Resultats de la cerca

Teixidor, milità al Partit Democràtic El 1864 signà un manifest reivindicant l’acció collectiva dels treballadors davant la patronal per millorar les condicions laborals El 1865 assistí al Congrés Obrer de Barcelona En la Revolució de Setembre del 1868  figurà com a cap de llista de la Junta Revolucionària de la Diputació de Barcelona El Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el presentà candidat a Corts constituents 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal successor del Partit Democràtic Elegit amb els vots de l’obrerisme i del federalisme, fou el primer diputat que…

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de València i es dedica professionalment a la docència El 1973 fou guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Grills esmolen ganivets a trenc de por , i l’any següent fou inclòs en l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn fresca València, 1974 i posteriorment en d’altres tant de l’àmbit català com d’altres llengües Reculls posteriors són L’ou de la gallina fosca 1975, Vaixell de folls 1979, Coltell al cap 1980, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, Bardissa de foc 1981, La paüra dels crancs 1986, l’antologia Tria…

L’anomenat “Pacte de Sant Gervasi” del febrer de 1914 establert per a les eleccions legislatives anunciades per al març entre el Partit Radical i la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR féu esclatar aquesta darrera formació Una de les seves escissions fou Esquerra Catalanista, presentada oficialment el 18 de juny, amb La Nació com a portaveu El seu eslògan “Endintre” era una versió pròpia del “Catalunya endins”, que subratllava la voluntat d’executar allò que Rovira teoritzà com “la nacionalització de Catalunya” títol d’un llibre seu publicat el mateix 1914, al marge dels contagis…

Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…

Participà com a progressista en la revolució del 1854 i fou elegit diputat per Zamora Lluità el 1856 contra O'Donnell i hagué d’exiliar-se a França Tornà poc temps després i fou elegit novament diputat L’any 1863 adquirí i dirigí el diari La Iberia Conspirà amb Prim i hagué de fugir a Portugal, des d’on passà a Anglaterra i a França Preparà la rebellió dels sergents de la caserna de San Gil, a Madrid 1866, que fracassà condemnat a mort en rebellia, pogué fugir a França L’any 1868 s’uní a Serrano i fou un dels caps del moviment revolucionari Ministre de governació amb Serrano i amb Prim i…

De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l’estudi i a l’acció de reforma social Llevat d’uns anys passats a Madrid, mai no sortí de Galícia i de la muntanya santanderina, bé que féu contribucions a congressos penitenciaris celebrats a Estocolm, Roma i Petersburg, i publicà treballs a revistes científiques estrangeres Vídua el 1855 de l’advocat i escriptor Fernando García Carrasco, amb el qual s’havia casat el 1847, es reclogué amb els seus fills a Potes Santander, aleshores racó quasi inaccessible, on escriví dos dels seus treballs més coneguts La Beneficencia, la…

La vall de Núria o de “ Annuria ” és documentada per primera vegada l’any 1087, quan el comte Guillem Ramon I de Cerdanya la cedí al monestir de Santa Maria de Ripoll a fi que hi pogués fer pasturar els seus ramats La primitiva església, amb l’hospici o hospital que tenia annex, és documentat per primera vegada l’any 1162, quan el papa Alexandre III li féu una concessió d’indulgències perquè els fidels les poguessin guanyar el dia 8 de setembre, festivitat patronal de la capella La capella, amb el nom d’ hospitium o hospital, rebia donacions dels fidels des del final del segle XIII 1270, 1280…

Net de Lluís Bonifaç i Sastre , amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès Valls, Alt Camp 1709-47, escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Francesc Bonifaç i Massó  Figura cabdal de l’escultura barroca catalana Començà a actuar a 22 anys a 33 obtingué el títol d’acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i fins als 58 anys, que morí, treballà per a més de 50 pobles de Catalunya, així com per a Madrid i Puerto Rico Executà 48 retaules amb llurs imatges, unes altres 31 imatges soltes, 12 traces de retaule, 5 misteris de processó, 8 models de…

Duc de la Torre Es distingí durant la primera guerra Carlina que féu, en part, a Catalunya el 1840 ja era mariscal de camp Espartero l’envià a Barcelona 1842 per sotmetre la ciutat, però pocs mesos després Serrano s’afegí al pronunciament moderat-progressista de Prim, Narváez i altres que enderrocà el regent Fou nomenat ministre universal per la junta revolucionària de Barcelona Després d’un seguit de vicissituds, facilità l’adveniment al poder dels moderats maig del 1844, és a dir de Narváez Del 1846 al 1848 fou el favorit d’Isabel II, però el príncep consort reeixí a allunyar-lo de Madrid…

Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930 Des d’aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l’ortografia, ja amb el propòsit d’arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans Fins el 1935 n'aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país La collecció, interrompuda per la guerra civil de 1936-39, no pogué ésser represa fins el 1946 El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor erudit de les edicions i dels pròlegs, on sovint han…