Resultats de la cerca

Duc de Cailus Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V a Itàlia El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort Inicià — per ordre de Felip V — la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment

Llicenciat en Dret, Història i Criminologia per la Universidad Complutense de Madrid 1973, es doctorà el 2017 a la Universidad Autónoma de Madrid El 1975 ingressà a la carrera judicial i, el 1978, a la fiscal Després d’exercir d’advocat a RENFE 1978-84, fou jutge en diverses destinacions, entre d’altres, València, jutge degà dels jutjats de districte de Madrid 1987-89 i president de la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Madrid 1988-2002 Portaveu els anys noranta de la conservadora Unión Judicial Independiente, el 2002 fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem i, a proposta del Govern…

L’Audiència de Barcelona estableix el calendari de l’anomenat "cas Palau", en el qual s’ha de jutjar l’antic president de l’entitat Fèlix Millet, l’exdirector administratiu Jordi Montull i l’extresorer de CDC Daniel Osácar, entre d’altres, acusats de la presumpta estafa que va provocar l’espoli del Palau de la Música El judici ha de començar l’1 de març de 2017 i està previst que duri 4 mesos

El jutge de l’Audiència Nacional rebutja investigar per un delicte d’injúries contra el rei d’Espanya, i un altre d’ultratge als símbols i emblemes de l’Estat, per la xiulada a l’himne espanyol del 30 de maig de 2015 a la final de la Copa del Rei, presidida per Felip VI Segons el jutge, aquests fets no són constitutius de cap infracció penal, com pretenia l’acusació del sindicat Manos Limpias

L’Audiència Nacional sentencia que la indemnització a Felipe Benjumea, expresident d'Abengoa, s’ajusta a llei Benjumea rebé el 2015 més d'onze milions d'euros poc abans que l'empresa demanés preconcurs de creditors Abengoa, dedicada a les energies alternatives, tingué un gran creixement des de finals del 2008, però la seva gran dependència dels crèdits va portar a un gran endeutament i grans pèrdues més de 7000 milions el 2016

L’Audiència Nacional absol l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona de les responsabilitats subsidiàries de les inundacions causades el 10 d’octubre de 1994 per la crescuda del riu Francolí al port de Tarragona La sentència basa la seva decisió en els informes elaborats per la UPC i la Junta d’Aigües de Catalunya, que deslegitimen els arguments dels advocats dels afectats, els quals demanaven una indemnització de 1100 milions de pessetes

Marquès de Brézé Lluità al setge de La Rochelle 1628 i al Piemont 1629-30, a Alemanya 1634 i als Països Baixos 1635 Fou ambaixador a Suècia 1631 i a Holanda 1636, i fou nomenat mariscal de França 1634 Nomenat lloctinent de Catalunya pel seu cunyat Richelieu 1641-42, no entrà a Barcelona fins al febrer del 1642, car volgué reforçar la defensa del Rosselló Reorganitzà les institucions polítiques del país audiència, vegueries, batllies

L’any 1635 fou comissionat per a inspeccionar l’administració de l’audiència del Principat i les activitats dels funcionaris reials La seva tasca d’inspecció 1635-36 coincidí amb l’enduriment de les relacions entre el Principat i Madrid Bayetola es queixà del poc esperit de cooperació de les autoritats catalanes, fins i tot del lloctinent, i féu detenir els nobles Josep Margarit i Ramon de Guimerà, dirigents importants de la revolta del 1640

Catedràtic de lleis de la Universitat de Barcelona i després oïdor de l’audiència Austriacista, s’exilià a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà altres càrrecs de l’administració imperial És autor d’una biografia de l’emperador Trajà El emperador político y política de emperadores , 1700 i de Selectae iuris dissertationes circa edicta Praetorum 1730 Li és atribuïda la comèdia Duelos de amor y desdén 1694

Estudià lleis a Cervera i fou advocat de l’Audiència de Barcelona 1793 Estudià taquigrafia a Madrid amb Fde PMartí i Móra, i en tornar a Barcelona 1804 proposà a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una escola de taquigrafia La Junta acceptà i en obrir-la 1805 l’en nomenà director Interromput l’ensenyament durant la guerra del Francès, el reprengué el 1814 Publicà un Compendio de taquigrafía española 1831