Resultats de la cerca
Es mostren 1282 resultats
la Muga

Desembocadura de la Muga, a Empuriabrava
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc que desguassa a la Mediterrània.
Neix sota el pla de la Muga 1 186 m d’altitud, a migjorn del Montnegre 1 425 m, al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, i des dels hostals de la Muga a banda i banda de riu constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus roc de Frausa, serra de l’Albera, travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat pantà de Boadella Prop de Peralada rep el Llobregat…
canal
Electrònica i informàtica
Comunicació
Banda de freqüències d’una transmissió.
L’amplada d’aquesta banda depèn del tipus de transmissió així, en radiodifusió la banda és relativament estreta 9 kHz en AM i uns 225 kHz en FM i hom no acostuma a parlar de canals, sinó que tota emissió és caracteritzada per una freqüència o bé una longitud d’ona però en el cas de la televisió, en què la banda és molt ampla, convé assignar uns canals d’una amplada definida, a fi d’establir un nombre d’emissores limitat i evitar les interferències Per un canal de TV és transmesa la informació corresponent a la imatge i la del so, i, doncs, hi ha una portadora d’imatge modulada…
Sant Miquel de Batea
Art romànic
La vila de Batea es troba al cim d’un petit tossal de 376 m d’altitud, al sector meridional del terme El seu castell és esmentat l’any 1153 en la donació que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV féu als templers del castell de Miravet amb tots els seus termes segons aquesta escriptura, la fortalesa de Batea formava part de l’ampli territori del castell de Miravet Tot i la reculada menció del lloc, l’existència de la seva església parroquial no consta documentada fins a la darreria del segle XIII, en què el seu rector figura en les relacions de les esglésies que contribuïren a la dècima…
Antoni Correig i Blanchar

Antoni Correig i Blanchar
© Dpt. d’Astronomia i Meteorologia. Universitat de Barcelona
Geologia
Físic i sismòleg.
Doctor en física per la Universitat de Barcelona i màster en Geofísica per la Universitat de Saint Louis EUA, el 1981 impulsà la creació del Servei de Sismologia de Catalunya i installà una xarxa local de tres estacions sismològiques de banda ampla pioneres a l'Estat espanyol Treballà en la determinació de paràmetres focals dels terratrèmols i en la dispersió d’ones internes, i posteriorment en les característiques del soroll sísmic i en les bases físiques de la sismogènesi Catedràtic de física teòrica de la Universitat de Barcelona, el 1982 fundà el Laboratori d’Estudis…
Els erinacèids: eriçons
Àrea de distribució mundial de la família dels erinacèids Maber, extret de JE Webb et al, 1979 Els erinacèids representen la família més primitiva dels insectívors sense cec lipotifles i constitueixen un grup molt homogeni Se’n coneixen exemples fòssils de l’Eocè durant aquest període, i fins a finals del Miocè o principis del Pliocè, habitaren Amèrica del Nord, on es van extingir Habiten Europa des de finals de l’Eocè, Asia des de l’Oligocè i Àfrica des del Miocè Són representats per dues subfamílies els equinosoricins i els erinacins La primera inclou quatre gèneres del SE d’Àsia i es…
Sant Cugat de la Mussarra o de la Montsarra (Torrelles de Foix)
Art romànic
Es tracta de l’església desapareguda que presidia la quadra de la Mussarra o la Montsarra, al lloc on avui hi ha la gran masia de la Mussarra, al límit amb el terme de Sant Martí Sarroca S’esmenta l’any 1143 en unes deixes que féu Vidià de Sant Vicenç, dins la parròquia de Sant Cugat de Muscarra , al monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès El 1156 surt amb la forma Muszarra i el 1159 amb la grafia Almuzarra, topònim d’arrel àrab La quadra de la Mussarra, per donació de Guillem de Tarragona, passà el 1230 al patrimoni del monestir de Santes Creus i l’església agafà l’advocació de sant…
gafa de punta
Construcció i obres públiques
Clau de tija ampla i plana emprat per a unir els bastiments de fusta a l’obra.
fossa ilíaca interna
Anatomia animal
Depressió ampla, triangular, poc profunda i llisa situada en la cara superior interna de l’os ilíac.
Forma les parets de l’excavació superior de la pelvis i s’hi insereix el múscul ilíac
arbre planifoli
Botànica
Arbre de fulles planes i de làmina ampla, com en la blada, l’alzina i l’avellaner.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina