Resultats de la cerca

Competí pel Catalunya Atlètic Club, el Club Natació Barcelona, l’Ateneu Igualada, el Reial Club Deportiu Espanyol i el Futbol Club Barcelona, i fou sis vegades campió de Catalunya entre el 1917 i el 1924 dues en 800 m, dues en 1500 m i dues en 5000 m Guanyà el Campionat d’Espanya de 800 m i 1500 m 1923, i de 5000 m 1920 S’imposà també a la Jean Bouin de Barcelona 1921 Tingué els rècords d’Espanya de 1000 m 1920 i de 10000 m 1917, i també els de Catalunya de 800 m, 1500 m, i del relleu 4 × 400 m amb el FC Barcelona Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920

El 1915 cofundà els Amics del Sol, que després de la Guerra Civil adoptà el nom d’Amics de Montserrat Durant els anys vint i trenta i com a membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, feu ascensions als Pirineus i a Montserrat El 1945 obrí, juntament amb Joan Mas i Carles Balaguer, una segona via al Cavall Bernat de Montserrat Collaborà en diversos llibres, com Itineraris montserratins 1961, Ermites i fonts montserratines 1967 i, juntament amb l’illustrador Francesc Navarro, Pintoresquisme montserratí 1981 Els membres del Grup Cavall Bernat, del qual formà part, llançaren les seves…

Torner, figurà en el Partit Democràtic i fou un dels signants del Manifest Democràtic Socialista de Barcelona pel juny del 1864 Posteriorment figurà en les directives de l’Ateneu Català de la Classe Obrera 1868-69 i de la Direcció Central de Societats Obreres 1869 Sindicalista no bakuninista, intervingué activament en el Congrés Obrer del juny del 1870, fou secretari de la federació barcelonina de l’AIT en 1872-73 i membre de la direcció de la Unió d’Obrers en Ferro Prorepublicà, formà part del grup sindicalista reformista en 1876-77, que volgué reconstruir el Centre Federatiu de…

La part que ha pogut ésser salvada es troba repartida actualment entre la Biblioteca de Catalunya 79 volums, l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 17 volums, procedents de la biblioteca de l’historiador Francesc Carreras i Candi i l’Ateneu Barcelonès 24 volums La documentació coneguda comença l’any 1401 i continua fins l’any 1714 Els llibres salvats es refereixen a privilegis i ordinacions, deliberacions del Consell dels Vint, registre de lletres, pariatge, àpoques i albarans, matrícula de mercaders, capbreus, obres de la drassana, processos, seguretats, caucions i…

Degà del Collegi de Notaris de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, de la de Ciències Naturals i Arts i de la Societat Econòmica d’Amics del País Fundà la revista La Notaría , que hom publica encara És autor de Formulario completo de notarías 1862, Apuntes de notarías 1871 i Tratado de la prescripción catalana 1880 Feu unes quantes conferències sobre dret català a l’Ateneu Barcelonès 1870-80, publicades el 1889 Traduí la Theoria artis notariae de Vicenç Gibert 1885 El Collegi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el premi…

Collaborà a “El Camí”, La Revista i La Publicitat Presidí l’Ateneu Empordanès, i fundà i dirigí la revista “Ofrena” La seva prosa, d’arrel empordanesa, és rica i plàstica La temàtica gira a l’entorn del paisatge i els records elegíacs Publicà les narracions Sol de posta 1918 i Solada de contes 1921, sis contes —publicats inicialment a “La Publicidad”— amb un pròleg de Salvador Albert Edità Fragments de judicis crítics de les primeres edicions de “Sol de posta” i de “Soladade contes” 1922 Seguí la publicació de Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a poeta signà…

Llicenciat en dret Fou un dels fundadors de Falange Española a Barcelona i s’allistà al terç espanyol Esclatada la Guerra Civil, fou condemnat a mort dues vegades per espionatge a favor dels franquistes i indultat per la pressió dels escriptors catalans, encapçalats per Josep Janés i Olivé A la postguerra, fou director de Solidaridad Nacional i president de l’Ateneu Barcelonès 1939-52 No tragué profits econòmics de la situació i avalà intellectuals processats pel franquisme Posteriorment, visqué retirat de la política Prosista clàssic i brillant, publicà, entre d’altres, Tras el…

Estudià al seminari de Tortosa 1857-64, feu el batxillerat a la seva ciutat 1867 i l’any següent estigué matriculat de filosofia i lletres a Barcelona Feu els estudis de magisteri i de peritatge agrònom i fou mestre a Valls 1873-80, on estrenà la comèdia Qui fa desfà , el 1875 Devers el 1885 collaborà a L’Esquella de la Torratxa sota el pseudònim Viriato Treballà per a la companyia de ferrocarrils MSA i fou professor i director de l’escola de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera des del 1890 fins que, el 1917, es jubilà Fou homenatjat i passà a viure a Sabadell, amb el seu fill…

Germà del violinista Enric Ainaud  i pare dels historiadors Joan i Josep Maria Ainaud i de Lasarte Començà els seus estudis a l’Ateneu Obrer de Barcelona i aviat adquirí renom com a dibuixant Formà part del grup els Negres , dintre el postmodernisme Els temes dels seus dibuixos, fets al carbó, són escenes urbanes i populars, vistes sovint amb una certa intenció social aquests dibuixos són conservats al Museu d’Art Modern de Barcelona i a colleccions privades Conreà també l’escenografia L’any 1905 creà, amb alguns dels seus amics, l’ Agrupació artística , que organitzà diverses…

Políticament era regionalista Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya Membre de l’Ateneu Barcelonès on provocà una escissió l’Ateneu Lliure, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona Propagà el positivisme en El positivismo o sistema de las ciencias experimentales 1877, i en unes conferències als ateneus de Madrid i Barcelona Fundà “El Eco de la Producción” 1880, dirigí el “Diario de Comercio” i collaborà a “…