Resultats de la cerca
Es mostren 975 resultats
El Obrero
Setmanari
Setmanari, òrgan de la Federació de Les Tres Classes del Vapor, aparegut a Barcelona del desembre del 1880 al novembre del 1891.
El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà partidari del…
Estances
Literatura catalana
Llibre de poemes de Carles Riba publicat el 1930 i que inclou Primer llibre d’Estances, que ja havia aparegut el 1919.
Desenvolupament enciclopèdic El volum suposa la incorporació del poeta al panorama literari català, en la línia del postsimbolisme europeu del moment, després d’un primer període de formació en el qual s’havia mogut entre el to escolar d’adscripció noucentista de Dotze damiselles sonets galants a l’amor i el component més proper a Maragall de La paraula a lloure , dos reculls que restaren inèdits Les primeres estances aparegueren el 1913 i el 1914 a la revista Catalunya amb el títol genèric d’ Aspàsia i es troben en la línia de les que Josep Maria López-Picó havia publicat el 1912 a Amor,…
Poesies fantàstiques en mallorquí
Literatura catalana
Recull poètic de Tomàs Aguiló i Forteza, aparegut a Palma el 1852, que incloïa dotze composicions, la majoria redactades entorn del 1847.
Desenvolupament enciclopèdic El nucli inicial manté una destacada unitat de to, centrat tot ell entorn del tema de la mort Són poemes narratius on predomina l’ambient de misteri, només resolt al final, amb personatges solitaris, ambients nocturns, amors impossibles i medievalisme en l’ambientació, característiques que els vinculen a la baladística romàntica L’altra gran influència ésla de la literatura tradicional ús predominant de la forma mètrica del romanç, constants repeticions i diàlegs vius Tanmateix, es tracta d’una obra poètica molt treballada sota la seva aparent simplicitat, tant…
acromegàlia
Patologia humana
Malaltia originada per l’existència d’un tumor hipofisiari productor de l’hormona del creixement, el qual ha aparegut a l’edat adulta.
És un trastorn d’evolució lenta que es caracteritza generalment per la creixença de les mans, els peus, la mandíbula i, en general, de totes les parts distals A més, s’acompanya de diabetis i altres afeccions neurològiques i osteoarticulars
El Mole
Periodisme
Periòdic satíric d’idees liberals en català, aparegut a València l’1 de febrer de 1837, fundat i redactat per Josep Maria Bonilla.
Tingué un gran èxit de públic 3 000 subscriptors el 1840 i pot ésser considerat com el capdavanter de les idees liberals al País Valencià i de la Renaixença, tant per l’ardida defensa de la llengua com per les seves contribucions al recobrament de la consciència valenciana A conseqüència de processos i suspensions múltiples tingué diverses etapes 1837, 1840-41, 1854, 1855, 1863-64, El Mole Antic 1864-65, 1870 Per motius de censura hagué de canviar sovint de nom La retirada del seu substitut El Papafigo 1841 i el procés que el governador eclesiàstic Ferraz intentà contra Bonilla tingueren una…
Lucha Obrera
Periodisme
Diari obrer aparegut a Barcelona del desembre del 1923 al gener del 1924, redactat per J.Maurín, Felipe Alaiz, Josep Viadiu, Antoni Amador, etc..
Es presentà com a defensor de la CNT en substitució de Solidaridad Obrera , suspesa Fou, en realitat, un diari sindicalista comunista sostingut econòmicament pels sindicats de la metallúrgia i dels transports de Barcelona
Excelsior
Setmanari
Periòdic en castellà (1931-36) aparegut a Eivissa com a setmanari catòlic de la Congregació Mariana, i després com a periòdic catòlic bisetmanal.
Es decantà, en política, cap a la dreta Entre els orientadors, hi hagué els sacerdots Miquel Bonet director, Amadeu Colom i Narcís Tibau, i tingué un bon nombre de collaboradors joves
Butlletí del Comitè Andorrà de Ciències Històriques
Historiografia catalana
Publicació d’història general de temàtica andorrana, de la qual han aparegut tres números: els corresponents als anys 1986, 1987 i 1989-90.
Publicat en llengua catalana, els directors n’han estat Martina Camiade i Xavier Llovera Pel que fa als collaboradors, destaquen els noms de Lídia Armengol, Martina Camiade, Pere Canturri, Pere Cavero, Jordi Guillamet, Esteve Lòpez, Xavier Llovera, Maria Jesús Lluelles, David Mas, Marta Planas, Joan Peruga, Carme Tudel i Elisenda Vives
verisme
Música
Corrent literari, d’origen italià, aparegut al final del segle XIX, i que influí en la creació operística en el trànsit de segle.
Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la brevetat i la…
Antoni Pous i Argila
Literatura
Poeta, traductor i professor.
Estudià al seminari conciliar de Vic, on publicà els primers poemes, a l’antologia Estudiants de Vic 1951, que formava part de les primeres iniciatives del Grup de Vic - Cercle de Joves Estudiants del Seminari guiats per Carles Riba Arran d’aquesta antologia conegué també Joan Triadú Prosseguí la seva formació estudiant teologia i fou ordenat sacerdot 1956 Enviat uns quants anys després a Igualada, fundà el Grup Lacetània, els Quaderns Lacetània i la revista Textos i, a més, publicà Antologia de la poesia igualadina 1963 L’any 1964 anà a Tübingen per acabar els estudis de filologia, fer de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina