Situació
Vista de les ruïnes de l’antic castell, bastant alterat per construccions posteriors.
F. Baltà
Les ruïnes d’aquest castell es troben al caire d’un penya-segat, sobre la costa, a mig camí entre Palamós i Calella, entre la badia de la Forca i la cala s’Alguer.
Mapa: 335M781. Situació: 31TEG123343.
Des de Palamós hi ha una carretera que porta fins al barri turístic de la cala de la Fosca. Sobre el promontori, a la punta que limita la badia pel costat de tramuntana, hi ha l’edifici que fou castell.
Història
L’any 1277, el castell de Sant Esteve de Mar ja existia.
En aquesta data el rei Pere II el comprà, segurament a la seu de Girona, pel preu de 6 000 sous barcelonins; aleshores és anomenat castrum Sancto Stephano Mari. La seu gironina sembla que l’havia comprat un any abans, juntament amb Vila-romà.
Dins del terme del castell de Sant Esteve de Mar el rei fundà la vila de Palamós.
L’any 1315, les rendes anuals que el rei havia de cobrar del castell de Sant Esteve eren 500 sous barcelonins. Aquestes rendes eren en mans de Simó de Gironella i dels seus hereus. Segons Lluís Camós, el 1331 Jaume de Cornellà tenia drets sobre el castell, que va, però, vendre, amb terres, possessions, rendes i dècimes —juntament amb la vila de Palamós—, a Bernat Pallarès, ciutadà de Barcelona, pel preu de 15 000 sous barcelonins. Bernat Pallarès rebia com a castlà 8 mitgeres d’ordi, 2 mitgeres de forment i 15 sous en diners. L’esmentat Bernat pel feu del castell i de l’honor de Sant Esteve de Mar reté homenatge al rei, a Tortosa, el mateix any 1331. Un document una mica posterior, del 1333, aclareix que Bernat Pallarès no era senyor del lloc —com segurament pretenia—, sinó només feudatari del rei.
L’any 1334, el rei Alfons III autoritzà Bernat Pallarès perquè utilitzés les dependències inferiors del castell per a guardar-hi armes, queviures i altres béns seus. En canvi, tanmateix, havia de fer reparacions al castell, que es trobava en molt mal estat de conservació. Les obres foren prou importants perquè l’any 1337 el rei Pere III donés ordres per tal que amb les rendes reials s’ajudés a la realització d’aquests treballs de reparació.
L’any 1394, Pere Pallarès, fill de Bernat, vengué els drets que tenia en aquest castell de Sant Esteve de Mar a Berenguer de Cruïlles, en canvi de 20 000 sous barcelonins.
En època moderna, del segle XVI al XVIII, les restes del castell foren transformades i serviren com a casa de pagès. Actualment l’edifici és deshabitat.
Castell
A l’indret on es bastí el castell i la capella de Sant Esteve i en tot el planell on és situat, lleugerament enlairat sobre les platges veïnes, hom troba restes de ceràmica d’època romana i, fins i tot, alguns fragments de terrissa estampillada paleocristiana.
A l’extrem de llevant de l’estreta llenca de terreny on hi havia el castell, edifici convertit en masia modernament, ran del penya-segat, hi ha la part inferior d’una torre de planta rectangular. Aquesta torre, en part excavada a la roca natural, s’ha conservat només fins a l’altura de l’arrencada d’una volta, de la qual hom sols veu rastres. Per les característiques de l’aparell de carreus de granit, podem datar aquesta construcció vers el segle XIII.
La resta de les construccions medievals d’aquest castell que han arribat fins a nosaltres, un mur amb un talús i una torre situada a la banda de migjorn, són fetes amb pedres grans sense escairar i segurament són més tardanes, de cap a la darreria de l’edat mitjana.
Bibliografia
- Joaquim Pla i Cargol: Plazas fuertes y castillos en tierras gerundenses, Girona-Madrid 1953, pàgs. 184 i 185.
- Lluís Camós i Cabreja: Los Pallarés en la historia de Palamós, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, núm. 3, pàgs. 104, 106, 107 i 112.
- Pere Català i Roca, Miquel Oliva i Prats, Miquel Brasó i Vaqués: Castells de Vila-romà i Sant Esteve; Palau Reial, dins Els castells catalans, núm. 2, Barcelona 1969, pàgs. 690-692.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 255.