Resultats de la cerca
Es mostren 1005 resultats
Miquel Corominas i Ayala
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1976 Desenvolupa la seva activitat professional a través de CCRS arquitectes, de la qual fou fundador els anys vuitanta Treballa en planejament territorial i municipal per a diverses administracions Ha redactat, entre d’altres, el Pla Director de la Vall d’Hebron i Pla especial Diagonal/Poblenou a Barcelona els plans municipals de Vidreres, Sant Pere Pescador, Vic, La Orotava Tenerife, Lepe i Almonaster la Real Huelva el pla insular de Tenerife la reforma del Port de Bríndisi Itàlia i la reordenació viària a la conca del Beberibe a…
diputat del comú
Història
A les ciutats i les viles de l’Espanya borbònica, on els regidors dels ajuntaments eren perpetus, diputat elegit per sufragi popular, per un temps determinat, per tal d’assistir a les sessions i intervenir amb veu i vot en totes les qüestions relacionades amb els proveïments.
El càrrec fou creat juntament amb el de síndic personer pel Consell de Castella el 5 de maig de 1766 com a conseqüència del motí de Squillace, per tal d’evitar els fraus, i fou suprimit definitivament al s XIX en ésser creats els ajuntaments constitucionals A Barcelona, a causa del pes de l’organització gremial i de la tradicional intervenció de l’elecció dels jurats del Consell de Cent, l’elecció dels diputats del comú fou feta a través dels gremis, dels collegis i de les parròquies el 1771, tanmateix, hom hi introduí el procediment general d’elecció per barris, amb la…
alfòndec
Història
Conjunt d’edificis o de construccions sorgit entorn d’un hostal on s’allotjaven sobretot mercaders.
A vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l’evolució a partir de les funcions únicament d’allotjament, que n'inclogueren progressivament d’altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat Solia incloure capella, cementiri, banys i forn Cada nació tenia el seu alfòndec l’alfondeguer exercia les funcions d’intendent, sota la jurisdicció del cònsol Als països musulmans, on es trobaven en barris especials, també podia acollir els pelegrins hi era autoritzada i gratuïta l’entrada del vi L’extensió del comerç català vers llevant multiplicà…
Sant Salvador dels Pallaresos
Art romànic
Segons l’historiador E Morera, a l’edat mitjana l’església dels Pallaresos depenia del rector de la seu tarragonina, i va instituir-s’hi una vicaria perpètua La dependència del rector de la catedral de Tarragona venia donada perquè també la mateixa vila dels Pallaresos, de propietat del capítol, era considerada com un raval de la ciutat o una de les faldes de Tarragona, nom amb el qual es designaven a l’edat mitjana en la documentació els pobles que eren considerats com a barris de Tarragona Després del concordat de l’any 1751, les rendes de l’església parroquial de Sant Salvador…
orde d’Orange
Història
Societat secreta creada el 1795 pels presbiterians de l’Ulster, per combatre els catòlics.
Pren la denominació de Guillem III d’Orange, que derrotà en la batalla de Boyne 1690 el rei Jaume II, el qual intentava mantenir la supremacia catòlica a Irlanda El 1800 s’integrà en la Unió i s’expandí per Anglaterra, on sostingué una política antiliberal L’emancipació dels catòlics atorgada el 1829 exacerbà l’hostilitat dels orangistes, a la qual respongué el govern britànic amb la prohibició 1836 de l’orde Els enfrontaments entre orangistes i catòlics s’intensificaren arran dels projectes del Home Rule el 1886 i el 1893, i la seva aprovació el 1912 donà lloc al sorgiment d’una branca…
Los Angeles, metròpoli multicultural
El somni de Los Angeles, la segona ciutat més gran dels Estats Units, ha atret gent diversa pel que fa als orígens, les creences i els estils de vida La ciutat es diferencia de Nova York quant a la història, la localització, la forma i el significat vegeu el mapa Nova York, metròpoli multicultural Fundada pels espanyols fa una mica més de dos segles, el seu primer creixement va arribar amb la migració americana L’Amèrica Llatina i el cercle del Pacífic han estat predominants en la immigració, tot i que Los Angeles és també la ciutat persa més gran de fora de l’Iran A Los Angeles, la…
Sant Andreu de Palomar
Barri
Barri (andreuencs o santandreuencs) de Barcelona, antic municipi del pla de Barcelona, annexat al de la ciutat el 1897.
És situat al N del centre urbà, al límit amb els termes de Santa Coloma de Gramenet i de Montcada i Reixac Es formà al voltant de l’antiga església i parròquia de Sant Andreu, esmentada el 974, prop de l’antiga via romana de Barcelona al Vallès El 1052 perdé una part del terme en crear-se la parròquia de Sant Martí de Provençals L’església fou reconstruïda al començament del s XII, i el 1135 Ramon Berenguer IV hi féu bastir una torre de defensa, adossada a l’església, la qual, enderrocada el 1850, fou substituïda per l’actual, obra de l’arquitecte Pere Falqués Dins el terme hi havia hagut…
les Costes
Barri
Barri del municipi de Montgat (Maresme), situat al sector muntanyenc del terme, vora els barris de Ciurana i de Sant Maurici.
la Torrassa
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), al límit amb el terme de Barcelona (la riera Blanca el separa del barri de Sants).
Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc , situat al NW amb qui conforma el districte II de la ciutat, i amb el més nou de la Florida, situat a l’W Al S, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat Els primers anys del s XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de…
Toràs
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat en la vall alta del Palància, al sector de l’esquerra del riu sense arribar a tocar-lo, estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca les úniques elevacions notables són les muntanyes de l’Ombria i de Piquer El 71% del terme 1 200 ha no és conreat, i sense bosc productiu Al secà hom conrea 380 ha, dedicades a cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta té una extensió de 70 ha, dedicades a hortalisses i arbres fruiters La superfície mitjana de les explotacions és de 0,51 ha El poble 255 h agl diss…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina