Resultats de la cerca

Estudià a Llotja i fou deixeble de Josep Carcassó i de Dionís Renart El 1911 s’inicià en el gravat de cristall a l’obrador barceloní del francès Raymond Chounevelle Creà i treballà independentment Féu uns cursets al FAD 1927, i dos anys més tard esdevingué professor a l’Escola Massana El seu fill i deixeble, Jaume Muntasell i Barnuz Barcelona 1915, gravador de cristall a la roda, es formà també a l’Escola Massana amb Jaume Busquets i obtingué medalles a la VI Triennale de Milà 1936 i a l’Exposición de Artes Decorativas de Madrid 1949

Historiador i orientalista, fou conservador, durant més de 25 anys, de l’American Numismatic Society Nova York Desenvolupà una notable labor en el camp de la numismàtica i de l’arqueologia Fou director de les excavacions de l’àgora d’Atenes al principi dels anys cinquanta Publicà dos treballs fonamentals per a la numismàtica medieval de la península Ibèrica The Coinage of the Umayyads of Spain 1950 i The Coinage of the Visigoths of Spain Leovigild to Achila II 1952 L’any 1962 donà a conèixer un nou tipus de mancús barceloní de Bonhom, amb lectura Madīna Barsinuna , en caràcters…

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits

Es doctorà en medicina a Cervera i en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló Fou metge major de l’hospital barceloní de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels set metges que assistiren Ferran VII el 1832 Collaborà en La Salud Pública 1821, i publicà Discurso inaugural de la cátedra de clínica 1826 i Elogio histórico del Dr Buenaventura Strauch 1845 Deixà inèdita una Historia de la enfermedad que padeció SM el rey don Fernando VII

Ha publicat la novella d’aventures Els tripulants 2001, que té com a protagonistes dos pirates perduts en el mar La seva narrativa és, però, una crítica de la contemporaneïtat, com mostra el primer llibre de narracions, Delirium tremens 2001, premi Mercè Rodoreda 2000, divuit narracions on predomina el monòleg i on es descriuen diverses formes i situacions de la vida actual Tema que reprèn i accentua a Ketchup 2006, crònica d’un jove desarrelat de l’extraradi barceloní, abocat a la integració o a la revolta Amb la novella Estem en contra 2007, guanyà el premi Pere Quart d’humor i…

Començà a competir amb l’Ignis de Montcada el 1965 Es mantingué actiu fins els 27 anys i guanyà les voltes a Girona i Toledo, el Trofeu Mossèn Borràs i el Campionat de Catalunya Posteriorment entrà com a director esportiu dels equips de l’Esport Ciclista Barcelona, i participà en l’organització de curses de l’entitat com la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc Treballà per al club barceloní fins el 1986, que entrà com a director de l’equip professional Colchón CR, on treballà amb ciclistes com José Luis Laguía i Álvaro Pino

Casimir Casarramona, 1838-1913 “El Mercurio”, 1913 Optà pel vapor i pel pla de Barcelona Casimir Casarramona i Puigcercós va néixer a Vic el 4 d’octubre de 1838 i morí a Barcelona el 18 de maig de 1913 El seu germà gran, Joan, fou el que li marcà el camí, ja que havia muntat a Barcelona, el 1862, una fàbrica de teixits de cotó especialitzada en la confecció de mantes i tovalloles, que tenia el suport d’una altra fabriqueta a Monistrol de Calders Joan Casarramona presentà els seus productes a l’Exposició de Barcelona del 1860 El cotó era el producte principal, però també treballà la llana i la…

Dependent de comerç i empleat del metro barceloní milità al Partit Comunista de Catalunya i fou un dels fundadors dels setmanaris Joventut Proletària i Octubre i membre de la redacció de Treball El 1936 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya i durant la Guerra Civil Espanyola ocupà càrrecs de responsabilitat a l’exèrcit republicà En acabar el conflicte, se n’anà a l’exili i s’installà a Mèxic L’any 1941 abandonà el PSUC i s’incorporà al Moviment Social d’Emancipació Catalana Participà en la Conferència Nacional Catalana 1953 i collaborà a les revistes de l’exili…

Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes Collaborà, amb el pseudònim d’ Espolín , a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella, i proposà l’establiment de biblioteques militars per tot el territori peninsular 1836 Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de…

Titulat el 1830, treballà a Barcelona i en pobles de la rodalia Fou director segon de les obres d’eixample del Cementiri Vell de Barcelona 1852 Amb Elies Rogent projectà les cases del carrer de la Comtessa de Sobradiel 1857 Hom el confon sovint amb un presumpte parent seu, Joan Nolla i Cortés — 1863, arquitecte pel ministeri d’obres públiques i de comerç, amb títol del 1849, que fou director primer de les obres d’eixample del Cementiri Vell barceloní 1852 —on hi ha diversos mausoleus i altars funeraris signats JNolla— i que edificà les cases de la cantonada dels carrers Princesa…