Resultats de la cerca

A Barcelona, aquesta institució, anomenada Pia Almoina, començà al s XI El bisbe Arnau de Gurb i el capítol de la catedral li donaren forma jurídica nomenaren dos canonges per tal d’administrar i de regir aquesta institució, l’edifici de la qual era contigu a la catedral El papa Honori III n'aprovà la fundació el 1217 Aquesta institució barcelonina, dedicada a procurar ajut a pobres i a malalts i a donar algunes subvencions a estudiants, fou tan popular que moltes famílies li deixaren considerables rendes Assolí una gran esplendor al s XV Amb la persistència de les guerres i la crisi…

De la seva producció prop de 250 obres es conserven solament fragments aïllats

Fou originat per dos petits regnes del nord-est d’Irlanda, d’on emigraren a Argyll alguns grups d’escots dirigits per Fergus Mor al segle V Després de lluitar contra angles, pictes i bretons, el regne s’imposà vers el 843 per la fusió de pictes i escots i originà el regne d’Alba i, més tard, d’Escòcia

Situació i presentació Limita al N amb Fonollosa, a l’E amb Manresa, al S amb Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix i a l’W amb Aguilar de Segarra El terme municipal de Rajadell és accidentat per nombroses serretes, planells i turons dels estreps o contraforts de la serra de Rubió La riera, afluent de la dreta del Cardener, que es forma per la reunió de diversos torrents del vessant oriental de l’altiplà de Calaf, és el principal element del paisatge de la contrada Passa encaixonada pels pendents que des de la profunda vall s’enfilen a migjorn fins a l’alta costa del Cogulló de…

Situació i presentació Limita al NE amb Oristà, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i Avinyó Bages i a l’W amb Santa Maria de Merlès Berguedà Té dins el seu territori l’enclavament de Comesòlibes al S del poble, del municipi osonenc d’Oristà, i el petit enclavament de la Balma al NE, a la riera de Basí, del municipi de Prats de Lluçanès El territori té com a eix principal la riera de Relat, a la qual desguassen les de Vilaclara i de Pedrós, i s’allarga vers el SE en un apèndix entre els termes d’Oristà i de Santa Maria d’Oló, fins a tocar de la Riera Gavarresa El terme únicament comprèn el…

Juntament amb la intensitat final de l’ocurrència del fenomen, constitueix un dels dos eixos de la seva anàlisi demogràfica Es resumeix amb els indicadors estadístics de concentració, especialment l’edat mitjana Així, el calendari de la fecunditat és la distribució d’aquesta segons l’edat de les mares, i es resumeix en l’edat mitjana de la maternitat Si es tracta d’analitzar la fecunditat de primer rang, l’indicador serà l’edat mitjana al primer naixement En el cas de la nupcialitat, el fenomen estudiat és la distribució dels primers matrimonis segons l’…

Definició L’ otitis és la inflamació de l’orella, generalment d’origen infecciós, que se sol manifestar amb dolor, supuració i sordesa segons el tipus de presentació Tipus Hom diferencia diversos tipus d’otitis amb característiques especials segons la part de l’orella que n’és afectada, la natura del trastorn i l’evolució que segueix Segons la regió de l’orella on es manifesta, és anomenada otitis externa quan la inflamació es localitza en el conducte auditiu extern, i otitis mitjana quan afecta les diverses estructures de l’orella mitjana La inflamació de l’orella…

Membre del Club Esportiu Go-Xtrem, ha estat quatre vegades campiona de Catalunya de relleus 2005-08, i un cop de mitjana distància 2009 i llarga distància 2009 En l’àmbit estatal, es proclamà campiona d’Espanya de relleus 2010, 2013, de mitjana i llarga distància 2013 Assolí les medalles de bronze de mitjana distància i relleus als Campionats del Món universitaris 2012 El 2010 debutà al Campionat del Món absolut, competició que disputà per quarta vegada el 2013 Des del 2006 forma part de la selecció catalana

Era format per tres jurats jurats en cap, segon i tercer, un per cada mà major, mitjana i forana elegits pels batlles dels consenyors o per deu consellers elegits pels jurats Elegia el mostassaf i els oficials de la sal Amb el règim d’insaculació 1454, fou adjuntada una quarta juraderia entre els cessants de les dues primeres juraderies, i els consellers del Consell Secret foren insaculats dos un dels quals a la vegada escrivà de la sal per a la mà major, dos un dels quals mostassaf per a la mitjana i dos un dels quals tercer arbitrador de la sal, a més del clavari,…