Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…
Castell de Bellpuig
Art romànic
Els orígens del castell de Bellpuig estan estretament relacionats amb els orígens d’Anglesola i altres indrets veïns Com aquests, Bellpuig devia ésser conquerit pels comtes de Barcelona a mitjan segle XI i més tard passà a mans de la família Anglesola Al començament Bellpuig rebia el nom de Puiolos Rubii Apareix així per primera vegada en un document del 1082, en què s’esmenten les afrontacions del terme del castell de Montalbà Vilagrassa El topònim Bellpuig no constarà fins més tard L’any 1139 un fill cabaler de la família Anglesola, Berenguer Arnau d’Anglesola, esdevingué senyor de Bellpuig…
Guillem de Berguedà
Literatura
Música
Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem.
El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en les revoltes…
, ,
anticresi
Dret civil
Dret real que hom constitueix sobre un bé immoble del deutor en garantia d’una obligació i que autoritza el creditor d’aquesta a percebre els fruits del bé immoble afectat, per tal d’aplicar-los al pagament dels interessos, i, després, a l’amortització del capital.
L’anticresi és admesa amb aquest caràcter de dret real per la doctrina predominant a Espanya, França, Alemanya i altres països Contràriament, la doctrina italiana considera que el pacte o contracte anticrètic només produeix un simple dret personal En general la doctrina moderna considera aquesta institució com un procediment rudimentari del crèdit Són drets de l’anticresista, o creditor anticrètic percebre els fruits, amb l’obligació d’aplicar-los al pagament dels interessos i després del capital retenir la finca, si així ha estat establert en el contracte promoure la venda de l’immoble, si…
patriarcat de Moscou
Església
Dignitat i jurisdicció territorial del cap espiritual de l’Església russa.
La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…
Ponç V d’Empúries
Segell de Ponç V d’Empúries
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Comte d’Empúries (1277-1313).
Fill d’ Hug V i Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es refeu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera Fidel servidor de Pere el Gran , lluità contra la invasió…
,
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…
clarissa
Cristianisme
Membre del segon orde franciscà femení fundat per santa Clara d’Assís (1212).
Com a regles ha tingut la donada per sant Francesc d’Assís al convent de Sant Damià, única norma entre el 1212 i el 1219, la posada sota protecció de la benedictina 1219, per iniciativa del cardenal Hugolí, futur Gregori IX, la d’Innocenci IV 1247, la dictada personalment per Clara 1253, que reaccionava contra l’anterior en matèria de pobresa, i la d’Urbà IV 1264, que autoritzà els monestirs a tenir propietats El primer monestir català fou el de Sant Antoni de Pàdua, a Barcelona, que posteriorment rebé els noms de Sant Daniel i de Santa Clara, del qual sortiren les fundadores de Pedralbes L’…
Castell de Sant Esteve de Mar (Palamós)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’antic castell, bastant alterat per construccions posteriors F Baltà Les ruïnes d’aquest castell es troben al caire d’un penya-segat, sobre la costa, a mig camí entre Palamós i Calella, entre la badia de la Forca i la cala s’Alguer Mapa 335M781 Situació 31TEG123343 Des de Palamós hi ha una carretera que porta fins al barri turístic de la cala de la Fosca Sobre el promontori, a la punta que limita la badia pel costat de tramuntana, hi ha l’edifici que fou castell Història L’any 1277, el castell de Sant Esteve de Mar ja existia En aquesta data el rei Pere II el…
El convent de Santa Caterina de Barcelona
Art romànic
De l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona només queda avui l’espai ocupat per un cèntric mercat de la ciutat que el recorda pel nom que ha heretat No es tracta d’un convent qualsevol conèixer l’origen de Santa Caterina implica esbrinar l’origen del nou model arquitectònic que introduí, caracteritzat per l’ús de la volta ogival, que en principi no tenia cap tradició a Catalunya un model nou que en pocs anys va arribar a ser patró i paradigma de tota l’arquitectura gòtica catalana del període de màxima esplendor Josep Casademunt va aixecar-ne plantes i alçats el 1837, poc temps abans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina