Resultats de la cerca

Un dels pioners del bàsquet català, fou jugador del CE Laietà en les dècades de 1920 i 1930 Aconseguí dues vegades el Campionat de Catalunya Formà part de la selecció catalana en diversos partits Posteriorment fou entrenador del primer equip del CE Laietà, amb el qual obtingué el Campionat d’Espanya 1942 En deixar la direcció esportiva de l’equip, s’incorporà a la junta directiva del club i accedí a la presidència 1964-73 El 1985 fou nomenat president honorari del club i l’any 1994, Històric del Bàsquet Català

Fou atleta de la UE Vic i del Futbol Club Barcelona Guanyà en tres ocasions la prova de 200 m del Campionat de Catalunya 1951-53 i en dues la de 100 m 1951, 1953, i fou subcampió en 100 m 1952 i tercer en 200 m 1954 En els Campionats d’Espanya guanyà la prova de relleus 4 × 100 m 1952 i fou subcampió el 1953 Formà part de la preselecció espanyola per als Jocs Olímpics del 1956 A partir del 1974 s’implicà amb l’Agrupació de Veterans de Catalunya L’any 1984 guanyà tres títols 100, 200 i 400 m en els Campionats d’Europa, repetí títol en els 400 m 1988 i guanyà la medalla de bronze en els 200 m…

El poema elogia la figura dels comtes Guifré el Pelós 874-98, fundador del monestir de Ripoll Miró Bonfill, comte de Besalú 968-84 i bisbe de Girona 970-84 Miró, comte de Besalú i de Cerdanya 898-27, i la seva muller Ava † 962 Ermengol, fill de Sunyer de Barcelona i comte d’Osona 940-42 Guifré II de Besalú 927-57, i Sunifred, comte de Cerdanya 927-68 i Besalú 957-68 La data de redacció dels epitafis fou anterior al 1018, quan encara Oliba vivia al monestir, i, per això, no hi figura el comte Bernat Tallaferro de Besalú 988-1020, que fou enterrat també a Ripoll Per a…

Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els termes de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll És esmentat des del s XI

Estudià al seminari de Barcelona, d’on passà a Girona 1862 com a familiar del bisbe Constantí Bonet Ordenat de sacerdot 1866, exercí algun temps el ministeri parroquial, fins que professà com a benedictí a Montserrat 1876 Fou secretari de l’abat Miquel Muntadas, hostatger i majordom El 1890 fou nomenat prior de Montserrat i el 1892 visitador de la província espanyola de la Congregació de Subiaco Aleshores fou nomenat abat titular de Ripoll Exercí el càrrec fins el 1907, que, malalt, es retirà a Montserrat Sota la seva gestió s’expandí molt l’orde a tot l’Estat espanyol i als…

És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs Havia estat anomenat del Prat sembla que el feu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat Esmentat al segle XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947 Fins el 1970 pertanyia a l'antic terme de la Parròquia de Ripoll Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix , santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat

Foren uns dels més importants fabricants d’armes de foc catalans El Museu Etnogràfic de Ripoll en conserva nombroses peces, i en figura alguna altra al catàleg del Musée de l’Armée de París

Existia ja l’any 890 fou possessió del monestir de Ripoll

Se’n conserven dos opuscles en els quals discuteix el dia del naixement de Jesús, dedicats a l’abat Oliba, el 1037, i al monjo Dalmau, company seu, el 1065, dades extremes de la seva activitat coneguda, i una altra obreta sobre el cicle pasqual de Dionís En el camp de les matemàtiques escriví sobre la multiplicació i la divisió del nombre de l’àbac i un altre tractat, que li és atribuït, sobre pesos i mesures L’obra més important, però, és el recull de teòrics musicals antics que formen el  Breviarium de musica , amb un pròleg en vers adreçat al monjo Pere, futur abat de Ripoll, com a…

Es conserva l’església romànica, de dues naus, coneguda encara pel Priorat i situada prop del cementiri de Banyeres és esmentada ja com a priorat l’any 1280 La dependència de Ripoll es troba documentada entre els anys 1318 i 1352 Depenia d’aquest priorat el lloc de Salomó Tarragonès, que el 1352 tenia 36 masos L’any 1559 el priorat de Banyeres i els seus béns foren units al collegi de benets de Lleida i després al de Sant Pau del Camp, de la Congregació Claustral Benedictina aleshores ja feia anys que no tenia comunitat i només un prior titular