Resultats de la cerca

Membre d’una família de músics italians residents als Països Baixos Era fill de Pietro Antonio Fiocco, director del cor de l’església de Notre-Dame du Sablon, de qui prengué les primeres lliçons de música Entre el 1707 i el 1731 ocupà el càrrec d’organista en aquesta mateixa església i a partir del 1714 fou mestre de capella a la cort, lloc que ocupà fins el 1744, any en què decidí retirar-se de la vida activa La seva música religiosa comprèn una missa solemne, diversos salms i motets Els seus oratoris i responsoris s’han perdut Tant en els seus motets sols com en els que formen…

Provenia d’una nissaga de músics italians Molt probablement estudià violí a Liorna amb Pietro Nardini El 1762 arribà a Madrid, i cinc anys més tard entrà com a violinista a la capella reial de Carles III L’any 1771 el seu nom apareix relacionat amb l’organització de les vetllades musicals de la cort a Aranjuez, de les quals fou nomenat director musical el 1779 Quan Carles IV accedí al tron 1788, era el director de la Reial Orquestra de Cambra Escriví prop de 450 obres amb un incipient estil clàssic, la major part de les quals instrumentals i de cambra A l’arxiu del Palau Reial de…

Feu els primers estudis musicals amb el seu pare Es diplomà al Conservatorio di Musica Giovanni Battista Martini de Bolonya i es perfeccionà amb Arrigo Serato a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i amb Carl Flesch a Berlín El 1931 aparegué en públic per primera vegada oficialment Fou primer violí de l’orquestra dels Pomeriggi Musicali de Milà Feu nombroses actuacions com a solista i també com a intèrpret de música de cambra, en qualitat de membre del Quintet Boccherini i sovint acompanyat del violoncellista Massimo Amfiteatrov i la pianista Ornella Santoliquido Entre el 1939 i el 1959 fou…

Sorgida del matrimoni de Paolo di Savona i Bianca, germana del qui fou després el papa SixtIV, se'n destacaren els membres següents Girolamo Riario — 1488, fill de Paolo i Bianca, que assolí de Sixt IV la senyoria d’Imola 1473 i la de Forlì 1480 El 1477 es casà amb Caterina Sforza, cosa que donà lloc a la branca Riario Sforza Organitzà la conjuració dels Pazzi contra els Mèdici 1478 i comandà les tropes papals durant la guerra de Ferrara 1482 Mort SixtIV 1484, fou desposseït dels seus béns i, més tard, assassinat per homes addictes als Mèdici Pietro Riario — 1474, germà de Girolamo, fou…

Té port, de poc moviment comercial, i és seu d’un arquebisbat Corresponent a l’antiga Hydruntum i seu episcopal, esdevingué, a la segona meitat del segle VI, un dels centres principals de la dominació bizantina a Itàlia i punt d’enllaç comercial entre l’Orient i els països de l’Adriàtica Fou la capital de l’antiga terra d’Òtranto , part extrema de la península Salentina Amb Bari i Tàrent, fou un focus de resistència bizantina contra els normands segle XI Sacsejada per les guerres internes d’Itàlia i saquejada pels turcs 1480, fou, durant molt de temps, possessió de la corona catalanoaragonesa…

Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana 1907-14 i de la Vaticana 1914-18, després d’una ràpida nunciatura a Varsòvia, fou arquebisbe de Milà 1921 i cardenal Com a papa estimulà la creació de collegis nacionals a Roma, reorganitzà els estudis i graus acadèmics eclesiàstics Deus scientiarum Dominus , 1931 i fundà l’Acadèmia Pontifícia de Ciències 1937 Afavorí l’acció missionera de l’Església i es preocupà del seu arrelament mitjançant la formació del clergat autòcton Del seu magisteri, força ampli, es destaquen Casti connubii , encíclica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno , sobre la qüestió…

Fou deixeble de Giovanni Legrenzi a Venècia, ciutat en la qual, després d’una estada a Roma, fou violoncellista de San Marco El 1708 dirigí a Barcelona, a la Llotja, l’estrena de la seva òpera Il più bel nome , amb text de Pietro Pariati, composta amb motiu de les noces del rei arxiduc Carles III amb Elisabet de Brunsvic fou la primera òpera representada a la ciutat Posteriorment hi estrenà altres òperes, com Zenobia, Imeneo i Scipion nella Spagna , amb text d’Apostolo Zeno Durant l’estada a Barcelona féu amistat amb Emmanuele Rincón, conegut per Emmanuele d’Astorga Passà a…

Fou alumne de Pietro Vinci entre el 1582 i el 1584 L’any 1588 inicià la publicació pòstuma d’obres de Vinci, juntament amb les pròpies Aquest any s’installà definitivament a Palerm, d’on no es mogué, llevat del període entre el 1601 i el 1605, que el passà a Venècia El 1600, a Palerm, en el debat teòric i la competició compositiva entre Achille Falcone, mestre de capella a Caltagirone, i Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm, prengué part com a partidari de Falcone Les seves composicions estan dedicades a personatges importants als quals serví com a mestre o…

La seva vigorosa personalitat i l’amplitud dels seus interessos influïren gairebé en tots els camps de la cultura italiana del seu temps, i la música no en fou una excepció Melòman amb una profunda comprensió de l’art musical, fou dels primers que acceptaren sense reserves l’obra de Claudio Monteverdi i Richard Wagner, i dedicà dos dels seus Laudi a V Bellini i G Verdi Escriví els llibrets de nombroses òperes, sovint adaptacions de drames seus La figlia di Iorio , d’Alberto Franchetti, 1906 Fedra , d’Ildebrando Pizzeti, 1909 Le martyre de Saint Sébastien , de Claude Debussy, 1911 Parisina ,…

Inicià estudis musicals amb un professor de la capella de música de la catedral de Barcelona i els continuà més tard amb Pietro Donatutti Durant tres temporades fou contractat pel Gran Teatre del Liceu El 1841 anà a ampliar estudis de cant a Milà amb F Lamperti i en 1841-42 estigué contractat a Pavia, on es presentà amb I Puritani , òpera amb la qual tingué una bona acollida Posteriorment actuà en altres teatres italians, com els de Pàdua, Vicenza, Venècia, Trieste, Torí, Milà i Verona També cantà a Viena i entre els anys 1849 i 1851 actuà a Barcelona Arreu demostrà la seva vàlua…