Castellnou (1268-84).
Succeí el seu germà Jaspert IV al vescomtat La seva muller Ava de Vernet li aportà en dot la senyoria de Ceret Fou un seguidor fidel de Pere II de Catalunya-Aragó, a qui l’uní una estreta amistat El rei l’ajudà a aixecar el setge que una lliga de nobles havia posat al seu castell de Montboló 1276 El 1282 acompanyà el rei al setge d’Alcoi, a l’emirat de Constantina, i d’allí fou enviat prop del papa Martí IV per demanar ajuda El mateix any fou designat com a cap dels cent cavallers catalans que havien de prendre part en el desafiament de Bordeus entre Pere II i Carles d’Anjou Fou…
Santiago Montserrat i Esteve
Psiquiatria
Psiquiatre.
Format a Barcelona, confirmà la seva vocació a Viena Després de la guerra civil de 1936-39 organitzà i dirigí el Dispensari de Medicina Psicosomàtica i Psiquiatria de la Clínica Universitària de Pedro i Pons, en el Tratado de Patología del qual collaborà Formà el primer grup interdisciplinari de científics interessats per la cibernètica, de la qual fou capdavanter a Catalunya Creà una veritable escola de psicologia i psiquiatria Fidel a l’esperit —clínic— de l’escola de Barcelona, fomentà la investigació psicofarmacològica i psicofisiològica i divulgà també a nivell docent les “…
Jofre de Rocabertí i Desfar
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre IV).
Fill i successor del vescomte Dalmau VI Tingué desavinences amb el seu veí el comte Ponç V d’Empúries i el seu cunyat Ermengol X d’Urgell Fidel vassall d’Alfons II i de Jaume II, participà en l’expedició de conquesta de Menorca 1287, en la campanya de Múrcia 1296 i en la lluita contra Frederic II de Sicília 1297 Fou un dels ostatges que Alfons II lliurà al prior de Sant Gèli 1291 per garantir l’entrada al país de Carles II de Nàpols i Jaume II de Mallorca que havien d’assistir a les vistes de la Jonquera i Panissars Allotjà, al seu palau de Peralada, Blanca de Nàpols, que anava a…
Vicenç de Ribes
Cristianisme
Darrer prior de Montserrat (abans que el monestir esdevingués abadia) i cardenal.
Essent monjo i cambrer de Ripoll, fou nomenat prior de Montserrat pel papa Urbà VI 1384, però, a la mateixa data, el papa avinyonès Climent VIII donava el mateix càrrec a Pere de Vergne El rei Pere III de Catalunya-Aragó refusà de reconèixer cap dels dos nomenaments i Vicenç de Ribes no pogué prendre possessió del priorat fins a la mort del Cerimoniós 1387 Home de personalitat forta i un dels més experts canonistes de l’època, mantingué el monestir fidel al papa de Roma durant el Cisma d’Occident, fins i tot després que el país i l’església catalana es passaren a l’obediència d’…
Aleksandr Mikhajlovic Vasiljevskij
Història
Militar
Militar soviètic.
Lluità en l’exèrcit tsarista com a tinent de reserva i s’adherí a la revolució de 1917 Al principi collaborà estretament amb Molotov i durant tota la seva trajectòria fou un fidel seguidor de Stalin Nomenat general de l’exèrcit roig 1932, el 1942 dirigí les operacions de Stalingrad juntament amb Zukov L’any següent fou promogut a mariscal i ocupà el càrrec de cap d’estat major El 1945 dirigí la campanya de Manxúria En 1949-53 substituí Bulganin en el càrrec de ministre de defensa i, posteriorment, a la mort de Stalin fou rellevat per Bulganin en el càrrec i nomenat viceministre…
Pierres de Provença
Literatura catalana
Títol d’una novel·la cavalleresca de possible origen occità, apareguda durant la primera meitat del segle XV, en la qual l’element sentimental té un gran relleu.
Popularitzada a Catalunya ja durant aquest mateix segle, no se’n coneix cap versió catalana, per bé que hi ha indicis d’una edició del 1538, fins a la que fou publicada a Barcelona el 1616, feta per Honorat Comalada a partir, segons indica la portada, d’una d’anterior castellana en tot cas, el text no presenta cap castellanisme i els arcaismes no són propis d’una versió del segle XVII Tornada a editar el 1650, continuà tenint una gran popularitat i fou reeditada sovint al llarg del segle XVIII i encara en part del XIX Fou reproduïda per Miquel i Planas el 1908 Bibliografia Miquel i Planas, R…
,
Palau 2018
Estat
El 2018, Palau va veure frenar el seu creixement econòmic, en part, per la decisió de la República Popular de la Xina de cancellar les visites de turistes –un 54% dels ingressos turístics– com a mesura de pressió per la relació preferencial del país amb Taiwan Juntament amb Nauru, el país es va mantenir com un aliat fidel de Taiwan, i, al setembre, el president Tommy Remengesau Jr va interpellar les Nacions Unides per demanar reintegrar Taipei en el treball de l’organització A l’octubre, la Unió Europea va eliminar Palau de la llista de paradisos fiscals o “jurisdiccions no…
El llarg hivern
Cinematografia
Pel·lícula del 1991; ficció de 135 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona, Danon Audiovisuel França ARGUMENT JCamino GUIÓ Romà Gubern, Joan Marsé, Nicholas Bernheim, Manuel Gutiérrez Aragón FOTOGRAFIA Hans Burmann Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gil Parrondo, Eduard Arranz-Bravo MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Albert Guinovart SO Ricard Casals, Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Vittorio Gassman Claudio italià, Jacques Penot Ramon Casals, Elizabeth Hurley Emma Stapleton, Jean Rochefort Jordi Casas, Adolfo Marsillach Casimiro Casals, José Luis López Vázquez l’oncle Paco, Sergi Mateu…
Bartomeu Guasp i Gelabert
Literatura catalana
Poeta.
Ordenat de sacerdot el 1920 Fou collaborador d’Antoni M Alcover Poeta de l’Escola Mallorquina, fidel seguidor i admirador de Costa i Llobera, la seva obra poètica es complau en la imitació, sense aportar novetats a la poesia mallorquina Habitual dels certàmens literaris, guanyà premis als Jocs Florals de Girona, Badalona, Felanitx i Valldemossa Collaborà a l’“Almanac de les Lletres” i a “Sóller” Durant la postguerra se situà en el grup d’intellectuals més conservador i prengué part en les tertúlies literàries de Guillem Colom i de la família Massot, a Palma És autor dels reculls…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina