Resultats de la cerca

Príncep Trubeckoj Professor de lingüística general a Moscou 1915-18 i, des del 1922, a Viena, després de curts períodes d’ensenyament a Rostov i Sofia Des de Viena participà activament en les tasques del Cercle Lingüístic de Praga , on esdevingué una de les figures capdavanteres de la fonologia En collaboració amb Jakobson i Karcevski, redactà les tesis, bàsiques per a la fonologia, presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia, el 1928 És fonamental el seu llibre Grundzüge der Phonologie ‘Principis de la fonologia’, publicat pòstumament el 1939 Treballà, especialment,…

Estudià a la seva ciutat natal La seva obra, eminentment social, reflecteix el sofriment causat per les injustícies El gegantisme i la dimensió mural, així com els personatges crispats, contorts i agitats, caracteritzen la seva producció, sovint estructurada en sèries Huacayñán , La edad de la ira , Los condenados de la tierra , etc També realitzà grans murals seu de la UNESCO a París, parlament de l’Equador, etc El 1995 començà a Quito, amb el suport de la UNESCO, La Capilla del Hombre, un monumental complex cultural que deixà inacabat a la seva mort, i que no fou inaugurat fins el 2002 El…

Com a caputxí adoptà el sobrenom de Martí de Barcelona , amb el qual signà els seus treballs Fou professor d’història eclesiàstica Assassinat a l’inici de la guerra civil Investigador de la cultura i la literatura catalanes de l’època medieval, realitzà nombrosos treballs sobre autors franciscans, entre els quals sobresurt de manera singular Nous documents per a la biografia d’Arnau de Vilanova Dirigí la revista “Estudis Franciscans” Fou l’autor de diversos estudis sobre la figura de Francesc Eiximenis, del qual edità Doctrina compendiosa 1929 i Terç del crestià 1929-32 Fou també el…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1875 i fou jutge interí de primera instància i fiscal municipal de Vic Fou secretari i president electe del Círcol Literari de Vic Participà en l’homenatge a Josep Giró i Torà amb un estudi biogràfic José Giró y Torá Su vida pública , 1882 i donà a conèixer un estudi de numismàtica 1884 En deixà inacabat un de Numismática vicense i contribuí als fons del Museu Episcopal amb la seva collecció de monedes Fou collaborador, amb poemes i narracions, de La Veu del Montserrat i “La Plana de Vic” Llegats literaris 1893 recollí…

Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot , Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan , instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del Diario de Lérida  i de La Veu del Segre En aquest darrer publicà colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Pòstumament, el 1913, sortí publicat ​​​​​​ Fruita de…

Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres,  La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i  La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla…

Molt jove encara, lluità per la independència de la república de Venècia, ocupada pels austríacs, i, acusat de conspiració, se n'anà a Milà Lluità amb Garibaldi al nord i a les Dues Sicílies a la tornada a Sicília, el vaixell naufragà i Nievo morí ofegat Escriptor pròdig, malgrat la seva mort prematura, produí poemes Lucciole , 1858, pamflets, assaigs, drames i, sobretot, obra narrativa Il barone di Nicastro, Il conte pecoraio 1857 però la seva obra cabdal és Confessioni di un italiano , publicada pòstumament i censurada amb el títol de Confessioni di un ottuagenario 1867,…

En protesta per la confiscació dels seus béns i per l’assetjament i la humiliació que patí a mans de la policia municipal, el 17 de desembre de 2010 es calà foc i patí unes ferides que li provocaren la mort El seu acte es transformà en un catalitzador per a la revolució a Tunísia, que acabaria amb la fi del règim de Ibn ‘Alī al gener del 2011, després de 23 anys al poder L’èxit de les protestes a Tunísia inspirà manifestacions i revoltes a diversos països àrabs i a d’altres indrets del món El 2011 li fou concedit pòstumament el premi Sakharov, juntament amb altres quatre persones…

Publicà contes i notes d’humor en diverses revistes, com  Arte Joven ,  Pèl & Ploma , Picarol , que dirigí entre el 1912 i el 1913, Papitu , L’Esquella de la Torratxa , D’Ací i d’Allà  i  El Poble Català , entre d’altres És considerat l’humorista més destacat de la seva època per la voluntat desmitificadora i crítica dels seus textos, tot i que demostra poca preocupació formal i estilística A més de nombrosos contes, publicà la narració infantil  Els camins de la sort  1922, en la revista La Mainada  Joan Triadú n’inclogué cinc narracions a l’ Antologia de contistes catalans 1850-1950  …

Fou alumne de Baillot del 1802 al 1805 al Conservatori de París Els seus primers èxits com a concertista els obtingué arran de les interpretacions de concerts de GB Viotti a l’Odéon i d’un concert que D Auber li dedicà el 1808 Fou contractat al Théâtre-Italien, on romangué fins que el 1811 inicià una llarga sèrie de viatges que el portaren a Espanya, Itàlia, Rússia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda i Alemanya Tornà a París el 1829, i a partir del 1831 fou primer violí al Teatre du Palais Royal, tasca que alternà amb la seva activitat d’ensenyant a Orléans Del 1837 al 1841 dirigí l’escola de…