Resultats de la cerca
Es mostren 335 resultats
Ganix
Veïnat
Veïnat del municipi de Llagostera (Gironès) a poca distància de la vila, al SE.
Gaià
Veïnat
Veïnat amb poblament disseminat del municipi de Llagostera (Gironès), al N de la vila.
Bruguera
Veïnat
Veïnat del municipi de Llagostera (Gironès), situat 4 km al nord de la vila.
En aquest sector foren trobades restes del Paleolític inferior i superior
Gran Sol
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-1988; ficció de 105 min., dirigida per Ferran Llagostera i Coll.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la imatge Jordi Tusell, Barcelona, Irati Filmak, Laurenfilm Antoni Llorens, Barcelona, Mare Nostrum, Productora Catalana de Tele-Vídeo Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1957 d’Ignacio Aldecoa GUIÓ FLlagostera FOTOGRAFIA Xavier Camí Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Pou MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Luis Iriondo SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Lucena Macario Martín, Luis Iriondo Simón Orozco, Paco Sagarzazu Paulino Castro, Patxi Bisquert Venancio Artola, Antonio Rupérez Domingo Ventura, Ovidi Montllor Celso…
El Gironès
Situació i presentació La comarca del Gironès, situada en una zona de transició entre el mar i la muntanya, no és configurada per una vall o conca hidrogràfica, sinó per terres heterogènies que la ciutat de Girona uneix i sobre les quals exerceix una gran influència en els aspectes humà, social i econòmic Té una extensió de 575, 4 km 2 i limita al N amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, a l’E amb el Baix Empordà, al S i a l’W amb la Selva i al NW amb la Garrotxa La comarca apareix ja citada en els primers assaigs de divisió comarcal de Catalunya, que són els d’Onofre Menescal…
Roger de Montcada i de Lloria
Història
Magnat i camarlenc reial.
Fill petit de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Per la seva muller, Beatriu de Milany, fou senyor de la baronia de Milany i de Vallfogona, Tudela i Cartellà El 1354 anà amb Pere III a l’expedició de Sardenya, i el 1363 destacà en la guerra contra Castella Executà la missió més delicada i famosa entre el 1378 i el 1380, quan, per ordre de Pere III, guardà la reina Maria de Sicília, segrestada pels nobles de l’illa i rescatada per Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d’Agosta Roger prengué la jove reina i la guardà als castells de Licata i d’Agosta, contra els nobles que l’…
Dalmau de Rocabertí i de Palau
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VI).
Fill i successor del vescomte Jofre III El 1249 es casà amb Ermessenda Desfar, hereva de les baronies de Navata i Calabuig i de part de la senyoria de Peralada Essent vidu, es tornà a casar 1261, primer amb Blanca o Constança, filla del vescomte de Fenollet, i més tard, vidu de nou, amb Guillema de Cervelló Collaborà amb el seu pare en l’afer de les permutes de Torroella de Montgrí 1269 i 1272 i en la militància circumstancial a les files de la noblesa alçada contra Jaume I 1274-75, mal pas que li valgué l’enderrocament del castell de Calabuig per obra de Jaume I Dalmau fou el qui signà l’…
Ignasi P. Ferré
Cinematografia
Director de cinema.
Vida Estudià dibuix, pintura i escultura i dirigí diversos curts, abans de traslladar-se a Berlín 1974 per estudiar cinema a l’escola de Peter Rötlingshöfer i, tres anys més tard, a Itàlia, on ingressà al Centre Experimental de Cinematografia de Roma per cursar direcció i producció 1977-78 Allà treballà com a auxiliar de direcció en diversos films, entre els quals destaquen Marxa triomfal Marcia trionfale , 1976, Marco Bellocchio Calígula Caligola , 1978, Tinto Brass i El misteri d’Oberwald Il misterio di Oberwald , 1980, Michelangelo Antonioni Quan tornà a Barcelona dirigí, amb Josep…
Poble i església de Sant Esteve de Caulès Vell (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església de Sant Esteve de Caulès, a l’extrem nord de l’antic poblat, que constitueixen l’element més sencer del nucli de poblament J Recarens El terme municipal de Caldes de Malavella s’allarga vers migjorn i forma una llengüeta o tascó triangular entre els termes de Vidreres, Tossa i Llagostera, per in cloure un terreny abrupte, entre els masos de Can Llop, Can Garriga i Can Noguera, en els límits d’aquestes propietats, on es troba el turó de Caulès, al cim del qual, entre els 240 i els 260 m d’altitud, hom pot veure les restes d’una església i un poblet…
Companys, procés a Catalunya
Cinematografia
Pel·lícula del 1978-1979; ficció de 130 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Prozesa Joan Antoni Pérez i Giner, Barcelona, La Llanterna Films Barcelona, Teide JMForn, Barcelona ARGUMENT Ferran Llagostera, Antoni Freixas, JMForn GUIÓ JMForn tècnic, AFreixas literari FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Segarra, Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Luis Iriondo Lluís Companys, Marta May Carme Ballester, Marta Angelat Àngela, Montserrat Carulla Ramona Companys, Xabier Elorriaga Fortuny, Pau Garsaball Miquel, Agustín…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina