Resultats de la cerca

Després d’una temporada a l’escola d’atletisme del Futbol Club Barcelona, passà a entrenar-se amb el seu pare, Miquel Vélez Blasco, director tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme i responsable de salts de la Federació Espanyola d’Atletisme, al CAR de Sant Cugat En categories de promoció, assolí diversos títols i medalles tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya En categoria absoluta, guanyà deu Campionats de Catalunya a l’aire lliure 2003-09, 2011, 2012, 2013 i cinc més en pista coberta 2007, 2008, 2010, 2011, 2012 En Campionats d’Espanya, obtingué dues medalles de bronze a l’aire…

Formà part de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, el Centro Cultural de los Ejércitos, la Sala d’Armes Montjuïc SAM i el Club d’Esgrima Fides, i destacà en la modalitat de floret En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya individual 1993 i per equips en quatre ocasions, tres amb la SAM 1977, 1978, 1979 i una amb el CE Fides 1984, i campió de Catalunya individual vint-i-un cops 1981, 1982, 1984, 1985, 1988-92, 1994-2003, 2006, 2011 Amb la selecció espanyola, disputà sis Campionats del Món 1977, 1978, 1981, 1985, 1989, 1991 i una Universíada 1979 És àrbitre internacional…

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola 1968 El 1979 tornà a jugar amb el Club Patí…

Membre del Club Natació Banyoles, el qual fundà el 1925 amb un grup d’amics quan encara no tenia catorze anys, estigué sempre vinculat al club, primer com a nedador i posteriorment com a directiu en les àrees de natació i de rem Ocupà també càrrecs federatius en rem Conegut amb el sobrenom de Paquel , fou promotor i organitzador de la travessa de l’estany de Banyoles, que se celebra des del 1944, i en la qual s’atorga el trofeu Miquel Masgrau Paquel  al club amb més participants classificats en la prova Li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Vinculat al Club Nàutic el Masnou i al Club Nàutic Vilassar de Mar, s’inicià en la navegació amb la classe vaurien, de la qual fou secretari internacional Fou president de les Federacions Catalana 1969-71 i Espanyola 1971-84 de Vela i vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol També presidí l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona Creà l’Escola Nacional de Vela de Palamós Rebé, entre altres distincions, la medalla al mèrit esportiu, la medalla de la Delegación Nacional de Deportes i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya…

Vinculat al Club Natació Catalunya, ingressà al Comitè català l’any 1965, a l’estatal el 1967, i fou reconegut internacionalment el 1972 Participà amb la selecció estatal júnior i absoluta en diversos Campionats d’Europa i del Món Arbitrà nombrosos partits internacionals i collaborà com a auxiliar als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a comiat internacional dirigí la final Hongria-Itàlia del Campionat d’Europa 1995 Parallelament fou president del Comitè Català d’Àrbitres 1992-96 i vocal de la comissió tècnica de waterpolo estatal 2000-04 Rebé la medalla de Serveis Distingits de bronze 1980…

Competí pel FC Barcelona 1947-51, l’OAR de Barcelona 1951-55 i l’equip del Cercle Catòlic de Gràcia 1955-58 en curses de velocitat i salt de llargada L’any 1958 deixà la pràctica atlètica i entrà a formar part del Collegi Català de Jutges, que presidí a partir del 1964 Assolí la categoria de jutge estatal el 1964 i de jutge àrbitre estatal el 1972 Formà part del jurat tècnic en dos Jocs Iberoamericans, en un Campionat del Món 1995 i en dos d’Europa 1968, 1975 en pista coberta, i en una Copa del Món 1989, en una Copa d’Europa 1992 i en diverses edicions del Míting Internacional Ciutat de…

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

S’inicià en l’atletisme al servei militar i el 1951 ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol Guanyà cinc vegades el Campionat de Catalunya de gran fons, que en aquell temps es feia sobre 30 km 1957, 1959, 1960, 1962, 1964 Aconseguí cinc títols de campió d’Espanya de marató 1957, 1958, 1959, 1961, 1964, a més d’un subcampionat 1960 i un tercer lloc 1965 Entre el 1958 i el 1964 posseí els rècords de Catalunya i d’Espanya de l’hora, dels 20 km, dels 24 km, dels 30 km i de la marató Competí en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on establí un nou rècord de Catalunya en dos Campionats d’Europa 1958,…

Membre del Club Natació Sabadell, guanyà vuit vegades la Lliga estatal de la divisió d’honor 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2009 i sis vegades la Copa de la Reina 2001, 2002, 2004, 2005, 2008, 2009 Participà nou vegades en competicions europees de clubs set Copes d’Europa, una Recopa i una LEN Trophy Amb la selecció estatal júnior fou medalla de bronze en els Campionats d’Europa 2003 i en els Mundials 2004 I amb la selecció absoluta, en el període 2004-07, jugà 46 partits internacionals, entre els quals cal destacar el Campionat del Món 2005 i la Lliga mundial 2005, 2007 Rebé la…