Resultats de la cerca

Fundador de la penya barcelonista Germanor i de la Penya Solera, la primera penya oficial del Futbol Club Barcelona durant la postguerra, formà part del comitè organitzador dels actes d’inauguració del Camp Nou 1957 El 1978 fou candidat a la presidència del club blaugrana en les eleccions que guanyà Josep Lluís Núñez Acceptà l’oferiment de Núñez de dirigir una de les vicepresidències, que exercí fins el 2003, passant a encarregar-se de les tasques socials i la relació amb les penyes El 1999 més de tres-centes penyes li feren un homenatge al Camp Nou Rebé la medalla al mèrit esportiu i la de…

Comença a Pamplona el judici contra cinc joves acusats de violar una madrilenya de 18 anys el 7 de juliol de 2016, durant les festes de San Fermín, a la capital navarresa Als acusats, que s’autoanomenen La manada , se’ls imputen delictes d’agressió sexual, robatori violent i delicte contra la intimitat, i la pena que se’ls demana és de vint-i-dos a vint-i-cinc anys de presó El judici aixeca una gran indignació quan el jutge accepta com a prova un informe de la defensa que pretenia demostrar que la víctima feia "vida normal" i no estava traumatitzada El dia 28, acaba el judici i…

La junta de govern del Mecanisme Europeu d’Estabilitat MEDE, format pels ministres d’economia i finances dels països de la zona euro, aprova la línia de crèdit de 240000 milions d’euros, que constitueixen part dels ajuts per garantir que els països tinguin accés a finançament fins a un màxim del 2% del PIB de cada estat, en condicions molt favorables per fer front a la despesa sanitària Tanmateix, aquests crèdits estan subjectes a estrictes condicions Espanya, Grècia, Portugal i Itàlia en són els principals destinataris, però els tres primers estats descarten fer-ne ús Espanya, però, sí que…

Era composta per membres de l’ajuntament i tres diputats a les corts i aviat donà la presidència i el comandament de l’exèrcit al Principat al general Mde la Concha 27 de juliol i acceptà el nomenament de Pasqual Madoz com a governador civil 11 d’agost Arraconada en part per l’agitació obrera existent —notablement per l’oposició d’aquesta a les selfactines—, obtingué tanmateix la supressió del dret de portes, l’autorització per a l’enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia nacional No aconseguí, però, d’estendre efectivament la seva autoritat al Principat, a causa de l’…

La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat de la Riba de secretari…

L’incompliment per part de Gualter dels compromisos adquirits provocà la batalla de Cefís març del 1311 entre les forces del duc i la Companyia Catalana, amb el triomf dels almogàvers, que els valgué l’establiment al ducat Malgrat que Desllor havia restat al costat de Gualter, la Companyia li oferí el govern després del refús de Bonifazio de Verona Desllor acceptà i rebé el títol de mariscal i el castell de Salona en feu es casà amb la vídua de Thomas d’Autremencourt o de Stromoncourt, feudatari de Salona mort en la batalla El 1312 la Companyia donà el títol de duc a Manfred de Sicília, i…

Treballà sobretot a França, de la qual féu una de les primeres síntesis, La France préhistorique 1879 també treballà en altres indrets d’Europa i del nord d’Àfrica, entre els quals la península Ibèrica, de la qual féu també una de les primeres grans síntesis, Les âges préhistoriques de l’Espagne et de Portugal 1890 Fou contrari a admetre l’autenticitat de les pintures d’Altamira en una famosa polèmica sobre l’art rupestre del Paleolític, però l’acceptà el 1902 Publicà Les monuments des îles Baléares 1892, i des del 1869 dirigí la primera revista de prehistòria Matériaux pour l’histoire…

Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de dimitir La seva…

Doctorat en drets a la universitat literària de Mallorca, el 1788 hi guanyà una càtedra de dret canònic El 1794 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, però no fou ordenat de sacerdot fins l’any següent No acceptà l’arquebisbat de San Juan de León Caracas, que li fou ofert el 1807 Els anys 1812-13, 1818, 1821 i 1835 exercí el càrrec de vicari general governador de la diòcesi de Mallorca, i es mostrà partidari de la constitució i d’Isabel II Escriví cartes i poemes en llatí i publicà diverses circulars i un elogi del bisbe Bernat Nadal 1819 Fou membre de l’Academia de la Historia 1817

Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa Fou acadèmic…