Resultats de la cerca
Es mostren 696 resultats
Els torpediniformes: tremoloses o vaques
Els torpediniformes tenen el cos en forma de disc arrodonit, la cua relativament gruixuda, les aletes dorsals i caudal ben desenvolupades i la pell llisa Estan dotats de dos potents òrgans elèctrics , originats a partir d’una modificació dels teixits musculars, que es disposen respectivament a cada costat del cap i produeixen descàrregues elèctriques prou intenses per atordir una presa o bé foragitar un possible predador A més, la boca és ventral, petita i recta, les dents són més agudes en els mascles, les vàlvules nasals s’uneixen formant un lòbul que arriba a la boca i els ulls són més…
escarabat lluent
Entomologia
Nom que rep l’espècie Calosoma sycophanter de la família dels caràvids, el gènere Hyster de la família dels histèrids i algunes espècies de crisomela.
Calosoma sycophanter és un escarabat de 3 cm de llargària, cos esvelt, cap allargat i prim, abdomen cobert d’èlitres amples de vores paralleles de color daurat i marcats per estries longitudinals Habita als boscs de pins, on duu vida crepuscular i s’alimenta sobretot d’erugues És molt comú en els boscs litorals dels Països Catalans El gènere Hyster comprèn escarabats de petites dimensions, amb el cap curt, retràctil sota el tòrax, i armat de fortes mandíbules tenen el cos arrodonit, els teguments forts i brillants, el tòrax i l’abdomen amples i les potes curtes Viuen entre…
rossinyol

Rossinyol
Kentish Plumber (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 16 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares.
És fortament territorial i s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, que captura a terra o entre el sotabosc, i de baies, especialment de saüc Hom n'aprecia el cant del mascle, no tan melodiós com el d’alguns altres moixons, però molt més virtuós i capaç de fer redoblaments brillants, matisos suaus i fortes notes És difícil de mantenir-lo engabiat, a causa del règim alimentari i de l’instint migrador a més, en captivitat gairebé no canta Habita en boscs amb vegetació baixa densa i maleses humides al nord-oest d’Àfrica, l’Europa meridional i central i l’Àsia Menor, i hiverna…
mandril
Mandril: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e vertebrats, cl mamífers)
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats
, de la família dels cercopitècids, que ateny 1 m de llargada i 50 kg de pes, molt robust i dotat d’una gran força muscular, amb un cap molt gros i visera supraorbital molt marcada.
El musell és allargat, de color negre en les femelles i vermell amb unes protuberàncies cutànies laterals blaves en els mascles El pelatge és llarg i poc dens, d’un color terrós al dors i als flancs, groguenc al pit i blanquinós al ventre El color de les natges varia amb l’edat i l’estat sexual Habita a les selves de l’Àfrica occidental, amb preferència a la terra ferma, i s’alimenta d’una gran varietat de plantes i de petits animals De costums sedentaris, habita en grups de fins a 50 individus, comandats per un mascle vell D’un caràcter agressiu i irritable, el mandril és també…
llúdria
Mastologia
Nom donat als mamífers de la família dels mustèlids pertanyents als gèneres Lutra, Lutrogale, Pteronura, Amblionix, Aonix i Enhydra, caracteritzats pel fet de tenir un tronc llarg i flexible i un cap aixafat i ample.
Les potes són petites, amb cinc dits units per una membrana El pèl és dens i curt La llúdria comuna Lutra lutra ateny, com a màxim, 1,50 m de longitud total És un animal típicament adaptat al medi fluvial neda amb facilitat, el pèl impedeix que l’aigua arribi a la pell i les orelles presenten un dispositiu que permet de tancar el conducte auditiu S'alimenta de peixos, i fa els amagatalls a les riberes dels rius amb vegetació Habita a Europa, Àfrica, Amèrica i una gran part d’Àsia, i va en regressió als Països Catalans La llúdria gegant Pteronura sp pot arribar a fer 2,20 m, i…
riu de la Llosa
Riu
Riu de la conca del Segre, al qual aflueix per la dreta.
Té la capçalera entre el pic d’Engaït Encamp, Andorra, la portella Blanca d’Andorra i la serra de l’Esquella Lles, Baixa Cerdanya D’orientació general N-S, forma la vall de la Llosa , de fons planer, pel seu origen glacial, que davalla fins a uns 1 600-1 500 m alt molí de Viliella, on la vall esdevé purament fluvial amb el tàlveg angulós, bé que emplenat pels alluvions Després de passar entre Viliella i Coborriu de la Llosa, alimenta una canalització que rega prats de Prullans, i entre aquest municipi i el de Lles serveix de límit fins a l’aiguabarreig amb el Segre, a la vila de…
cucut

Cucut
© Gabriel Buissart
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, caracteritzat per tenir les plomes de la gorja i les de les parts superiors d’un color gris blau, les inferiors, blanquinoses amb ones de color gris fosc, i la cua, llarga, arrodonida, grisenca, tacada de blanc; la longitud total és d’uns 35 cm.
Quan vola hom el pot confondre amb l’esparver És una espècie arborícola, però a vegades hom la pot trobar en terrenys sense arbres El cucut és estès per tot Europa i s’alimenta d’erugues, insectes i petits vertebrats És característic d’aquesta espècie el parasitisme a què la femella sotmet els nius d’altres espècies d’ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis Els pares adoptius, sense adonar-se'n, o si més no sense que els importi el fet, alimenten amb molta cura la cria de cucut, que molts cops és, al cap de pocs dies després de nada, unes quantes vegades més grossa que…
Kenneth Cook
Literatura
Escriptor i periodista australià.
La seva experiència durant els anys cinquanta com a treballador de l’Australian Broadcasting Commission al poble de Broken Hill alimentà Wake in Fright 1961, un petit clàssic de les lletres del continent austral El 1966 cofundà el Liberal Reform Group per oposar-se a la guerra del Vietnam, però no fou escollit diputat en cap de les dues ocasions que es presentà a les eleccions Guionista de ràdio i televisió, triomfà entre el públic lector amb novelles com Chain of Darkness 1962, Tuna 1967 i Pig 1980, i amb els contes de la trilogia iniciada amb The Killer Koala 1986 Apassionat de la natura,…
trencalòs

Trencalòs femella
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, de 100 a 110 cm, que és de color blanc rogenc al cap i les parts inferiors, bru negrenc a les superiors i la cua, amb el raquis de les rèmiges i les rectrius blanc, i té una ratlla negra des de darrere de cada ull fins al bec, a la base del qual pengen dos flocs de plomes negres.
Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla Les legislacions espanyola i…
vall de Cregüenya
Vall del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), tributària, per l’esquerra, de l’Éssera, prop dels banys de Benasc.
És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones per les crestes d’Estatats, d’Aragüells amb el pic de Cregüenya , de 3000 m alt, el pic de Pedresalbes i el pic d’Aragüells i la cresta de Cregüenya entre el coll de Cregüenya o d’Aragüells, a 2910 m alt, i el coll Maleït, i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya , que alimenta l’ estany de Cregüenya 2657 m alt Entre l’estany i l’Éssera, els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya , important avetar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina