Resultats de la cerca

Impulsat per Acció Cultural del País Valencià i la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, és situat en l’emblemàtic edifici El Siglo, uns antics grans magatzems La iniciativa s’encarà amb un doble objectiu esdevenir un element viu de cultura, com a seu d’entitats i com a centre d’activitats, al mateix temps que es recuperava un edifici amb reconeguda rellevància històrica, artística i social Amb una superfície total de 3 500 m 2 , dividida en quatre plantes i un soterrani, el centre és seu d’Acció Cultural del País Valencià i d’altres entitats culturals i disposa d’aules,…

Autodidacte, treballà de fuster i tipògraf El 1918 anà a París i, en contacte amb l’ambient artístic de Montmartre, es dedicà a la pintura Participà a l’École de Paris i exposà al Salon des Indépendants 1922, al Salon d’Automne 1925 i a les Tulleries Illustrà obres de Rimbaud, Verlaine, Baudelaire, Max Jacob i Cocteau Tornà a Barcelona 1927 i participà en la darrera exposició 1932 d’Els Evolucionistes Amb RBenet i EArmengol féu de Tossa de Mar un centre internacional d’artistes Chagall, Metzinger, Masson, etc Des del 1936 residí a París, però exposà regularment a Barcelona…

Inicialment actor i cantant 1833-44, fou posteriorment director d’orquestra del Theater an der Wien, de Viena 1846-48 i del Friedrich-Wilhelmstadtleches Theater de Berlín 1849-51 Influït per CMvon Weber i l’òpera francesa, compongué òperes còmiques que obtingueren força èxit Zar und Zimmermann ‘Tsar i fuster’, 1837 estrenada a Barcelona el 1966, Der Wildschütz ‘El caçador furtiu’, 1842, Undiner 1845, Der Waffenschmied ‘L’armer’, 1846, Regina 1848, que per les referències revolucionàries no s’estrenà fins el 1899 Tot i el to sovint lleuger i popular, la seva obra s’inscriu en la tradició de l’…

Juntament amb Josep Espar, Ramon Fuster, Jordi Maluquer, Enric Cirici, Josep M Puig Salellas, Miquel Esquirol, Albert Conejos i alguns periodistes, impulsà una campanya de subscripció popular per fer possible un diari en català, que finalment veié la llum el 23 d’abril de 1976 amb el nom ‘Avui’ Vilalta, que havia estat director general de diverses empreses, assumí la gerència del diari i la presidència de Premsa Catalana SA, editora de la publicació Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou el primer cap de Promoció de la Premsa del Departament de Cultura de la…

Estudià a la Universitat de Sheffield, on es doctorà el 1984 ha estat professor a la Universitat de Liverpool i és catedràtic emèrit de català al Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge, on impartí classes del 1996 al 2021, quan es jubilà Especialitzat en l’avantguarda catalana i en autors valencians, ha editat i traduït Joan Salvat-Papasseit, Ausiàs Marc i Joan Fuster, i entre les seves publicacions cal destacar Sobre la poesia catalana contemporània 1996, Polifonia de la subversió 2000 i The Liberating Instinct in the Catalan Literary Tradition 2002 Ha estat…

Format com a mestre fuster a l’Escola Industrial de Barcelona, el 1939 obrí un taller d’artesania que es dedicà a l’exportació Fou soci del Gimnàs Solé, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Garcia Alsina i de l’Escola Alemanya Després d’advertir que la majoria d’aparells dels gimnasos eren antiquats, dissenyà noves barres paralleles, anelles, barres fixes i cavalls amb arcs Es formà en fisiologia i biomecànica i collaborà amb els doctors Sambucy, Vernes i Van Borre en les tècniques de tractament i recuperació de lesions provocades per la gimnàstica El seu disseny més aplaudit…

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1986 és professor titular de la Universitat de Vic, adscrit a la facultat d'Empresa i Comunicació, de la qual fou degà entre el 1995 i el 2002 Ha estat també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic en representació del PSC, partit del qual el 2012 es desvinculà Ha publicat El estado del bienestar y sus detractores A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis 2013 i El futur ja no és el que era Reflexions d'urgència en temps d'incerteses 2013…

Començà a publicar articles a la premsa i del 1959 al 1964 estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura Cridà l’atenció de la crítica amb el conte Derevn'a Berd’ajka ‘El poble de Berd’ajka’, 1961 i es consagrà definitivament amb Privyčnoje delo ‘Feina habitual’, 1966 Entre altres obres, cal destacar també Plotničkije Rasskazy ‘Històries d’un fuster’, 1968, Utrom u subbotu ‘Dissabte al matí’, 1976 i Vospitanije po doktoru Spoku ‘L’educació segons el Dr Spock’, 1978 Rebé un gran nombre de guardons oficials i literaris, tant de la Unió Soviètica com de la Federació Russa premi estatal…

Doctor en filologia catalana 1992, és professor de literatura catalana moderna i de teoria de la literatura a la UB des del 1993 ha impartit cursos de literatura a la Freie Universität de Berlín 2002 i 2004 Ha publicat estudis sobre gèneres literaris d’arrel clàssica al Renaixement el diàleg i la comèdia i sobre Mencía de Mendoza, l’antologia Renaixement a la carta 1996, amb E Duran, la monografia El diàleg renaixentista Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí 1997, i el manual Literatura catalana moderna el Renaixement 2000, entre d’altres Del 1992 al…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Entre la ploma i el fusell , de Miquel Berga 1981 desert 1982 Assaig d’ètica , de Josep Maria Terricabras 1983 desert 1984 Memòria d’un apassionat , de Joan Julià, i Martí Luter , de Joan Busquets 1985 desert 1986 L’evolució del pensament periodístic a Catalunya , de Josep Maria Casasús i Guri 1987 desert 1988 desert 1989 Els catalans de Churchill , de Daniel Arasa i Favà 1990 Ocèanides, una constant del pensament orsià , de Mercè Rius 1991 La raó moral de Joan Fuster Notes per a una lectura…