Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
coll de la Creu
Collada
Coll dels municipis d’Arbolí (Baix Camp) i Cornudella de Montsant (Priorat).
serra de la Gritella
Serra
Serra dels municipis de Cornudella de Montsant (Priorat) i Prades (Baix Camp).
grau d’en Saura
Grau dels municipis de Cornudella de Montsant (Priorat) i Prades (Baix Camp).
Sant Joan del Codolar
Ermita
Ermita del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat), als vessants del Montsant, a la capçalera del barranc de Sant Joan
, afluent per l’esquerra del riu de Siurana.
És un petit edifici, ampliat al s XIX, esmentat des del 1604 al costat hi ha la casa dels ermitans i una font entre grans còdols Al peu del barranc hi ha la petita capella de Sant Joan Petit És lloc de molta devoció s’hi celebraven processons des de Cornudella
Josep Barberà i Suqué

Josep Barberà i Suqué
© ARXIU ARMAND BALLART
Escalada
Excursionisme
Escalador i excursionista.
Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès des del 1941, el 1944 formà part de la secció Grup d’Alta Muntanya GAM, i el mateix any fundà a Sant Cugat una delegació, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat de la qual fou president 1969-72 El 1947 també s’associà al Centre Excursionista de Catalunya i al Centre Acadèmic d’Escalada CADE El 1983 formà part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Com a escalador feu la primera ascensió hivernal estatal al Toubkal 1966, i una expedició al Caucas 1967 A partir del 1966, inicià l’exploració de la majoria de les…
,
La Cadena Costanera catalana
La Cadena Costanera catalana es formà durant la compressió paleòcena L’estructura l’ha determinada l’acció de grans falles direccionals sinistres orientades NE-SW, que produïren deformacions intenses al sòcol i a la cobertora Els elements estructurals principals de la Cadena Costanera són, així, tres falles i les respectives bandes de deformació associades en vermell ple, en el dibuix la banda deformada del Vallès-Penedès, la banda deformada de la serra de Miramar, associada a la falla del Camp, i la banda deformada de les serres de Cavalls-Pàndols-el Montsant Les àrees compreses entre…
barranc dels Pèlags
Barranc
Curs d’aigua del Montsant molt engorjat, que neix al vessant W de la roca Corbatera i aflueix al riu de Montsant, per l’esquerra, al congost de Fraguerau.
portell de la Cova de l’Anoguer
Port de muntanya
Port de muntanya dels municipis de Margalef i la Morera de Montsant (Priorat).
collet dels Ous
Collada
Coll dels municipis de la Morera de Montsant i Torroja del Priorat (Priorat).
premonstratenc | premonstratenca
Cristianisme
Membre de l’orde canonical fundat per sant Norbert a Premontré, prop de Laon (Picardia), vers el 1120, bàsicament com a reforma dels antics canonges augustinians (agustí); per això l’orde fou anomenat orde nou, per contraposició a l’orde vell.
Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina