Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
Barcoquebes
Història
Sobrenom donat pels seus partidaris a Simó, cap de la segona rebel·lió jueva contra Roma (132-135).
Aquesta fallida revolta, provocada pel decidit intent d’Adrià de romanitzar la Judea supressió de la circumcisió, edificació a Jerusalem d’un temple a Júpiter, etc, fou atiada per diversos rabins, entre els quals destacà ‘Aqibà ben Yosef Aquest sobrenom de Simó —personatge convertit per una gran part del poble en messies i que àdhuc arribà a encunyar moneda a Jerusalem— fou interpretat com a “fill de la mentida” pels seus contraris L’any 1960 en foren descobertes prop de la mar Morta diverses cartes autògrafes
El Teatre Català
Setmanari
Setmanari publicat entre el 1912 i el 1917, dirigit per Francesc Curet.
Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc Hi collaboraren Alexandre Plana, Apelles Mestres, Adrià Gual, Ambrosi Carrion i Rafael Marquina, entre els més assidus Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani
Luci Anneu Florus
Literatura
Escriptor llatí.
Escriví un Epitome, o Bellorum Romanorum libri duo , de Tit Livi, famós a l’edat mitjana i a l’edat moderna, i potser és identificable amb l’autor d’un diàleg, Vergilius orator an poeta si això fos cert, Florus hauria estat africà i mestre, hauria fugit de Roma en temps de Domicià, on hauria tornat en temps d’Adrià, i s’hauria establert a Tarragona Han estat conservats poemes d’un Florus a qui alguns atribueixen el Peruigilium Veneris , potser també identificable amb l’historiador
Francesc Rodríguez i Pereira
Literatura catalana
Dramaturg.
Signa les seves obres amb el nom Francesc Pereira El 1993 obtingué el premi Ignasi Iglésias pel monòleg Biografia 1994 Ha publicat diverses peces que giren entorn de la incomunicació, les relacions de parella i el sexe Ficus 1990, premi Adrià Gual 1989, “ Silencis ” dins Monòlegs a tres bandes , 1993, Patates 1994 i “ Primavera ” dins Homes , 1997 Entre els seus textos inèdits, es coneixen Infimitats estr 1991, 21 històries d’amor estr 1995, i Trinitat 1998 Ha escrit també novella, poesia i guions radiofònics
Bulla Regia
Ciutat antiga
Ciutat romana de Tunísia.
Situada al peu de la cadena del Tall septentrional, el lloc fou residència dels reis númides Incorporada al domini romà en temps de Cèsar, assolí l’estatut de colònia en època d’Adrià Fou seu episcopal fins al principi del s VIII Es conserven en molt bon estat el fòrum, presidit per un capitoli, i el teatre També s’hi han excavat unes termes públiques i diferents cases amb peristil, que presenten la particularitat de tenir un pis subterrani excavat a la roca per a protegir-se de la calor estival
Edirne
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la Tràcia, Turquia, situada a la confluència del Marica i el Tundža.
Centre comercial i manufacturer producció de seda i cotó Anomenada antigament Adrianòpolis, del nom del seu fundador, l’emperador Adrià, serví de defensa bizantina contra les invasions dels gots i dels búlgars El 1205 fou sotmesa a la sobirania veneciana El soldà turc Murat I la conquerí 1362, i continuà en poder turc fins a la caiguda de Constantinoble Després de diverses ocupacions, passà als búlgars amb la primera guerra balcànica El 1913 tornà als turcs, el 1920 passà a Grècia, i el 1922 retornà definitivament a Turquia
El TSJC anul·la la setmana laboral de 35 hores als ajuntaments
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya suspèn cautelarment els acords adoptats per vuit ajuntaments de Catalunya que havien pactat una reducció de la setmana laboral a 35 hores La mesura havia estat adoptada pels ajuntaments de Calonge de Mar, Premià de Mar, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Ribes, Torelló i Tortosa La decisió del TSJC provoca la reacció dels delegats sindicals de CCOO, UGT i CGT, que es manifesten a la tarda davant la Delegació del Govern de Catalunya a Barcelona
Víctor IV
Cristianisme
Nom de l’antipapaOttaviano di Monticelli (1159-64).
Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors
Institució del Teatre
Teatre
Nom que la diputació provincial de Barcelona donà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic- després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera.
Proclamada la República, bé que continuà com a director Adrià Gual, fou nomenat un nou patronat 9 de juny de 1931, presidit per Ventura Gassol i integrat per PCoromines, J Puig i Ferreter, PCrehuet, JMillàs i Raurell i LMas Per l’abril del 1934 dimití AGual i JAlavedra fou nomenat director Després dels fets d’octubre del 1934 JAlavedra fou destituït, fins el 1936, que fou constituït de nou el patronat del 1931 Acabada la guerra civil de 1936-39 prengué el nom d' Institut del Teatre , i en fou pràcticament expulsat tot el personal
Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana
Energia
Economia
Empresa de l’INI constituïda el 1946 a Barcelona.
Aprofità les conques de la Noguera Ribagorçana, de l’Ebre i del Cinca Participà en les centrals nuclears d’Ascó I i II i en la de Vandellòs II i, conjuntament amb Hidroelèctrica de Catalunya, en Tèrmiques del Besòs, propietària de les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Cubelles Garraf El 1983 passà a dependre de l’ Empresa Nacional de Electricidad , que el 1999 l’absorbí totalment Fins el 2001, Fecsa-Enher fou la filial que operà com a distribuïdora d’energia elèctrica de Catalunya, any que canvià pel nom de Fecsa-Endesa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina