Resultats de la cerca

Fou desenvolupat a la dècada del 1970 per Seymour Paepert, del MIT L’usuari veu una petita tortuga en pantalla, a la qual pot demanar que es desplaci i dibuixi línies a més, l’usuari pot definir instruccions per tal que això es realitzi de manera automàtica, simplement donant nom a un conjunt d’accions L’ús de gràfics senzills i la facilitat d’interacció converteixen el Logo en una eina interessant per a practicar de manera divertida els conceptes matemàtics d’altra banda, l’estructuració dels programes en instruccions definides pel mateix usuari acostuma els infants a pensar…

Tradicionalment, hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada , les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els dàtils La fruita seca i oleaginosa acostuma a contenir poca aigua 4-7 g/100 g, però força lípids 40-70 g/100 g, midó i una quantitat remarcable de pròtids 15-25 g/100 g Té un valor energètic alt 450-650 kcal/100 g, i és també interessant pel seu contingut en vitamines i en elements minerals La proteïna d’alguna fruita seca, com la del cacauet, presenta un valor biològic relativament important La castanya té…

La mineralomassa que la vegetació emmagatzema o immobilitza depèn de la seva biomassa i de la seva concentració mitjana de nutrients Com que els boscs acumulen molta biomassa, les mineralomasses forestals són també molt més grans que les dels altres ecosistemes A les selves humides equatorials la vegetació conté la major part dels nutrients de l’ecosistema Als boscs temperats, el sòl acostuma a tenir més pes quantitatiu en la distribució de nutrients, tot i que la vegetació en conté quantitats molt considerables En el cas dels boscs mediterranis, biomasses sovint moderades queden…

La seva intervenció, que requereix actuació directa als centres, s’adreça als òrgans directius i de coordinació, al professorat, a l’alumnat i a les famílies, per tal de collaborar a oferir la resposta educativa més adequada, especialment per als alumnes amb disminucions o que presenten més dificultats en el procés d’aprenentatge La seva àrea d’acció, que abasta els centres docents de l’àmbit territorial propi del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya, acostuma a ésser comarcal o subcomarcal, però, en funció de les necessitats específiques de cada zona, pot…

Durant l’època de reproducció els adults adquireixen uns colors vius Són molt abundants als rius i les llacunes viuen preferentment prop del fons Són comestibles, i són especialment apreciats els que viuen en aigües molt pures N'existeixen diverses espècies, algunes de les quals exòtiques, pròpies de la regió indomalaia El barb comú Bbarbus pot atènyer fins a mig metre de llargada i té el primer radi de l’aleta dorsal ossificat És freqüent als rius europeus El barb de muntanya o barb truiter o cua-roig   Bmeridionalis no passa de 30 cm i no té cap radi ossificat Acostuma a…

Hom acostuma a distingir entre l' adreça física , que dóna la referència de la posició física real, i l' adreça lògica , que dóna la referència del lloc d’origen o de destinació de les dades sense que calgui indicar ni saber l’adreça física El mètode emprat per a determinar l’adreça física a partir de l’adreça lògica és l'adreçament En el protocol IP, d’internet, l' adreça IP , que identifica un nus de la xarxa, és una referència numèrica jerarquitzada de dominis Sovint, però, en lloc de l’adreça IP, hi ha referències simbòliques o identificadors en aquest cas, el…

Gairebé tots els models suposen relacions lineals entre ambdues classes variables Hom acostuma a fer l’anàlisi partint d’un nombre molt gran d’observacions per tal d’obtenir estimacions d’una gran precisió, per a cadascuna de les quals hom tindrà un conjunt de resultats que formen la matriu de les dades Mitjançant aquesta matriu hom calcula els coeficients d’intercorrelació entre les variables i després, mitjançant els mètodes del model factorial emprat, les saturacions de les variables en els factors comuns i les comunitats de cada variable,…

Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises La nota de pas, que pot ser diatònica ex 1 o cromàtica ex 3 i enllaçar dues notes reals d’un mateix acord ex 1 o de diferents ex 2, és un dels ornaments melòdics més utilitzats i el que permet que la línia melòdica de les veus pugui efectuar recorreguts per grau conjunt en una mateixa direcció La nota de pas acostuma a situar-se en un temps mètricament dèbil i a tenir un valor relativament breu quan apareix situada en un temps mètricament fort es pot parlar de nota de pas accentuada, tot i que, si l’atac…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla Consta de tres tubs de canya de diferent llargada, amb llengüeta senzilla idioglota Dos dels tubs, amb quatre o cinc forats digitals, es toquen cadascun amb una mà, el més curt a la mà dreta i el més llarg a la mà esquerra El tercer tub, sense forats digitals, és el bordó, el qual acostuma a estar lligat al tub melòdic llarg mitjançant un fil de metall Per fer sonar l’instrument, l’instrumentista es posa les tres llengüetes dins la boca i utilitza la tècnica de respiració circular S’utilitza per a acompanyar bona…

En el moment de la seva aparició, unida a la de l' ars nova , era el menor dels valors musicals en ús, si bé en teoria podia dividir-se en tres o dues semiminimae Se la representa mitjançant un petit cap romboidal amb cauda ascendent en la música de l’Edat Mitjana el petit cap acostuma a estar acolorit, mentre que en la del Renaixement és blanc La seva pausa s’indica mitjançant un traç ascendent unit a una línia del pentagrama, que ocupa la meitat de l’espai immediatament superior Al segle XVII el cap de la minima prengué forma arrodonida Actualment, la figura resultant és…